Resultats de la cerca
Es mostren 376 resultats
Antoni Fernández i Soriano

Antoni Fernandez Soriano i el seu fill Aleix Emili Fernández i Tiffon
© Fototeca.cat
Fotografia
Fotògraf.
Establert a Barcelona com a retratista 1851, fundà un estudi de daguerreotip i, posteriorment, de fotografia Adoptà primer el nom comercial de Fernando & Anaïs i, més tard, el de Napoleon , amb el qual seria conegut, com també els seus descendents Obtingué la representació de la casa Lumière de París, cosa que li permeté donar a conèixer el cinematògraf a Barcelona el 1896 Investit amb l’orde d’Isabel la Catòlica, el succeïren al capdavant de l’estudi el seu fill Aleix Emili Fernández i Tiffon Barcelona 1851 — 1933 i, posteriorment, el nebot d’aquest, Santiago Feliu i…
Joseph Gulsoy
Lingüística i sociolingüística
Lingüista armeni.
Doctor en filologia romànica, fou deixeble de Joan Coromines a Chicago El 1949 marxà a viure al Canadà Fou professor a la Universitat de Toronto des del 1958 Edità el Diccionario valenciano-castellano de Manuel Joaquim Sanelo 1965 i publicà articles sobre lingüística catalana i castellana, entre els quals La lexicografia valenciana 1959-62, L’evolució de la terminació adjectival -IDUS en català 1981 i Estudis de gramàtica històrica 1993 Cal destacar, a més, la seva collaboració en el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i en l' Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines…
autoritat
Dret
Persona investida de propietats imperatives.
Cal no confondre el concepte d’autoritat pública amb el de funcionari públic Aquest exerceix funció pública, però pot no ésser investit d’autoritat També hi ha autoritats públiques que no són funcionaris Les autoritats, com a conseqüència de llur investidura, tenen possibilitat de manar i de fer obeir immediatament llurs manaments dins l’esfera de llurs potestats, ultra el poder general que els permet de mantenir l’ordre i de dirigir les actuacions en tots els actes públics que presideixen Algunes autoritats tenen reconeguts honors especials canonades, tocs de tambor, palli, etc…
Lluís Delclòs i Soler
Medicina
Metge.
Llicenciat 1950 i doctorat 1971 per la Universitat de Barcelona, el 1960 s’establí als Estats Units d’Amèrica, on s’especialitzà en radiologia i radioteràpia, fonamentalment a la Universitat de Texas, on també impartí classes i fou catedràtic 1982-96 Considerat un dels pioners del desenvolupament i l’execució de la teràpia de radiació moderna, tractà especialment el càncer ginecològic i fou assessor de la seva especialitat en nombrosos hospitals dels EUA Organitzà el Departament de Radioteràpia Oncològica de l’Hospital General d’Astúries 1969-71 Publicà, entre altres obres, Tumors of the Skin…
James Casey

James Casey
© Càtedra Josep Termes d’Història, Identitats i Humanitats Digitals
Historiografia
Historiador irlandès.
Especialista en història moderna Es doctorà a Cambridge el 1968 Des del 1970 fou professor a la Universitat d’East Anglia Norwich, Anglaterra Especialitzat en la història moderna valenciana, destaca la seva obra The Kingdom of Valencia in the Seventeenth Century 1979 També estudià la demografia a la costa mediterrània espanyola, sobre la qual publicà La familia en la España mediterránea siglos XV-XIX 1987 i The History of the Family 1989 L’any 1999 publicà Early Modern Spain a Social History Posteriorment, dedicà els seus estudis a Granada, temàtica sobre la qual publicà Familia y sociedad…
Joan Martí i Alanis
Joan Martí i Alanis
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià a Tarragona i Salamanca, on es llicencià en llengües clàssiques i fou ordenat de sacerdot el 1951 El 1957 fou nomenat director del Collegi de la Mare de Déu de la Mercè de Montblanc, i el 1966 fundà el Collegi Menor Sant Pau Apòstol de Tarragona, del qual fou també director i vicari episcopal de doctrina de la fe i ensenyament 1969-71 Nomenat bisbe de la Seu d’Urgell, fou consagrat bisbe al gener del 1971 La seva activitat pastoral es caracteritzà per la capacitat d’organització i per l’impuls donat a la corresponsabilitat eclesial Introduí l’ús del català als escrits administratius i…
Segona volta de les eleccions presidencials franceses
Se celebra la segona volta de les eleccions presidencials franceses, de les quals han restat apartats en la primera volta els dos grans partits tradicionals des de la fi de la Segona Guerra Mundial el Partit Socialista i la Unió per la Majoria Presidencial S’enfronten la candidata de l’ultradretà Front Nacional, Marine Le Pen, i l’independent Emmanuel Macron, que ha format el nou partit En Marche Macron s’imposa clarament a Le Pen pel 66,06% dels vots contra el 38,94% L’abstenció, però, és la més alta des del 1969 25% El 14 de maig, Macron és investit president i, el 15, assumeix…
Tomàs Virella i Totosaus
Economia
Comerciant.
Intervingué la primera guerra Carlina, en la qual fou caporal de la Milícia Nacional de Vilanova El 1838 dimití i emigrà a Amèrica i s’establí a Cuba A la capital cubana es dedicà als negocis Fou soci de la companyia Puig i Virella Personatge d’influència i promotor social, fou un dels fundadors de la Beneficència Catalana En mèrit a la seva tasca social i comercial, el 1859 fou investit cavaller de l’Orden Americana de lsabel la Católica Home filantròpic, contribuí monetàriament en la campanya d’ajut als ferits, viudes i orfes de la campanya d’Àfrica 1860 i en una altra per recaptar fons i…
Gabriel Cañellas i Fons

Gabriel Cañellas i Fonts
© Fototeca.cat
Política
Dret
Polític i advocat.
Estudià dret a Deusto i a Valladolid i posteriorment exercí càrrecs directius en diverses empreses D’ideologia conservadora, el 1978 ingressà a Alianza Popular des del 1989 Partido Popular El 1983 accedí a la presidència de la comunitat autònoma de les Balears per aquest partit i revalidà el càrrec en les eleccions del 1987 i el 1991 Perdé la majoria absoluta en les eleccions del 28 de maig de 1995 Al juny del 1995 fou investit per quarta vegada president de les Balears, però al juliol, acusat d’irregularitats en la contractació de les obres per a la construcció del túnel de Sóller, dimití…
Bono
Música
Pseudònim del cantant de rock i filantrop irlandès Paul David Hewson.
El 1976 formà la seva primera banda de rock que, després de diversos canvis de nom, adoptà el d' U2 , de la qual és vocalista, líder i autor de la lletra de la majoria de les cançons Amb aquest grup, que ha esdevingut un dels més reeixits del rock-and-roll , ha guanyat un total de 22 Grammys fins el 2009, a banda de molts altres guardons Ha destacat també com a filantrop, impulsant un gran nombre de gires i concerts benèfics, entre els quals Live Aid 1984, Conspiracy of Hope 1986 El 2002 creà DATA, organització dedicada a combatre la pobresa, la sida i el deute extern a l’Àfrica Per la seva…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina