Resultats de la cerca

Exercí com a mestre dels escolans i instructor de cant pla a la catedral de Sevilla Sembla que la major part de la seva trajectòria professional es desenvolupà en aquest centre, del qual es retirà el 1576 L’any 1565 publicà a Sevilla un opuscle de cinquanta-una pàgines dedicat al cant pla i titulat Breve instrucción de canto llano, así para aprender brevemente el artificio del canto como para cantar epístolas, lecciones, profecías y evangelios, y otras cosas que se cantan , que meresqué l’aprovació i els elogis de Pedro Fernández de Castilleja i Francisco Guerrero En aquest text, l’autor…

Membre d’una família noble, fou arxidiaca de la catedral de Segòvia i més tard de Toledo, on estigué protegit per l’arquebisbe Raimon d’Agen Participà en les activitats del Colegio de Traductores de Toledo La seva principal aportació se centrà en la transmissió de les obres filosòfiques àrabs a partir de les traduccions des de la llengua original al llatí La seva obra més important és De divisione philosophiae , on reprèn alguns temes tractats per autors àrabs com Al-Farabi En aquest llibre hi apareix un capítol dedicat a la música A través d’aquesta obra, la filosofia musical medieval…

Fou una escissió de la Societat Tipogràfica de Barcelona feta pels anarquistes que no pogueren dur aquesta a la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola Reuní dirigents importants, com Josep Llunàs i Pujals, Eudald Canibell, Antoni Pellicer i Paraire, Pere Esteve, Anselmo Lorenzo, etc El seu òrgan de premsa fou “La Asociación” setembre del 1883 — juliol del 1889, dirigida per Canibell

Autor del retaule d’Altura Alt Palància, d’un decorativisme refinat, li són atribuïdes dues taules al Museu de Belles Arts de València Degollament de Santa Caterina i Santa Caterina , ~ 1450 El retaule de la Iessa Serrans pot ésser considerat obra del seu cercle Com els seus contemporanis Jacomart i Reixac, acusa una forta influència flamenca, i la seva obra, encara dins de la tradició gòtica, presenta un principi de millorament tècnic, una certa perspectiva i lleugers escorços

Eren capitanejats respectivament per les cases dels Agramont i dels Beaumont, ambdues de llinatge reial, d’on deriva el nom d’agramontesos i beaumontesos amb què eren denominats els partidaris de l’una i de l’altra A mitjan s XV trobaren un camí per a fer-se prepotents amb motiu del problema successori plantejat per la mort de la reina Blanca de Navarra 1441 els beaumontesos es posaren al cantó de Carles, príncep de Viana, mentre que Pedro de Agramont i els seus s’alinearen al costat del pare d’aquell, el rei vidu Joan d’Aragó llur actuació quedà implicada en la guerra civil…

Els balladors toquen les panderetes i fan sonar els cascavells que duen Té cinc figures la passada , les amoretes , el quadre , les tres amoretes i la creu , que hom balla al so de diferents tonades que corresponen a d’altres danses També és una dansa pròpia de les festes populars al País Valencià

De caràcter simple i lleuger, solia ser escrita per a una sola veu amb acompanyament de llaüt, o per a quatre o cinc veus sense acompanyament El text rebia un tractament sillàbic i homofònic Durant la primera meitat del segle XVII fou el tipus de composició vocal més difosa a França La seva popularitat s’estengué més enllà de París i França i se’n publicaren reculls a Alemanya, Anglaterra i Holanda, sia en les versions originals en francès, o en traduccions o adaptacions a les respectives llengües

El ruggiero es presenta sempre en quatre frases en mode major i habitualment en metre binari Sobre aquest baix estròfic es desenvoluparen una gran varietat de melodies discantus i progressions harmòniques El nom podria provenir de la primera paraula d’una de les estrofes de l' Orlando furioso de L Ariosto L’ús de l’expressió aria di Ruggiero per G Frescobaldi i d’altres suggereix l’origen vocal i el caràcter melòdic de l’esquema La seva primera aparició està continguda en el Tratado de glosas 1553 de Diego Ortiz, inclosa en la seva taula de tenors italians N’existeixen nombrosos…

Malgrat que Ferrara tenia una florent escola de miniatura, la seva veritable escola de pintura és obra del treball d’artistes no ferraresos, com Piero della Francesca, A Pisanello, A Mantegna i R van der Weyden, que anà a Itàlia el 1450 El cap d’escola fou Cosmè Tura, i els representants més qualificats foren Francesco del Cossa i Ercole de Roberti L’estil d’aquests pintors és una síntesi de l’historicisme formal italià i del linearisme gòtic i el concepte cromàtic flamencs El museu de la catedral, el Palazzo Schifanoia Saló dels Mesos i el Palazzo dei Diamanti en conserven obres importants…