Resultats de la cerca
Es mostren 303 resultats
Kaneto Shindo
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic japonès.
El 1934 entrà com a aprenent de laboratori en una petita productora, on ascendí fins a director artístic, i el 1942 passà a l’estudi Shochiku, un dels més importants de l’època Fou autor d’un gran nombre de guions i collaborà amb directors importants, especialment amb Kenzo Mizoguchi i Kimisaburo Yoshimura Amb Yoshimura, l’any 1950 fundà la productora Associació del Cinema Modern Hi debutà com a director l’any següent amb el llargmetratge Aisai Monogatari ‘La història de la meva estimada esposa’, en què relatava la relació i la pèrdua de la seva primera muller El 1952 estrenà el film d’…
David Castillo i Buïls
Literatura catalana
Poeta, narrador i crític literari.
En la seva adolescència participà activament en els moviments contraculturals que nasqueren a Barcelona en els anys immediats a la mort del dictador Franco, en el moment de la transició cap a la democràcia El seu primer llibre fou Biografia de Bob Dylan 1992 Encetà la seva carrera de poeta amb La muntanya russa 1992 Després seguiren Tenebra 1994 i Poblenou flashback 1997 Amb Game over 1998 guanyà el premi Carles Riba 1997 El 2000 edità dos reculls El pont de Mühlberg i Seguint l’huracà , aquest darrer amb fotografies de Marcel Pey Posteriorment publicà Bandera negra Antología personal 2001,…
,
antisolar
Cosmètica
Dit dels productes utilitzats per a evitar l’eritema produït per una excessiva exposició de la pell nua a la radiació solar.
Els olis i cremes antisolars, que acceleren l’embruniment sense cremada, contenen absorbents dels raigs ultraviolats primitivament, quinina o esculina més modernament, també substàncies de síntesi agent d’absorció
ameba
© fototeca.cat
Protistologia
Nom donat als protozous de l’ordre dels ameboides, tots ells constituïts per una sola cèl·lula nua limitada per una membrana fina.
Són transparents i tenen el citoplasma clarament diferenciat en ectoplasma i endoplasma La cèllula varia constantment de forma a causa de l’emissió de pseudopodis, generalment lobopodis, amb funció locomotora o alimentària captura de preses s’alimenten, doncs, per fagocitosi En entrar en contacte amb la presa, la superfície de l’ameba s’enfonsa formant una depressió on l’aliment queda empresonat aquesta depressió es tanca i forma una vacuola dins el citoplasma En condicions desfavorables, les amebes es poden enquistar Les amebes es reprodueixen per bipartició Poden viure a l’aigua dolça, a la…
Sant Bartomeu de Pugis (Cubells)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església, amb l’absis mig esberlat que arrenca d’una gran socolada ECSA - E Pablo Les ruïnes de l’església de Sant Bartomeu es drecen a la banda de llevant del tossal on s’espargeixen els vestigis del poble abandonat de Pugis L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha descrit en la monografia precedent MLlR Mapa 33-14360 Situació 31TCG287316 Història Fins ara la documentació no ha permès consignar cap notícia històrica sobre l’església de Sant Bartomeu, que a l’edat mitjana feia les funcions de culte per als habitants del poble de Pugis Tampoc no podem…
Els condrictis holocèfals: quimera
Els holocèfals són peixos d’esquelet cartilaginós en els quals persisteix el notocordi Presenten una única obertura branquial coberta per un fals opercle dèrmic Un altre tret morfològic que els caracteritza és l’absència d’espiracle i de vàlvula espiral a l’intestí En aquests peixos, la suspensió mandibular és holostílica i el cartílag palatoquadrat està completament fusionat al neurocrani Les dents són planes i soldades en plaques El cos és nu en les formes actuals, si bé hi ha alguns denticles dèrmics petits D’altra banda, els orificis uro-genitals estan separats de l’orifici anal, i els…
Elena Jordi
Cinematografia
Actriu i empresària.
Vida El 1906 arribà a Barcelona amb la seva família, que regentava un estanc al carrer de la Boqueria, lloc que es convertí en una tertúlia freqüentada per personatges de la bohèmia i l’espectacle A través del dramaturg Ramon Vinyes i Cluet i d’Alexandre Soler i Maryé, entre d’altres, s’introduí al projecte Teatre Íntim d’Adrià Gual, amb el qual debutà al Novetats El 1908 formà part de la Companyia Dramàtica d’Enric Giménez i s’introduí a la de Borràs - Xirgu 1909-10, i s’especialitzà en el gènere del vodevil en comèdies com ara El bon rei Dagobert d’André Rivoire Salomé d’Oscar Wilde L’ase d…
Reinhold Messner
Jaume Altadill
Alpinisme
Alpinista italià.
Cresqué a les Dolomites, on el seu pare l’inicià en l’alpinisme, activitat en què desenvolupà un estil propi basat en l’ús d’un equipament mínim Estudià enginyeria i completà el seu primer cim de més de 8000 m el 1970 amb l’ascens al Nānga Parbat, en el qual morí el seu germà Gunther i ell perdé alguns dits dels peus i parts dels de les mans per congelació Ha obert nombrosos itineraris al Mont Blanc, les Dolomites i els Andes, però es destaca per les ascensions a l’Himàlaia, on el 1986 fou el primer alpinista en completar els catorze cims de més de vuit mil metres de la Terra, que ha ascendit…
Venanci Vallmitjana i Barbany
Escultura
Escultor, germà d’Agapit Vallmitjana i Barbany (Barcelona 1830/33 — 1905).
Animats els dos germans per Sebastià Gallès i Pujal, veí d’ells, ingressaren a Llotja, on foren deixebles de Damià Campeny Venanci hi obtingué un premi el 1844 En 1853-54 efectuaren les estàtues dels Evangelistes per a l’altar major de l’església de Sant Just de Barcelona El 1856 Venanci esdevingué professor de Llotja Josep Oriol Mestres els confià el 1858 les figures allegòriques de la façana del Banc de Barcelona, feina que fins aleshores solien fer, per llur major prestigi, escultors italians Installaren llur taller a la capella de Santa Àgata fins el 1867 allà Isabel II els conegué el…
premi Vicent Andrés i Estellés
Premi literari en llengua catalana en la categoria de poesia que s’atorga a València des del 1972.
Forma part dels premis Octubre de València Relació d’obres i autors guardonats 1973 Grills esmolen ganivets a trenc de por , de Joan Navarro 1974 Notes i comentaris , de Miquel Bauçà 1975 Àfrica , de Francesc López Barrios 1976 Llarg camí llarg , de Marc Granell 1977 Paraula de Miquel , de Josep Fèlix Escudero 1978 La ciutat del tràngol , de Manuel Rodríguez 1979 Diables d’escuma , de Joan Barceló 1980 Distàncies , de Pere Rovira i Plana 1981 Vell malentès , de Joan Margarit 1982 Divan , de Jaume Pont 1983 El soldat rosa , de Francesc Prat Figueres 1984 Le sucrier velours , de Joan Vicent…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina