Resultats de la cerca
Es mostren 135 resultats
vivípar | vivípara
Zoologia
Dit de l’organisme animal l’embrió del qual es desenvolupa dintre la mare i obté els elements nutritius i l’oxigen mitjançant l’estret contacte amb els teixits materns, sovint per mitjà d’una placenta, sense interposició de les membranes de l’òvul.
El viviparisme és propi de tots els mamífers placentaris
Hiperèmesi gravídica
Patologia humana
Definició És anomenada hiperèmesi gravídica una complicació greu de l’embaràs, caracteritzada per l’aparició de nàusees i vòmits molt intensos i freqüents que dificulten la nutrició de la gestant i originen pèrdua de pes, deshidratació i alteracions metabòliques Causes Aquesta complicació, la causa íntima de la qual no s’ha establert clarament, és caracteritzada per una intensificació de les nàusees i els vòmits comuns de la gestant És probable que les modificacions hormonals pròpies de l’embaràs hi influeixin en dones susceptibles, ja que els vòmits més…
Magresa patològica i desnutrició
Definició Hom considera que existeix un estat de magresa patològica o emaciació quan es produeix una intensa pèrdua de teixits orgànics, amb la consegüent disminució del pes corporal —que pot reduir-se fins a un 50% en els adults i fins i tot més en els nens—, com a conseqüència de trastorns molt diversos que ocasionen una insuficiència persistent de factors nutritius Amb el terme desnutrició, hom fa referència estrictament a aquells casos en què les disfuncions fisiològiques que condueixen a l’emaciació són conseqüència directa d’un dèficit en l’aportació nutritiva alimentària…
agronometria
Agronomia
Branca de l’agronomia que té per objecte la mesura de la capacitat productiva de les terres de conreu, la determinació de la disminució de fertilitat que origina cada collita i l’augment produït per la restitució al sòl d’elements nutritius per mitjà dels adobs.
Teniasi
Patologia humana
Definició És anomenat teniasi un grup de parasitosis degudes a la presència de cucs anomenats genèricament tènies a l’interior de l’intestí, que poden evolucionar de manera asimptomàtica o bé manifestar-se amb l’expulsió de segments dels paràsits amb les deposicions, molèsties gastro-intestinals i, eventualment, pèrdua de pes i anèmia Causes, tipus, freqüència i distribució geogràfica Les tènies són helmints, és a dir, cucs que no tenen apèndixs articulats Es classifiquen dins del grup dels platihelmints per la forma de cinta, i dins de la classe o subgrup dels cestodes pel fet que són molt…
Dieta en cas d’úlcera pèptica
L’ úlcera pèptica o gastroduodenal correspon a una lesió de tipus erosiu que es produeix en la paret interna de l’estómac o de la primera porció de l’intestí prim, que sol evolucionar en forma d’accessos i, d’aquesta manera, pot considerar-se com un procés crònic L’experiència acumulada al llarg de diverses dècades ha permès constatar que la ingestió de certs aliments contribueix a disminuir la intensitat dels símptomes i a modificar l’evolució de l’úlcera pèptica i fa més espaiats els accessos aguts, mentre que el consum d’altres pot tenir un efecte contrari Això fa que la dieta, en…
Funció de la cavitat bucal, la laringe i l’esòfag
Fisiologia humana
Els aliments que entren a la cavitat bucal experimenten el doble procés de masticació i insalivació, al llarg del qual són triturats, barrejats, humectats i exposats a una primera fase de digestió La funció digestiva de la cavitat bucal acaba quan els aliments ingerits, esdevinguts ja el bol alimentari, una massa semilíquida, són empassats, és a dir, impulsats cap a la faringe i l’esófag, i introduïts a l’estómac La masticació La masticació és un moviment cíclic d’aproximació i d’allunyament entre la mandíbula superior i la inferior, amb el qual es tanca i s’obre la dentadura La masticació s’…
Dieta en cas de trastorns hepàtics
El fetge desenvolupa una funció essencial en el procés de la nutrició de l’organisme Així, entre altres factors, hi intervé mitjançant l’elaboració i la secreció de la bilis que participa, al seu torn, en la digestió dels greixos ocupa un lloc preferencial en el metabolisme o transformació dels nutrients, ja que la majoria d’aquests, després d’ésser assimilats per l’organisme, són immediatament captats i processats pel teixit hepàtic i depura la sang de nombroses substàncies que es produeixen durant el metabolisme dels nutrients i l’acumulació de les quals podria…
explantació
Fitopatologia
Terme emprat en les modernes tècniques de multiplicació i sanejament de plantes per cultiu in vitro, per a designar un fragment de planta de dimensions variables, que se sembra en un medi de cultiu estèril, proveït de totes les substàncies minerals, elements nutritius i hormones necessàries per al desenvolupament de la planta sencera o d’alguns òrgans particulars.
conreu
Vista dels conreus de vinyes a l’Anoia
© Arxiu Fototeca.cat
Agronomia
Conjunt de treballs destinats a prendre cura de la terra i de les plantes per tal de fer-les fèrtils i obtenir-ne un profit més gran que en el cas d’un desenvolupament espontani de la natura.
Aquests treballs són estructurats en els sistemes de conreu , que són un seguit d’operacions que, amb ajuts tècnics concrets, permeten l’obtenció de les millors collites possibles per a un terreny determinat La diversitat de medis naturals susceptibles d’ésser aprofitats per l’home des del punt de vista agrícola dóna lloc, de forma natural, a una diversificació parallela en els sistemes de conreu El poblament dispers en un medi relativament hostil de molts pobles primitius és característic de les regions equatorials, on l’agricultura té un caire complementari de la caça i de la collita Així,…