Resultats de la cerca
Es mostren 581 resultats
cònsol de mar
Història
Cadascun dels dos magistrats que exercien a les ciutats i les viles mercantils catalanes la jurisdicció, en primera instància, sobre les causes marítimes i mercantils, juntament amb els defensors de la mercaderia, les corporacions de mercaders i llurs organismes de govern ( consolat de mar
).
Elegits habitualment pels prohoms o consellers de les corporacions de mercaders, com era el cas de València a Barcelona on presidien el Consell de Vint foren elegits el dia de Sant Marc pel consell de la ciutat fins que el rei Ferran II introduí, el 1498, la insaculació per a un dels cònsols, el cònsol militar o ciutadà , eren insaculats els membres de l’estament militar, els ciutadans honrats i els doctors en dret i en medicina per a l’altre, el cònsol mercader , els mercaders matriculats Els que restaren o els que foren restablerts després dels decrets de Nova Planta 1707-16, que perduraren…
judici sumari
Dret processal
Dit dels procediments judicials especials que per tractar qüestions considerades urgents tenen una tramitació abreujada.
procés civil
Dret processal
Conjunt d’actuacions judicials en què es debaten interessos sense relació amb la legislació penal.
Atesa la multiplicitat de procediments ordinaris i els recollits en les lleis especials, hi ha una confusió i disparitat de criteris, no sempre fàcils d’unificar, àdhuc per a un professional És anomenat també causa civil
regió de Requena
Regió ponentina del País Valencià, de parla castellana, que comprèn la Canal de Navarrés, la Foia de Bunyol, la Plana d’Utiel i la Vall de Cofrents.
Coincideix aproximadament amb la conca mitjana del Xúquer i, a més, un sector de la conca del barranc de Xiva Històricament estigué dividida entre el Regne de València governacions deçà Xúquer i dellà Xúquer i el de Castella Plana d’Utiel Però la divisió provincial del 1833 l’englobà dins la província de València, on constituí els partits judicials d’Aiora, Énguera, Requena, Xiva, i part dels d’Alberic i Xelva, refosos el 1970 en els de Requena i Xàtiva els antics d’Énguera i Alberic Tota la regió pertany a l’arxidiòcesi de València Requena és discutida, com a mercat regional, per Utiel, dins…
par
Història
Títol de dignitat en alguns països, que ha variat segons l’època i el lloc.
Sota el feudalisme, els pars, vassalls d’un mateix sobirà, estaven sotmesos a deures idèntics Almenys des del s XIII, a França hi havia dotze pars, sis de laics i sis d’eclesiàstics, amb poders judicials, que perderen aviat als s XVII i XVIII ja n'hi havia una cinquantena —entre prínceps i ducs—, amb dret a pertànyer als diversos parlaments de l’estat Lluís XVIII de França 1814-24 podia nomenar els pars en nombre illimitat, els quals formaven la cambra alta Sota Lluís Felip 1830-48 n'hi hagué entre dos-cents i tres-cents A la Gran Bretanya aquesta dignitat encara existeix…
literatura laosiana
Literatura
Literatura desenvolupada pel poble de Laos.
Els texts més antics són inscripcions sobre pedra s XIII És d’una gran riquesa la producció religiosa conservada pels monjos budistes a llurs pagodes Hi ha també, d’origen indi, manuals tècnics, codis de lleis i costums, tractats de política i reculls de preceptes singulars episodis del Rāmāyānā formen l’anomenat ‘cicle Phra bak Phra Lam’, versos rimats del qual forneixen texts per al ballet i la pantomima es destaca, així mateix, el Panchatantra , amb quatre sèries de reculls La novella en prosa Usaparōt conté una mescla d’elements budistes i indígenes Quant a la literatura popular —molt…
L’Aràbia Saudita executa un destacat líder xiïta
El clergue xiïta Nimr al-Nimr és executat pel Govern de l’Aràbia Saudita, amb 46 persones més A diferència de la majoria, acusats de terrorisme, Al-Nimr és condemnat per instigar les protestes antigovernamentals entre els anys 2011 i 2013, que van causar una vintena de morts L’execució obre una crisi amb l’Iran, principal estat de confessió xiïta, i dos dies més tard ambdós estats anuncien el trencament de relacions diplomàtiques El dia 5 l’ambaixada saudita a Teheran és assaltada per manifestants, atac que rep la condemna de l’ONU i de la Lliga Àrab Les execucions aixequen també una onada de…
Conferències de Puigdemont i Junqueras
En una conferència al Trinity College de Dublín el president Carles Puigdemont denuncia que l’Estat espanyol "no pot garantir els drets judicials dels seus ciutadans", en referència al proper judici als encausats per l’1 d’octubre, i defensa que l’independentisme català és "un acte de democràcia profunda" En el viatge a Irlanda, Puigdemont s’entrevista amb l’exprimer ministre Bertie Ahern El mateix dia, el líder d’Esquerra Republicana de Catalunya, Oriol Junqueras, pronuncia des del centre penitenciari de Lledoners una conferència retransmesa al Palau Sant Jordi Club en la qual…
acta
Dret
Document formal que constata un fet, una convenció, una obligació, una deliberació, un acord o una manifestació de voluntat a fi que en quedi constància.
Les lleis regulen diferents tipus d’actes, amb diverses formalitats per a cada una d’elles Així, han de constar en acta els acords i les deliberacions dels organismes públics parlament, consell de ministres, consell municipal, entitats públiques, etc i dels privats societat mercantil, associació, jurat per a atorgar un premi, tribunal d’oposicions, consell de família, etc hom estén també acta dels fets transcendents per a l’estat civil de les persones naixement, matrimoni, emancipació, defunció, etc consten també en acta el pagament de la indemnització causada per una expropiació, les…
constitució
Història del dret
Disposició legislativa dels emperadors romans. Les constitucions incloïen els edictes, disposicions de contingut general, els decrets, els rescriptes, sobre qüestions i consultes particulars, i els mandats, instruccions als funcionaris.
Eren també sentències judicials i dictàmens imperials La llei romana autoritzava l’emperador de publicar els edictes, però fins a Septimi Sever usaren poc aquesta atribució Les altres constitucions havien d’ésser aprovades pel senat Els emperadors anaren prescindint d’aquesta aprovació, i les constitucions esdevingueren lleis Les reformes de Dioclecià atorgaren plens poders als emperadors per a promulgar lleis generals sense cap altre requisit A Catalunya, fins ben entrat el segle XIII, persistí el concepte romà de constitució recollit en l’usatge Unaquaeque gens, d’incorporació…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina