Resultats de la cerca

Pirata, fill d’una cristiana i d’un morisc, fou educat prop de València en la tradició religiosa catòlica i en la musulmana «Mon pare era moresc, amor sentia / a una noia cristiana, i s’uní amb ella / fingint sa conversió dels dos vaig nàixer / Apar un Jesuset, la mare em deia / Sembla un hurí d’hermós, feia mon pare / I amb sos petons creixia, en tant confosos / versículs del Coran i de la Bíblia, / despertant i dormint barbotejava / / Ella veia a Jesús ell al Profeta / i tan feliços eren, que semblava / com si haguessen fet pau en l’altra vida, / per tant amor atrets, Crist i Mahoma»…

Vida Tot i que és considerat venecià, segons consta en la seva primera collecció d’obres del 1705, és possible que Lotti nasqués a Hannover, on el seu pare havia estat mestre de capella El 1683 residia a Venècia, on estudià amb G Legrenzi i el 1687 constava com a cantor en el cor de la basílica de Sant Marc Des del 1689 fins al 1736 ocupà diversos càrrecs en aquesta església, des d’ajudant d’organista fins a primer organista El 1736 culminà la seva carrera musical amb el nomenament com a primer mestre de capella a Sant Marc, càrrec que ocupà fins a la seva mort Lotti escriví gran quantitat de…

Format en l’ambient de la illustració llombarda, aviat adquirí, a través del coneixement de Vico, una profunda mentalitat historicista, que l’induí a abandonar la primitiva educació racionalista i a adoptar els principis de la cultura romàntica a través de la ideologia dels crítics i escriptors francesos dels primers anys del s XIX La seva formació intellectual conclogué amb la seva adhesió al catolicisme d’orientació jansenista, que esdevingué el nucli teòric a l’entorn del qual s’ordenaren d’una manera coherent els diversos aspectes de la seva ideologia i la seva poètica Els Inni sacri 1812…

Llicenciat en filologia catalana a la Universitat de València el 1985, any a partir del qual hi exerceix la docència, es doctorà el 1991 És un dels poetes dels vuitanta més interessants i representatius del País Valencià Del 1997 al 2004 fou vicepresident de la branca valenciana de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana És collaborador habitual en diversos mitjans de comunicació Ha publicat, entre d’altres Passadís voraç del silenci 1985, Tatuatge 1989, premi Ausiàs Marc 1988, L’holandès errant 1994, premi Ciutat de Palma 1993, La mar 1997, premi Vicent Andrés Estellés 1996, L’odi 2005…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IPC - Ideas y Producciones Cinematográficas Enric Viciano, Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1903 de Marià Vayreda GUIÓ JGrau, Gustau Hernández, EViciano FOTOGRAFIA Carlos Suárez Agfacolor, panoràmica, Xavier Camí 2a unitat AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Maria Espada MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Pietro Mascagni, Joan Albert Amargós SO Joan Maria Quilis INTERPRETACIÓ Luis Fernando Alves Albert, Christian Vadim Ibo, Sophie Renoir Coral, Fernando Guillén Arbós, Fermí Reixach Rafael, Josep Maria Cañete Bilot, Patxi Bisquert Pep, Achero Mañas Arbosset,…

Fill d’Amílcar Barca, al qual acompanyà, quan tenia 9 anys, a l’expedició dels cartaginesos a la península Ibèrica, on passà la joventut, jurà odi etern als romans segons la llegenda i es casà amb una indígena Quan el 222 aC Asdrúbal morí assassinat, prengué el comandament de l’exèrcit expedicionari cartaginès, que aleshores dominava la part meridional i sud-oriental de la península Ibèrica Per tal d’assegurar-ne els flancs, féu expedicions cap als altiplans centrals A partir del 219 i durant anys, la biografia d’Anníbal es confon amb la segona guerra Púnica , que provocà amb l’…

Fill d’un metge carbonari, passà la infància a la Maremma toscana i després a Florència El 1853 es traslladà a l’escola normal de Pisa, on es graduà el 1855 Es dedicà a l’ensenyament mitjà i treballà per a l’editor Barbera en l’edició de clàssics, fins que, el 1860, obtingué la càtedra de literatura italiana a la Universitat de Bolonya, que ocupà fins el 1904 Professà idees republicanes, però de gran es decantà cap a la monarquia i fou nomenat senador el 1890 El 1906 rebé el premi Nobel de literatura Contra el sentimentalisme popularista dels darrers romàntics especialment Manzoni, concebé la…

Desenvolupament enciclopèdic L’origen del text és una peça en un acte del mateix autor, Les dues reines , publicada a les pàgines de “Lo Gai Saber” al final del 1878 i començament del 1879 L’obra dramatitza el conflicte entre Sibilla de Fortià i Violant de Bar arran de la mort de Pere el Cerimoniós i l’ascens al tron de Joan I Soler contraposa l’orgull i l’ambició de la primera a l’amor maternal de la segona, ja que el seu fill ha estat segrestat per Sibilla, que pretén la corona L’odi que es manifesten les dues reines és el principal motor de l’obra, bé que no hi falta la…

És un dels seus llibres més destacats Hi reprèn la utilització de personatges, temes i formes de l’època clàssica grecollatina com havia fet abans i després amb les èglogues de Virgili o les figures de Catul i Ovidi D’entrada, el recull d’Estellés és una subversió de les Horacianes 1906 de Miquel Costa i Llobera, amb tota la seva càrrega de desrealització, classicisme, enyor de Grècia, noblesa, formalisme, universalitat i unitat, però el llibre d’Estellés és el contrari realista, proper, emotiu, irònic, modern, estudiadament informal, popular, localista i fragmentari El motiu que va provocar…

L’àrea en què es trobaven aquests camps ocupava uns 40 km 2 i fou delimitada després de la invasió de Polònia pel Tercer Reich Els presoners eren primer civils polonesos i soldats russos, però des del 1941, que es convertí en camp d’extermini sota la direcció de Rudolf Höss, hi foren destinats sobretot jueus 90% Els presoners eren meticulosament classificats segons l’origen i altres particularitats jueus, gitanos, homosexuals, Testimonis de Jehovà, etc Auschwitz constava, bàsicament, de tres camps A I-Base, A II-Birkenau i A III-Monowitz Als dos primers hi havia les cambres de gas on els…