Resultats de la cerca
Es mostren 282 resultats
Gaspar Vigodet i Salla
Militar
Militar.
D’origen francès, per part materna era descendent d’una família de mercaders ennoblits de Barcelona i Mataró No és inversemblant d’identificar-lo amb el conegut oficial “don Gasparito”, que el baró de Maldà cita, el 1793, en el seu Calaix de sastre Va intervenir en la campanya del Rosselló Destinat a Amèrica, amb el grau de mariscal de camp, fou nomenat governador de Montevideo 1810 Arran de l’aixecament dels insurgents en aquest país, intervingué i organitzà la resistència El 1812 fou nomenat capità general de l’exèrcit espanyol al Río de la Plata El 1814 va haver de rendir la…
tema
Tros que hom dóna a traduir a un alumne, de la llengua materna a una altra llengua.
maternitzar
Tractar (la llet de vaca) per fer-la semblant a la materna i aplicable a la lactància.
Blanca II de Navarra
Història
Reina de dret de Navarra (1461-64).
Filla de Joan d’Aragó futur Joan II i de Blanca I de Navarra Es casà 1440 amb Enric de Castella futur Enric IV, però al cap d’uns quants anys 1453, a petició d’Enric, el matrimoni fou anullat Addicta al seu germà Carles de Viana, llur pare els desposseí 1455 de l’herència materna en benefici de llur germana menor Elionor, muller del comte Gastó IV de Foix en virtut de la concòrdia de Barcelona 1460 entre Joan II i Carles de Viana, Blanca restà com a ostatge del seu pare, que evità així que fos presa com a bandera de la causa beaumontesa, i la lliurà al comte de Foix restà captiva…
Balliol
Família noble escocesa d’origen normand, molt poderosa als segles XIII i XIV.
En fou el fundador Gui, senyor de Bailleul i Harcourt Normandia, company de Guillem I d’Anglaterra que rebé de Guillem II importants feus a Durham i Northumberland La vídua del seu net, John de Balliol mort el 1269, fundà el Balliol College d’Oxford John de Balliol, senyor de Galloway, fill del precedent, emparentat per línia materna amb els reis d’Escòcia, feu valer les seves pretensions al tron, contra els Bruce, en morir la reina Margarida I 1290 Amb l’ajut del rei d’Anglaterra fou reconegut rei Joan I el 1292 Però, revoltat contra els anglesos, fou vençut el 1296, hagué de renunciar al…
Egon Bahr
Política
Polític alemany.
Ocultà l'origen jueu de la seva àvia materna i fou mobilitzat durant la Segona Guerra Mundial 1942-44 Després de la guerra, treballà com a periodista en diversos mitjans de comunicació, entre d'altres, a la Rundfunk im amerikanischen Sektor, RIAS ‘Radiodifusió al Sector Americà’ de Berlín El 1956 s’afilià al Partit Socialdemòcrata i esdevingué un estret collaborador de Willy Brandt , del qual fou portaveu durant l’etapa d’aquest com a alcalde del Berlín Occidental 1957-1966 i secretari d’Afers Especials del Ministeri d’Afers Estrangers 1964-69 Elegit Brandt canceller 1969, fou…
Pau Berga
Gramàtica
Literatura catalana
Poeta i gramàtic.
Vida i obra Defensor de la unificació ortogràfica en terres rosselloneses, publicà poemes i articles a la Revue Catalane És autor del llibre de poemes La Mare-Terra 1913, de diversos monòlegs i d’unes Fables de La Fontaine traduites en vers catalans 1909, precedides d’un estudi sobre l’ortografia i d’un altre sobre la versificació catalana, ben documentat en un bon nombre dels autors catalans coetanis, i en què considera la llengua catalana la seva «veritable llengua materna» Són de destacar també Les voyelles o et u en catalan 1912 i Études critiques sur les chansons catalanes 1913,…
,
Josef Winkler

Josef Winkler
© Suhrkamp Editorial
Literatura
Escriptor austríac.
De 1971 a 1982 treballà en l’administració de la Universitat de Klagenfurt Aquest any publicà la seva primera novella, Menschenkind ‘Persona’, primer volum de la trilogia Das wilde Kärnten ‘La salvatge Caríntia’, que inclou també Der Ackermann aus Kärnten ‘El pagès de Caríntia’, 1980 i Muttersprache ‘Llengua materna’, 1982, i amb el qual guanyà el segon premi Ingeborg Bachnmann Seguiren Der Leibeigene ‘El servent’, 1987 Friedhof der bitteren Orangen ‘Cementiri de les taronges amargues, 1990, Das Zöglingsheft des Jean Genet ‘El quadern escolar de Jean Genet’, 1992, Domra 1996 Wenn…
txibtxa
Història
Individu d’un poble amerindi precolombí que habitava als altiplans del massís oriental dels Andes colombians (actuals departaments de Cundinamarca i de Boyacá).
Habitaven en pobles envoltats d’estacades, i llurs construccions eren de canya i fang, sovint adornades exteriorment amb làmines d’or Agricultors sedentaris, conreaven patates, blat de moro i llegums Classes especialitzades es dedicaven a l’orfebreria i a la terrisseria les filigranes d’or, les làmines, les estatuetes i les peces de ceràmica, constitueixen l’únic llegat d’aquesta gran cultura La font de riquesa principal eren els jaciments de sal gemma, que exportaven fins al Perú i l’istme de Panamà la intercanviaven sovint amb l’or, que explotaven els quimbayas del Cauca El sistema polític…
Antoni de Lo Frasso
Literatura
Militar
Escriptor.
Vida i obra Militar, s’establí a Barcelona cap al 1571, després d’uns quants mesos de presó per motius desconeguts, on feu estampar Los mil y doscientos consejos y avisos discretos sobre los siete grados y estamentos de nuestra humana vida 1571, en vers, que conté indicacions sobre diversos oficis i professions L’obra anava acompanyada d’una extensa descripció en octaves de la batalla de Lepant, en la qual potser prengué part Publicà, a més, la novella pastoral Los diez libros de Fortuna de Amor Barcelona 1573, interessant per la descripció de l’illa de Sardenya i de la vida de l’alta…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina