Resultats de la cerca
Es mostren 2796 resultats
absorció de les radiacions
Física
Pèrdua d’intensitat d’un feix de radiacions o partícules, produïda en travessar un medi absorbent.
Quantitativament segueix la llei exponencial I x = I 0 exp — αx , on I és la intensitat després de travessar l’absorbidor I 0 la intensitat inicial α , el coeficient d’absorció, i x , la distància recorreguda dins el medi absorbent Rigorosament, aquesta fórmula va multiplicada per un coeficient que depèn del tipus d’interacció que té lloc entre les radiacions i la matèria
natació
Biologia
Qualsevol forma de locomoció, independent del substrat, en el medi aquàtic.
A causa de l’elevat pes específic i de la viscositat del medi, els animals aconsegueixen fàcilment la flotació gràcies a diversos mecanismes òrgans de flotació que disminueixen el pes específic de l’animal pneumatòfor dels sifonòfors, bufeta natatòria dels peixos, gotes d’oli de molts ous, masses de teixit adipós dels cetacis, etc, grau molt elevat d’hidratació dels teixits meduses, molluscs pelàgics, tunicats, quetognats, etc i augment de la superfície corporal per mitjà d’expansions allargades, formes laminars, etc, que ocorren en la majoria d’organismes planctònics Hi ha…
coeficient d’absorció
Física
Magnitud característica de cada medi absorbidor per a cada freqüència (o energia) de la radiació que hi incideix.
Indica la fracció d’intensitat de radiació que s’absorbeix per unitat de longitud reconeguda dins el medi En el cas d’un feix collimat de partícules beta, probabilitat que una partícula experimenti collisió per unitat de recorregut S'indica per la lletra μ i té les dimensions de l’invers d’una longitud
densitat
Fotografia
Física
Magnitud òptica, anomenada també densitat òptica, igual al logaritme decimal de la inversa de la transmitància τ o de la reflectància ρ d’un medi, transmissor o reflector respectivament.
En un medi transparent és, doncs, el logaritme decimal de l’opacitat del medi En una emulsió fotogràfica, un cop exposada i revelada, la densitat òptica és la mesura de l’ennegriment de la placa
contrast de fase
Fotografia
Electrònica i informàtica
Comunicació
Física
Tècnica de microscòpia que permet de veure les mostres en estudi en aprofitar la diferència de fase que s’origina entre la llum que les travessa i la del medi que les envolta.
Aquesta diferència de fase és causada pel gruix de les mostres o per llur índex de refracció, diferent del del medi La tècnica és útil quan les mostres no presenten una absorció diferent del medi no són objectes d’amplitud , per la qual cosa, si no fos per la tècnica del contrast de fase, serien transparents i incolores, sense cap contrast de claredat o color amb el medi, del qual no podria diferenciar-se Les mostres d’aquest tipus són objectes de fase
ona
Fonètica i fonologia
Forma d’energia que es caracteritza per un moviment vibratori de partícules en un medi determinat.
Si la projecció del moviment és regular o harmònica, l’ona resultant, anomenada so , admet una anàlisi a base de cicles o períodes dotats d’una durada, una amplitud, una freqüència i una qualitat determinables en cas contrari, s’anomena soroll o brogit Si l’ona presenta un moviment vibratori d’un sol impuls, hom en diu ona simple si, en canvi, és formada per una combinació harmònica d’impulsos, hom en diu ona composta A la parla normal el medi sol ésser aeri i les ones són sempre compostes, harmòniques en el cas de sons com ara els vocàlics a, i, no harmòniques, com en els…
letargia
Zoologia
Estat d’inactivitat pel qual passen determinats animals quan les condicions del medi ambient són desfavorables.
Rep el nom d' hibernació o d' estivació , segons que coincideixi amb els mesos freds o amb els càlids En els animals peciloterms la letargia és un fenomen provocat per l’assoliment de temperatures extremes, que podrien ocasionar la paralització total de les activitats vitals de l’animal i, en conseqüència, la mort Això obliga els animals a cercar un refugi en el qual puguin preservar-se de les condicions extremes del medi i submergir-se en un estat de sopor La letargia es caracteritza per la reducció al mínim del metabolisme, de la temperatura corporal, del ritme respiratori i…
Grup Ros Roca
Economia
Empresa catalana de sistemes i processos d’enginyeria aplicats al medi ambient.
Fundada el 1953 per Ferran Ros Pijoan i Ramon Roca Sala, amb seu a Agramunt Urgell, com a societat destinada a la compra, venda i transformació de fusta i a la construcció de remolcs, eixos, cisternes i equips d’ús agrícola, el 1956 inicià la producció d’equips de recollida de residus Traslladada a Tàrrega, inicià la seva expansió, amb una nova fàbrica inaugurada el 1968 El grup és constituït per les divisions de medi ambient —on es desenvolupen els equips i sistemes de recollida i tractament de residus urbans sòlids— i de gasos —dedicada a la fabricació de cisternes de precisió…
fauna
Fauna de la sabana africana
© Corel Professional Photos
Zoologia
Conjunt d’espècies animals que habiten en un territori determinat, en estat salvatge i perfectament identificades amb el medi ambient que les envolta.
No pertanyen a la fauna d’una regió els animals domèstics i aquells que hi han estat introduïts per l’home en èpoques més o menys llunyanes i que encara no han aconseguit d’integrar-se en els ecosistemes de la regió i en les cadenes alimentàries d’aquests ecosistemes o no han pogut reproduir-se en la regió La fauna d’una regió depèn del clima, de la vegetació, del passat geològic i paleontològic, dels factors fisiogràfics orogràfics, fluvials, etc i dels factors biològics competència, tolerància, poder adaptatiu, etc, a part l’acció determinant humana zoogeografia Considerada la Terra en…
Inventari de Zones Humides de Catalunya
Projecte elaborat per la Direcció General de Boscos i Biodiversitat, del departament de medi ambient, amb l’objectiu d’enumerar i descriure les zones humides identificables sobre el territori com a entitats ecosistèmiques funcionals diferenciades del medi que les envolta.
El seu objectiu és facilitar l’aplicació i el compliment de la llei respecte a la gestió dels espais naturals i la protecció de les zones humides i constituir la base per a la redacció dels futurs plans sectorials de zones humides catalanes Actualment, té identificades 203 zones humides, cadascuna de les quals ha estat objecte d’una caracterització ecològica, d’una avaluació de l’interès i la problemàtica de conservació i d’una anàlisi per a optimitzar-ne la gestió Les zones humides de l’Inventari han estat georeferenciades en una cartografia digital, integrada en el sistema d’informació…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina