Resultats de la cerca
Es mostren 189 resultats
desinfecció
Farmàcia
Conjunt d’accions dirigides a eliminar els gèrmens nocius o microorganismes patògens que un objecte o un ésser viu pot contenir o que el poden acompanyar.
Els procediments habituals de desinfecció són el rentatge amb una dissolució aquosa del desinfectant, la polvorització o impregnació de les superfícies a tractar i la fumigació amb gasos en locals tancats Bé que certs agents físics —llum, aire, calor— poden ésser desinfectants acceptables en alguns casos, els més emprats són els antisèptics químics, tant per a aplicacions sobre vegetals gra, graners, frigorífics, embalatges com per a ramaderia estables, galliners, incubadores La desinfecció d’objectes inanimats és un problema diferent de la desinfecció de teixits vius En el primer cas, cal…
màscara
Medicina
Peça que tapa la boca i el nas emprada per a evitar la inhalació o l’exhalació d’agents patògens o d’elements tòxics o nocius.
Poden ser de diferents tipus i materials, segons les característiques de filtració i protecció Els tipus principals són les màscares higièniques, les quirúrgiques i les de filtres facials de partícules
contaminació atmosfèrica

Contaminació atmosfèrica
© Comunitat Europea
Ecologia
Contaminació de l’aire.
És originada, principalment, als nuclis urbans i industrials, per l’abocament incontrolat de substàncies produïdes per les combustions dels processos químics i industrials Hom pot distingir la contaminació antròpica , causada directament per l’acció humana, de la contaminació per causes naturals Entre aquestes hom pot destacar l’acumulació de pols del sòl aixecada pel vent, de productes expellits per les erupcions volcàniques, de partícules salines despreses de l’escuma marina, d’elements radioactius naturals, etc Els principals contaminants atmosfèrics abocats per l’activitat industrial són…
Concepte de portador sa
Patologia humana
És anomenada portador sa d’una infecció determinada qualsevol persona l’organisme de la qual constitueixi el reservori de microorganismes que no pertanyen a la flora microbiana normal, i que no pateixi la malaltia infecciosa que causen aquests microorganismes La principal característica dels portadors sans, doncs, és que eventualment poden transmetre la malaltia infecciosa que aquests microorganismes causen Una persona pot esdevenir portadora sana d’un microorganisme infecciós en diverses circumstàncies És possible que una persona esdevingui portadora sana mentre un germen, després d’…
droga
Psicologia
Cadascuna de les substàncies que alteren l’estat d’ànim, la percepció i el coneixement i que sovint produeixen dependència (drogoaddicció).
Hom distingeix popularment entre drogues dures , que creen dependència física i psíquica, i drogues toves , que no comporten dependència física, bé que aquesta distinció és difícil d’establir Les drogues més emprades pels drogoaddictes poden ésser classificades, segons els seus efectes, de la manera següent substàncies volàtils , com ara l’èter, el tricloroetilè, la benzina, els vernissos, les coles, els dissolvents, els llevataques, etc, que produeixen en qui les aspira un estat d’embriaguesa, i els efectes nocius de les quals són de caràcter mental i orgànic, ja que afecten els pulmons i…
Tipus de virus
Patologia humana
Actualment es coneixen milers d’espècies de virus La majoria d’aquestes espècies es repliquen en les cèllules vegetals, o bé són bacteriòfags , és a dir, que ho fan a l’interior de bacteris Unes 500 espècies de virus es repliquen a l’interior de cèllules d’organismes animals o de l’ésser humà Aquestes espècies s’anomenen virus animals Els virus animals se solen agrupar en diverses famílies o grups , segons una gran varietat de característiques Per convenció, les famílies de virus reben la seva denominació en llatí Entre aquestes característiques, doncs, les que més es tenen en compte són el…
guerra bacteriològica
Militar
Guerra en la qual hom empra, contra l’enemic, diversos tipus de bacteris, virus, rickèttsies i fongs, dispersats, a fi de provocar els corresponents efectes nocius i àdhuc mortals.
Els microorganismes experimentats amb finalitats bèlliques són espores d’àntrax, rickèttsies de la febre Q i virus de la grip, de la psitacosi i de diferents tipus d’encefalitis, i també toxines aïllades de bacteris, com la toxina botulínica botulínic Hom pot atenuar les conseqüències de la guerra bacteriològica mitjançant mesures d’immunització i de profilaxi i de terapèutica química o mitjançant l’aplicació immediata d’antibiòtics adequats
Vicent Branchat
Historiografia catalana
Jurista vuitcentista, expert en l’administració dels drets del Reial Patrimoni del Regne de València i investigador dels seus antecedents legals i documentals.
Fill d’un comerciant de llibres, Cristòbal Branchat, el contacte quotidià amb la lletra impresa feu que, des de molt jove, mostrés afició per la lectura i l’estudi Després de cursar estudis a la Universitat de València, on es graduà com a mestre en arts i, després, en lleis, s’incorporà al Collegi d’Advocats de la ciutat El 1776 fou nomenat assessor del Reial Patrimoni del Regne de València, càrrec dependent de la Intendència de València des del qual desenvolupà una important tasca en la recuperació dels drets patrimonials Posteriorment, ocupà el càrrec d’oïdor de la Reial…
formiga

Formiga (Formica rufa)
Nic Relton (cc-by-nc 2.0)
Entomologia
Nom donat a qualsevol insecte de la família dels formícids.
De dimensions petites o mitjanes, habiten en societats integrades per dos tipus d’individus, uns d’estèrils les obreres i uns altres de fèrtils els mascles i les femelles o les reines A vegades hi ha un altre tipus d’individus estèrils, els soldats Els individus estèrils, sempre àpters, s’encarreguen de la construcció dels formiguers, de la cura de la reina i l’alimentació de les cries, de la recollecció de l’aliment i de la defensa de la colònia Aquesta darrera funció és acomplerta pels soldats , quan n'hi ha Els individus sexuats, que neixen al final de l’estiu, de bon principi són alats…
Higiene personal i esperança de vida
Manuals higienistes francesos, sd MLR / JG Durant el segle XIX es desenvolupà un corrent de pensament, encapçalat per metges, que s’anomenà higienisme Naixia de la voluntat de combatre la insalubritat de les ciutats industrials i es formulava com a ciència que pretenia estudiar les condicions i els factors ambientals que influïen negativament en la salut humana Aviat esdevingué un dels pilars centrals de la medicina A Catalunya, els higienistes més importants foren Pere Felip Monlau i Roca, Rafael Rodríguez Méndez, Joan Giné i Partagàs i Lluís Comenge i Ferrer, que es van ocupar de difondre…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina