Resultats de la cerca
Es mostren 399 resultats
anotació
Dret
Assentament que hom fa constar en els llibres de qualsevol registre (registre de la propietat, registre civil, etc).
El règim d’anotacions establert per les diverses disposicions del Codi de Successions, pel codi de família i per les diverses lleis en matèria de drets reals és condicionat per la llei 4/2005 del Parlament de Catalunya, que regula el règim dels recursos contra la qualificació negativa dels títols o les clàusules concretes d’aquests susceptibles d’inscripció en un registre de la propietat, mercantil o de béns mobles de Catalunya, sempre que els recursos esmentats es fonamentin en una infracció de les normes del dret català Per aquesta llei es crea un recurs governatiu davant la Direcció…
administració pública
Dret administratiu
Conjunt de persones públiques i d’òrgans encarregats d’exercir les potestats administratives i l’administració central, autonòmica, institucional o corporativa.
Als països occidentals i els que han rebut llur influència existeixen, normalment, tres grups de persones i òrgans públics l’administració central, l’administració local, i l’administració institucional, a les quals hom pot afegir, en els estats federals o en aquells on existeixen regions autònomes, l’administració autonòmica o similars El conjunt d’aquestes administracions integra, per mitjà de vinculacions jurídiques més o menys intenses segons els països i les tendències polítiques, l’administració pública, i els fins d’interès general són acomplerts per una administració o una altra…
Jaume Cendrat
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor de Barcelona.
La seva impremta és documentada del 1575 al 1600 Fou un dels impressors més actius del s XVI obres religioses, com La Introducción al símbolo de la fe 1585 i el Contempus mundi 1580 de Luis de Granada, el Flos Sanctorum 1586-88 d’Alonso de Villegas, i les dels seus contemporanis Diego Pérez de Valdivia i Martín de Azpilcueta gramaticals, com el Diccionari de Nebrija 1585, obres de Jaume Felip Gibert 1586, de Llorenç Palmireno 1587 o Pere Joan Nunyes 1589, i el De…
Jaume Maria Mans i Puigarnau
Història del dret
Advocat.
Estudià filosofia i lletres i dret a Barcelona El 1928 es doctorà en dret amb la tesi Las clases serviles bajo la monarquía visigoda y en los estados cristianos de la reconquista española Fou professor de dret canònic a la Universitat de Barcelona Publicà obres jurídiques, com El consentimiento matrimonial 1956, Hacia una ciencia general y unitaria del derecho 1960 reeditada dos cops, Lógica para juristas 1969 i obres de text El 1933 publicà una transcripció del text original del Recognoverunt proceres Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i director de la…
Manuel de Lete i Triay
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona 1914, ingressà el 1915 a l’orde caputxí, on rebé el nom d’Andreu de Palma de Mallorca Intervingué en la revista “Estudis Franciscans” 1918-25 i fou bibliotecari del convent de Pompeia 1944-57 Pessebrista i filatèlic, escriví nombrosos articles i llibres d’història eclesiàstica i d’història local dels Països Catalans, d’un valor molt desigual, entre els quals es destaquen Mallorca en guerra contra el marxismo 1936, Els sistemes jurídics i les idees jurídiques de Ramon Llull 1936, Historia de la villa de Sant Felío de Codines 1946, Las calles…
Francesc Soler
Història del dret
Jurisconsult.
Doctor en dret, fou nomenat rector de la Universitat de Perpinyà el 1599 hi ensenyà dret el 1604 i fou degà de la facultat de dret el 1607 Era donzell Molt vinculat després al municipi barceloní, publicà alguns tractats sobre la reforma monetària 1611, en llatí, un Memorial en dret en favor dels mercaders forasters , resposta a un memorial fet per l’advocat de la ciutat 1620, un Discurs ab lo qual entén provar que no convé ni es pot en casa de la ciutat de Barcelona admetre en son regiment los que tenen nom de don 1621, escrit a instància d’alguns cavallers i ciutadans honrats, i diverses…
pensió del cens emfitèutic
Dret civil català
Prestació periòdica que es pacta a favor del censalista, tenint com a característica principal la seva essencialitat, ja que constitueix el contingut bàsic del dret de cens.
Aquesta pensió ha d’ésser sempre anual i solament pot consistir en diners, aquesta última característica amb la finalitat d’evitar possibles confusions entre els censos i els contractes parciaris Atès que el cens normalment té una durada llarga i que actualment les relacions jurídiques de llarga durada es veuen molt sovint afectades negativament pel procés de devaluació monetària, les parts poden determinar una clàusula d’estabilització del valor de la pensió És també admissible el pacte en virtut del qual el censalista pot modificar unilateralment la quantia de la pensió si es donen…
Nissim ben Reuben Gerundi
Astronomia
Judaisme
Metge, astrònom, talmudista i rabí.
Principal autoritat del judaisme català al segle XIV Regí l’escola de Barcelona, on es formaren els grans rabins de la generació posterior El 1352 fou cridat pel rei Pere III per assistir l’infant Joan en una malaltia consta que els anys 1357, 1369 i 1373 aquests li encomanaren qüestions jurídiques entre els jueus El 1367 sofrí presó, amb altres principals jueus de Barcelona, per una falsa acusació de crim ritual Escriví uns 20 comentaris sobre tractats del Talmud i 13 comentaris més sobre el Pentateuc, 12 homilies, unes 77 respostes a qüestions de dret, poesies i quatre cartes Se n’ha…
Francesc Xavier Fontanelles i Calaf
Economia
Comerciant de colonials, primer marquès de Casa Fontanelles (1849).
El 1810 era establert a Vilanova i la Geltrú, però durant el Trienni Constitucional figura ja a Barcelona com a fornidor de la tropa Installà posteriorment una petita banca, i des del 1842 fou comissionat del Banco de San Fernando Participà en diverses societats de transport i d’assegurances i formà part de la junta de govern dels Caminos de Hierro del Norte de España Proteccionista, fou vocal de la Junta de Comerç 1830 El 1852 promogué un procés d’usurpació d’estat civil contra un impostor que pretenia d’ésser un fill seu segrestat el 1845 i que fou famós durà fins el 1865 per les doctrines…
Pere Basset
Història
Història del dret
Jurista, conseller reial ja en temps del rei Martí I i advocat del fisc.
Durant l’interregne que preparà el compromís de Casp intervingué a favor de Ferran d’Antequera en les tasques del parlament català Figurà en el procés contra Jaume d’Urgell Advocat reial, el 1416 fou nomenat batlle general de Catalunya Espia i confident de Ferran I i d’Alfons el Magnànim, la seva intervenció a les corts fou constant des del primer parlament de Barcelona d’Alfons IV 1418 fins el 1430, obrant com a tractador dels reis Aplegà una immensa fortuna Era, a més, un bon escriptor les seves lletres són de considerable vàlua literària, de cultura humanística i classicitzant, concís,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina