Resultats de la cerca
Es mostren 238 resultats
raió
Indústria tèxtil
Nom genèric donat a les fibres i filaments artificials de cel·lulosa regenerada o d’èsters de cel·lulosa.
Inicialment, el propòsit era la imitació de la seda natural, motiu pel qual reberen el nom, avui prohibit, de seda artificial El primer tipus fou fet a base de nitrocellulosa, o seda Chardonnet, que era extraordinàriament inflamable, però hom ja no el fabrica Els tipus de raió actuals són el cuproamoniacal, el de viscosa i l’acetat És comuna en la fabricació de tots ells la transformació de la cellulosa en un compost soluble que és dissolt i és filat per extrusió a través d’una filera de forats múltiples, amb la coagulació o la solidificació posteriors El producte obtingut pot ésser deixat…
fluorescència de raigs X
Física
Medicina
Emissió de raigs X secundaris per part d’una mostra irradiada pels raigs primaris procedents de l’anticàtode d’un tub de raigs X.
Si els fotons primaris tenen prou energia expulsen electrons dels nivells interns dels àtoms de la mostra, i les transicions per les quals els electrons més externs es reordenen en els nivells de menor energia produeixen l’emissió secundària o fluorescent, la qual té efecte en forma de línies espectrals d’unes longituds d’ona característiques de cada classe d’àtoms És un fenomen que ha estat d’un gran valor per a l’estudi de l’estructura electrònica dels àtoms i que és base d’un mètode molt sensible i específic d’anàlisi elemental inorgànica, qualitativa i quantitativa, molt…
esforç
Física
Força per unitat de superfície aplicada a un cos.
És també anomenat tensió Com a conseqüència d’ésser l’esforç una magnitud referida a una superfície, la seva natura i el seu efecte en la superfície considerada depenen de la posició relativa entre aquesta superfície i la força aplicada Així, l' esforç de tracció o tracció i l' esforç de compressió o compressió apareixen quan les forces són perpendiculars a la superfície en aquest cas les deformacions són lineals Quan les forces són tangencials, hom parla d' esforç de cisallament o esforç tallant , i les deformacions produïdes són angulars Hom anomena esforç admissible el valor màxim de l’…
radiació de sincrotró
Física
Radiació electromagnètica emesa per un electró que gira en una òrbita circular.
Aquesta radiació presenta quatre propietats que la fan força útil és una emissió molt focalitzada en el pla de l’òrbita el seu espectre d’emissió és continu radiació blanca i presenta un màxim a una longitud d’ona que és proporcional a R / E 3 , essent R el radi de l’òrbita i E l’energia de l’electró així, si augmenta l’energia dels electrons, la distribució espectral es desplaça cap a petites longituds d’ona alta freqüència és una radiació molt intensa, un electró d’uns 500 MeV en una òrbita d’1 m de radi emet una energia en forma de radiació de sincrotró de 14 keV per volta i…
ondòmetre
Electrònica i informàtica
Física
Aparell per a mesurar longituds d’ona o freqüències d’ones radioelèctriques.
Consta essencialment d’un circuit oscillant la freqüència del qual pot ésser ajustada mitjançant un condensador variable calibrat Els ondòmetres poden ésser de ressonància o d’absorció també hi ha aparells més precisos, com el d' Armagnat o el de Ferrie , i especialment els ondòmetres heterodins, que efectuen un heterodinatge entre l’ona a mesurar i la generada a l’aparell
raó de semblança
Matemàtiques
Donades dues figures geomètriques semblants, raó entre les longituds dels elements corresponents.
La raó entre les àrees és el quadrat de la raó de semblança, mentre que la raó entre els volums és el cub de la raó de semblança
espectroscòpia
Astronomia
Física
Química
Branca de la química física que té per objecte l’anàlisi de les propietats físiques i químiques de la matèria mitjançant l’espectre de les radiacions.
L’espectroscòpia ha contribuït de forma essencial al coneixement de la natura de la llum i proporciona informació sobre l’estructura dels àtoms i de llurs nuclis Les seves principals aplicacions són a l’astrofísica i a la química Històricament, el primer pas cap al seu desenvolupament fou aconseguit per Newton l’any 1666 en descobrir la dispersió de la llum solar mitjançant un prisma L’any 1859 Kirchhoff i Bunsen descobriren que en estat de luminescència cada substància química emet un espectre característic, amb la qual cosa establiren les bases de l’aplicació de l’espectroscòpia d’emissió a…
teledetecció dels oceans
Geografia
Branca de la teledetecció que té per objecte l’observació dels oceans.
Podem distingir dos grups de sensors els sensors passius, que mesuren la radiació electromagnètica provinent de l’oceà, i els sensors actius o radars, que emeten la seva pròpia radiació i mesuren les característiques del senyal retornat Entre els sensors passius se solen diferenciar les observacions fetes en l’espectre visible, l’infraroig i el de microones Depenent de les longituds d’ona amb les quals fem les observacions, podrem mesurar diferents variables com la concentració de la clorofilla visible, la temperatura superficial de la mar infraroig i microones, la salinitat…
campanòleg

Campanòleg amb un joc de campanes tubulars
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En la seva accepció més general, instrument musical format per la reunió de diverses campanes, generalment de mides -i, per tant, afinacions- diferents (carilló).
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió directa Més en particular -com el descriu Pedrell al seu Diccionario técnico de la música -, instrument consistent en una gran roda de fusta proveïda de campanes a la banda exterior que es fan sonar mitjançant una manovella central que la fa rodar Alguns musicòlegs consideren que una de les característiques del campanòleg és que les campanes que l’integren sonen conjuntament, és a dir, que el so de cadascuna no es percep individualment Malgrat això, en la música d’orquestra, el terme sol designar un conjunt de campanes tubulars…
senderisme

Senderisme
© Fototeca.cat-Corel
Esport
Excursionisme
Pràctica excursionista que consisteix a recórrer a peu camins senyalitzats i homologats.
Realitzada en el medi natural, aquesta pràctica permet conèixer un país, la seva cultura, la seva història i el seu paisatge natural i humà tot travessant-lo a peu per diferents camins senyalitzats, generalment aprofitant antigues vies rurals i evitant-ne en el traçat, tant com sigui possible el trànsit per carreteres i camins asfaltats Hom distingueix entre sender de gran recorregut GR, senders de petit recorregut PR, i senders locals SL, cadascun amb les corresponents longituds d’itinerari, àmbit i senyalització distintiva —franges vermelles i blanques pels GR franges grogues i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina