Resultats de la cerca

Els anys de batxillerat 1926-34 s’inicià en la pintura de la mà de Narcís Puget Estudià magisteri a Barcelona, estudis que hagué d’interrompre per malaltia i per la Guerra Civil El 1939 es traslladà a Menorca Acabada la guerra, conclogué la carrera de magisteri, i el 1946 els estudis de pintura a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi Del 1962 al 1982 exercí com a catedràtic de dibuix a l’Institut d’Eivissa, activitat que compaginà amb la pintura Evolucionà des d’un postimpressionisme nabí a un tipus particular de pintura metafísica que es basa en la representació dels volums…

Estudià filologia a Cambridge, on s’inicià en la catalanística amb Geoffrey Walker, en el programa d’estudis instituïts per JMBatista i Roca Professor des del 1968 del departament d’Hispàniques de la Universitat de Sheffield, des del 1990 ocupa la càtedra ‘Illes Balears’ de filologia catalana, de la qual és catedràtic emèrit des de l’any 2000 S'ha especialitzat en l’ensenyament del català a anglòfons i, en aquest camp, és autor de Teach Yourself Catalan , 1975 i A Catalan Handbook amb A Ibarz, 1992 També ha publicat diversos treballs sobre novella catalana moderna Una generació sense novella…

Una carda era l’instrument utilitzat per a pentinar a mà les floques de llana o de cotó Consistia en una fusta plana, amb un mànec, que tenia clavada una peça de cuir guarnida amb puntes de filferro La primera matèria més important era el filferro, ja que el bon acabat de l’instrument estava directament vinculat a la disposició i solidesa de les puntes clavades sobre la peça de cuir Era un accessori indispensable per a la industria tèxtil Els més avançats en aquesta indústria foren els germans Antoni i Gregori Deu i Isamat, de Barcelona Foren els primers i gairebé únics fabricants de cardes i…

Vida i obra Fou cronista de la ciutat, president de la Societat Valenciana d’Heràldica i Genealogia i membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles La seva producció historiogràfica tingué un caràcter divulgatiu L’objecte de la seva activitat fou molt divers els clàssics valencians del s XV, el patrimoni artístic saforenc, l’elaboració d’estudis genealògics i heràldics i de rutes turístiques i l’edició de llibres, carpetes iconogràfiques i medalles commemoratives El seu fons personal es troba dipositat a l’Arxiu Municipal de Gandia Entre la seva obra destaquen els llibres següents,…

Ingressà al noviciat dels escolapis el 1946 i fou ordenat sacerdot el 1954 Dedicat a l’ensenyament secundari a Barcelona fins el 1962, el 1963 anà a viure al Camp de la Bota , on es dedicà a tasques solidàries entre els gitanos i en denuncià la marginació i els abusos de què eren objecte, motiu pel qual el Tribunal de Orden Público el condemnà a un any de presó 1968-69 Fundador del Centre Escolapi Pastoral 1963, compaginà la tasca pastoral i docent amb els estudis a la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona 1953-55, de filosofia i lletres a la de Santo Tomás de…

Milità a la Lliga Regionalista, fou regidor de l’ajuntament de Barcelona, diputat provincial i alcalde de Barcelona 1935 Es dedicà a l’estudi del dret català i al seu ensenyament des de molt jove Fou ponent de divisió territorial universitària al Primer Congrés Universitari Català 1903, secretari de la Federació Escolar Catalana 1904 i director de l’Escola d’Administració Pública de la Mancomunitat Fou també president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya 1917 i catedràtic de dret civil català a la Universitat 1932 Fou, encara, membre de la comissió compiladora del dret…

Germà dels també caputxins Marcellí de Castellví , Marcellià de Vilafranca del Penedès i Marçal de Vilafranca del Penedès Estudià humanitats a l’escola seràfica dels caputxins a Igualada 1915-18 En acabar, ingressà a l’orde dels framenors caputxins i després del període de noviciat a Manresa, vestí l’hàbit el 1918 i professà la regla franciscana de forma temporal el 1919 i de forma solemne el 1922 Posteriorment cursà estudis de filosofia al convent d’Olot i de teologia al convent de Sarrià Amplià els estudis eclesiàstics a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, on fou…

Estudià arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1971, on és professor titular des del 1980, i es doctorà el 1995 Com a arquitecte treballa en collaboració amb Francesc Hereu 1974-2000 i des del 2004 en el seu estudi d’arquitectura i ha publicat  Arquitectes en el paisatge 1999,  El orden frágil de la arquitectura 2001, premi especial de doctorat 1996 i premi Archítesis 2000,  Invitació a l’arquitectura 2002,  Girona Anatomia de la ciutat històrica 2003,  Forma y consistencia 2007 i  Entre tècnica i enigma 2015 Entre altres distincions, ha estat…

Les seves anàlisis de les obres d’Arnau de Vilanova, realitzades els anys quaranta i cinquanta del s XX seguint el suggeriment del seu mestre Pedro Laín Entralgo inauguraren una nova època dins la historiografia del pensament arnaldià Gràcies als detallats estudis que elaborà sobre la tradició de manuscrits de les obres mèdiques de Vilanova, establí, per primer cop i amb una considerable justesa, la distinció entre els escrits genuïns i els apòcrifs A més, fou un dels editors d’ Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia Una de les seves darreres contribucions a l’estudi històric ha estat l’…

El terme municipal és travessat pel Xúquer La vila és situada riu avall del pantà d’Alarcón , sobre un promontori de 831 m d’altitud, en un meandre del Xúquer S'hi accedeix per un camí únic que travessa tres portes de muralla, i el nucli té una estructura medieval La vila fou poblada per ibers i romans, però foren els àrabs els qui li donaren nom i construïren, al segle VIII, el primitiu castell, del qual deriva l’actual Hi destaca el pati triangular i la torre de l’homenatge Hi visqué l’infant Joan Manuel, i actualment és un parador nacional A més del castell, el nucli té un…