Resultats de la cerca
Es mostren 440 resultats
sala
Dret processal
Cadascuna de les seccions administratives o jurisdiccionals en què es divideixen el tribunal suprem, l’audiència nacional i els tribunals superiors de justícia.
sagramental
Història
Germandat entre diversos pobles per a garantir llur pròpia seguretat, feta per mitjà de jurament i per això anomenada sagramental a Catalunya des d’almenys el 1257.
Els compromesos en el sagramental eren convocats, en cas de perill, en forma d’host, a so de corn, repic de campanes o toc de trompeta, és a dir, sometent, mot aquest que al s XVI tendí a prevaler i a substituir el de sagramental A la nit, la convocatòria era feta mitjançant farons encesos a les torres més altes El primer sagramental fou jurat el 1257 pels pobles del pla del Llobregat comprenia Sant Boi, Sant Joan Despí, Cornellà, Sant Climent, Sants, Esplugues, Sant Just Desvern, Sant Feliu, Sant Vicenç dels Horts, Santa Creu d’Olorda, Molins de Rei, Santa Coloma, Viladecans,…
mostassà
Història
Funcionari municipal propi d’algunes poblacions de la corona catalanoaragonesa.
Tenia al seu càrrec la vigilància i el contrast dels pesos i les mesures que servien per a la venda del pa, el vi, l’oli i les robes, sancionar els infractors, comprovar en els mercats la bona qualitat dels queviures i productes i llurs preus, i vetllar per les obres fetes pels particulars en llurs cases Per a dur-ho a terme, disposava de dos ajudants, o saigs El càrrec fou creat per Jaume I a València arran del Repartiment després de la conquesta, i delimitat el 1283 L’elecció, anual, tenia lloc per Sant Miquel i, després, la vigília de l’esmentada festa El càrrec tingué un gran relleu, i el…
territori estatal
Dret internacional
Espai tridimensional en el qual l’estat exerceix amb titularitat exclusiva el seu poder sobirà.
Constitueix l’objecte d’un dret absolut per part de l’estat, un patrimoni del qual pot disposar lliurement el pot cedir en administració, posar-lo sota tutela, vendre’l, etc i treure’n totes les utilitats possibles sense interferències estrangeres Ultra la terra ferma, comprèn el subsol, les aigües internes, les aigües territorials i llur fons, així com l’espai aeri i les aigües jurisdiccionals Sovint hom hi inclou les colònies, bé que amb les diferències jurídiques que sorgeixen del grau més o menys estret d’assimilació amb la metròpolis diferències vàlides únicament a l’…
Arquer de Goscons
Llinatge català que té el seu origen en els Arquer occitans.
Els Arquer foren represaliats durant la croada albigesa i mentre duraren aquestes expedicions militars segle XII mantingueren un corredor per a evacuar càtars cap a la corona catalanoaragonesa Com a vassalls del comte de Tolosa, eren feudataris dels comtes de Barcelona, per la qual cosa, després de perdre els drets jurisdiccionals sobre les seves propietats de les Corberes i del Conflent, reberen la protecció del comte d’Empúries i, després, del comte de Barcelona Mentre unes branques marxaren a Sardenya i a Mallorca, en el tercer quart del segle XIII una línia s’afincà a Santa…
Castell de Preixana
Art romànic
Les escasses restes d’aquest castell s’adossen a l’església parroquial de Santa Maria, situada a la part més elevada de la població de Preixana El termino de Prixana és esmentat el 1082 com a afrontado territorial del castell de Montalbà, el qual aquest any fou donat pels comtes de Barcelona Ramon Berenguer II i Mafalda a Miró Riculf Al segle XII el lloc de Preixana era senyorejat pels Anglesola consta que l’any 1150 Berenguer Arnau d’Anglesola cedí la quarta part del castell de Preixana i del seu terme a Berenguer de Sanaüja, el qual n’era el castlà Guillem de Cervera, senyor de Verdú pel…
Castell de Massoteres
Art romànic
El poble de Massoteres és situat a 502 m d’altitud, al sector de ponent del terme, just a la plana de Guissona Aquest indret formà part, a l’edat mitjana, del terme del castell de Talteüll, i per tant les seves vicissituds històriques cal suposar que anaren lligades a les de l’esmentada fortalesa El “ termino de Macoteres ” és esmentat l’any 1040 en la donació d’un alou al terme de Guissona, feta per Llop Mir i la seva esposa El fet que les poques referències que s’han localitzat del castell de Massoteres corresponguin al segle XIV, pot fer apuntar com a hipòtesi que, tot i l’existència del…
Castell de Bellmunt (Talavera)
Art romànic
El poble de Bellmunt de Segarra és situat en un lloc aturonat a la partió d’aigües dels rius d’Ondara i Anoia Els primers esments de l’indret es documenten a partir del segle XII consta que l’any 1193 Berenguer de Clariana tenia alguns drets sobre la vila i el castell de Bellmunt, que era de la senyoria de Santa Coloma de Queralt L’any 1256 Ramon de Verdú i la seva muller, Elisenda, vengueren el castell i la vila de Bellmunt per 500 morabatins al prior de Santa Maria de Montserrat, Bertran de Bac El monestir de Montserrat ho degué tenir com a feu del rei, perquè, segons notícia de Lluís de…
Castell Salat (Gerri de la Sal)
Art romànic
L’any 1081 Senior dona al monestir de Gerri un alou situat al pàgus cortesà, a la vila de Pujol, a l’apèndix de Sant Pere, sobre el barranc de les Moreres, al lloc de Castell Salat Castello Salado Aquesta és la primera referència topogràfica d’un castell que d’antuvi es presenta com un domini dels comtes de Pallars Sobirà i que un segle més tard desapareixerà de la documentació Al terme de Castell Salat es localitzen també sis eres de sal que l’any 1141 Artau III vengué als hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, establerts ja al Pallars Quatre anys més tard, Artau IV i Guillema vengueren al…
Castell de Mont-ros (la Torre de Cabdella)
Art romànic
L’any 1064 el comte Artau I de Pallars Sobirà va cedir en penyora al comte Ramon V de Pallars Jussà “ ipso castro de Torrezan, cum suis terminis et pertinenciis et cum sua kastelania et cum ipsas villas de Paduls ” Desconeixem la identitat d’aquest castell, però el cert és que posteriorment les viles de Paüls i Pobellà apareixen estretament vinculades al veí castell de Mont-ros “ ipso castro de Monterosso ”, que l’any 1072 Ramon V convingué donar en alou al seu cosí Artau I i que cap al 1117 el comte Bernat Ramon I de Pallars Jussà encomanà al seu feudatari Pelet L’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina