Resultats de la cerca

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona El 1951 fundà el  Cor Madrigal , que dirigí fins el 1981 i amb el qual mantingué una intensa activitat que donà a conèixer gran part del repertori coral català i europeu dels segles XVI i XVII, i també el contemporani Més tard, per encàrrec de la Universitat de Barcelona, fundà la Coral de Ciències de l’Educació 1992, tasca que compaginà amb el projecte de recuperació de l’antiga capella de música de Santa Maria del Pi Barcelona, de la qual fou director des d’aquest any fins al 2005 Participà en jornades pedagògiques, i també en…

El 1599 li fou atorgada una plaça com a organista i director de cor a la catedral de Winchester El 1613, amb motiu de la visita de Jaume I, s’augmentà el nombre de cantors a la catedral i Holmes es traslladà a aquesta ciutat amb dos dels seus alumnes per reforçar-ne el cor El 1621 li fou concedida una plaça fixa a la catedral de Salisbury com a organista i mestre de cor, càrrecs que ocupà fins a la seva mort Thomas, un dels seus tres fills, també tingué un cert renom com a organista i compositor Foren alumnes seus Adrian Batten, actiu a Winchester, i Edward Lowe,…

Més o menys emparentat amb el balletto instrumental, aparegué a Itàlia al final del segle XVI promogut per Giovanni Gastoldi i s’expandí molt ràpidament a la resta d’Europa A Anglaterra fou popularitzat per Th Morley Balletts to Five Voyces , 1595 i Th Weelkes, el qual acostà el gènere a l’estil del madrigal A Alemanya, HL Hassler en fou l’introductor Ja al segle XVII, continuà essent practicat a Itàlia per A Banchieri i O Vecchi Escrit generalment en compàs binari i dividit en dues parts que es repeteixen, el balletto de Gastoldi, a més de contribuir d’una manera essencial a…

Aplicat des de la darreria del segle XV a les danses, al final del XVI s’emprava a Itàlia per a designar també peces vocals properes al madrigal que imitaven l’accent germànic en els seus textos En les suites del segle XVII i començament del XVIII, l' allemande fou de vegades denominada Teutscher Tanz o tedesca Els darrers anys del segle XVIII i els primers del XIX, el terme s’aplicà a les danses ràpides en compàs ternari pròpies d’Àustria i del sud d’Alemanya, les principals de les quals eren la deutscher Tanz , el ländler i el vals En aquesta època, el terme fou reemplaçat…

Estudià dret, arquitectura i literatura i es dedicà professionalment a l’advocacia Fou un gran afeccionat a la música i participà en un gran nombre d’iniciatives musicals de tot tipus, com The Academy of Ancient Music 1743 i The Madrigal Society 1748 Mantingué relacions i collaborà amb alguns dels millors compositors actius a Anglaterra en aquell moment, com Georg Friedrich Händel, John Stanley i William Boyce Després de casar-se i d’heretar una gran fortuna abandonà la seva carrera com a advocat i es dedicà a formar una gran collecció de música manuscrita i impresa L’any 1776…

Al segle XVI i al principi del XVII el terme capriccio serví tant per a anomenar obres molt semblants al madrigal o al ballet cantat com per a referir-se a peces instrumentals properes al ricercare o la toccata Ben aviat també s’utilitzà per a definir una forma instrumental contrapuntística més precisa, emparentada amb la fantasia i la canzona Durant el Barroc tardà se’n continuà fent un ús lliure dins la música instrumental, sovint com a moviment d’una sonata A Vivaldi o una suite JS Bach G Tartini, PA Locatelli i sobretot N Paganini, al segle XIX, l’usaren al capdavant de…

Al segle XIV, el terme designà, en el madrigal o la caccia , els dos últims versos del poema Aquests rebien un tractament musical diferenciat de la resta i, consegüentment, assumien una funció de coda no de tornada Durant el segle XVII, s’anomenà ritornello la curta conclusió instrumental que podia aparèixer al final de cada estrofa o simplement com a conclusió final d’una ària o de formes vocals similars Tanmateix, aquesta secció instrumental podia repetir-se, assumint la funció de tornada C Monteverdi Orfeo , Pròleg de la Música o no repetir-se i, per tant, no tenir funció de…

Monjo olivetà, fou fundador de l’Accademia dei Floridi de Bolonya 1615, a la qual succeí l’Accademia dei Filomusi 1662 Continuador d’Orazio Vecchi en la producció del madrigal dramàtic, és original en contrasts ambientals de moments delicats i seriosos amb altres d’humor com el contrapunt d’un gos, una puput, un gat i un mussol, sobre un baix que imita el gregorià, al Festino nella sera del giovedì grasso, 1606 La Pazzia senile 1598 i La prudenza giovenile 1607, entre d’altres, formen part d’aquesta producció seva Fou un dels primers a usar el baix xifrat, indicacions de piano i…

Estudià al Conservatori de Ginebra amb L Auber piano i al de París amb N Boulanger composició El 1950 ingressà al Conservatori de Moscou, on fou alumne de J Šaporin El seu estil obert i cosmopolita li valgué les crítiques d’altres compositors soviètics, i després de l’estrena del Concert per a orquestra 1954 fou expulsat del Conservatori El 1964 la seva música fou pràcticament proscrita i llavors es decidí a dirigir el grup coral Madrigal i a fer de clavicembalista En la seva obra incorporà els models d’A Schönberg i d’A Webern amb noves textures rítmiques i un delicat…