Resultats de la cerca
Es mostren 105 resultats
g
Fonètica i fonologia
Grafema que representa generalment una realització del fonema /g/ a través dels seus al·lòfons principals [g] i [ɣ].
El primer, oclusiu, apareix en posició inicial absoluta gos gós, explosiva després d’oclusiva o nasal capguardar kápɣwərdá, llangardaix ləŋgərðás o implosiva davant consonant sonora suggerir sugzərí el segon, fricatiu, apareix en la resta de posicions, sobretot intervocàliques pregar prəɣá, migrat miɣrát, algú əlɣú, esgrunar əzɣruná Formant part de certs grups es gemina, no pas en tot el domini, com ara -l explosiva regle rəgglə , o s’assimila, davant nasal digne díŋnə, entre altres possibles modalitats En posició final, el grafema g alterna amb c llarg marc , tot i que la seva…
classificació funcional dels fonemes
Fonètica i fonologia
Descripció ordenada de les combinacions regulars, les distribucions defectives i les condicions de neutralització dels elements funcionals fonemàtics de cada llengua.
o
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Quinzena lletra de l’alfabet català, anomenada o [pl os].
El llatí la prengué de l’alfabet grec a través dels itàlics La O romana és un cercle format per dos trets arcuats que es toquen pels extrems Era traçada en dos temps, començats per dalt, bé que, a causa de la velocitat, les formes cursives i les derivades posteriors consten sovint d’un sol traç circular tancat per sobre De vegades els nexes amb les lletres anterior i posterior apareixen com uns segments superiors que li donen l’aspecte d’unes banyes El doble traç, però, es manté durant tota l’edat mitjana de vegades el segon semicercle esdevé una línia diagonal recta i fins i tot…
t
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vintena lletra de l’alfabet català, anomenada te [pl tes].
La T llatina majúscula prové de les formes de creu i d’aspa del fenici i de l’hebreu antic, formes que perderen el braç superior de la creu en passar al grec, a l’etrusc i als alfabets itàlics La T romana clàssica consta de dos traços, l’un vertical, acabat amb un reforç, i l’altre horitzontal, que cobreix el primer Les formes cursives clàssiques i noves romanes han incorporat el reforç al traç vertical arrodonint-ne l’extrem cap a la dreta El traç horitzontal superior té tendència a desplaçar-se cap a la dreta No és rara l’ondulació que, en desenvolupar el punt d’atac, tendeix a…
atemptats de l’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils
Història
Dret
Atemptats perpetrats l’agost del 2017 a Barcelona i a Cambrils per terroristes que es reivindicaven com a islamistes.
A les cinc de la tarda del dia 17, una furgoneta envestí els vianants de l’espai central de la Rambla de Barcelona des de la plaça de Catalunya Al pla de la Boqueria, el conductor abandonà el vehicle i fugí amb un cotxe robat després d’haver-ne assassinat el conductor, i quatre dies més tard, el 21, fou abatut per la policia a Subirats Alt Penedès Hores després, l’autoanomenat Estat Islàmic EI reivindicà l’autoria de l’atemptat A la una de la matinada del 18 d’agost, a Cambrils, els mossos d’esquadra abateren en un tiroteig cinc presumptes terroristes quan intentaven un nou…
f
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Sisena lletra de l’alfabet català, anomenada efa [pl efes].
La F llatina deriva gràficament de la digamma etrusca i grega no pas de la Φ, forma passada a través dels alfabets itàlics prellatins La F clàssica romana consisteix en un primer traç vertical i en dos traços horitzontals a dalt i al mig, cap a la dreta Presenta reforços estètics als extrems dels tres traços en l’escriptura d' inscripcions monumentals romanes L’escriptura comuna clàssica només manté el reforç base interior de la F , que es desenrotlla notablement, alhora que els altres dos traços, mitjà i superior, ultrapassen també a l’esquerra el traç vertical Per evitar la confusió amb la…
Miquel Mateu i Pla

Miquel Mateu i Pla (al centre)
ARXIU PERE RIBALTA / FONS CARRERAS-COLOMER
Economia
Política
Esport
Industrial i polític.
Fill de Damià Mateu Estudià comptabilitat i dret a Barcelona, a França i als Estats Units En tornar a Catalunya s’involucrà en diverses empreses, especialment del sector vitivinícola, impulsant explotacions a Peralada, d’on restaurà el castell que havia comprat el 1923, poc abans de casar-se amb la filla del representant de BASF a Barcelona, i del subministrament elèctric, a través de l’empresa FHASA El 1927 es feu càrrec de les empreses del seu pare, entre les quals hi havia La Hispano Suïssa De conviccions profundament conservadores, el 1934 fou cofundador de la Lliga Anticomunista de…
,
Partit Obrer d’Unificació Marxista
Política
Partit polític de caràcter comunista autònom, no integrat a la Internacional Comunista, nascut a Barcelona el 29 de setembre de 1935 de la fusió del Bloc Obrer i Camperol i de l’Esquerra Comunista.
Els principis bàsics de la unificació foren la lluita per la revolució democraticosocialista mitjançant la presa del poder per la classe obrera i la instauració transitòria de la dictadura del proletariat la formació d’un front únic dels treballadors a través de l’Aliança Obrera i l’atracció o neutralització de la petita burgesia i dels camperols la unificació sindical i la formació d’un sol partit marxista S’oposà a la política de front popular, tot i que signà els pactes electorals de Front Popular i de Front d’Esquerres de Catalunya pel qual obtingué acta de diputat el seu…
blau de timol
Química
Indicador de neutralització que té una zona de viratge de pH 8 (groc) a pH 9,6 (blau), insoluble en aigua, soluble en alcohol i en àcids diluïts.
resposta
Música
En una fuga, la imitació del subjecte generalment a la 5a J superior o 4a J inferior.
La resposta, anomenada també ’comes’, correspon a la segona entrada de l’exposició i és, per regla general, la versió del subjecte en el to o la regió de la dominant De fet, que l’interval de la imitació sigui la 5a J asc o la 4a J desc és una conseqüència d’aquesta voluntat d’oposar la tònica i la dominant Tanmateix, una resposta pot, en determinades ocasions, situar-se també en la zona de la subdominant JS Bach Fuga per a orgue , BWV 531 o produir-se a altres intervals com ara la 3a m desc D Šostakovič 24 Preludis i fugues , opus 87, fuga núm 21, compàs 9 o la 3a M asc P Hindemith Ludus…