Resultats de la cerca

És la regió pròpiament auditiva de l’orella, on hi ha la papilla basilar , que és semblant a l’òrgan de Corti dels mamífers

Fill d’un pastor protestant, treballà a les sucursals de la Haia i de Londres de la Galerie Goupil i a la central de París 1869-76 Feu de mestre i predicador a Ramsgate 1876 i preparà, sense resultats positius, estudis de teologia a Amsterdam 1877 Fou missioner al Borinage, regió minera del sud de Bèlgica 1878 Residí a Brusselles 1880, Etten 1881, la Haia 1882, Nuenen 1883-85, Anvers 1885 i París 1886-88, on conegué P Gauguin, E Bernard i alguns impressionistes Anà a Arle 1888 Inadaptat i fracassat en tots els ambients, els símptomes de la seva malaltia mental s’aguditzaren Això provocà que,…

En moure's aquests cristalls, per efecte dels moviments del cap, les neurones envien informació al nervi estatoacústic, i així els centres poden ésser informats de la posició del cap o de l’acceleració lineal En l’home, l’utricle o utricle de l’orella és el més gran dels dos sacs del vestíbul membranós de l’orella interna, en el qual conflueixen els conductes semicirculars

Només en pocs casos fan conidis Són sapròfits i es fan en terra humífera, en places carboneres, sobre fusta en descomposició i sobre fems Comprèn, entre altres, les famílies de les helvellàcies i de les pezizàcies Pezizals més destacades Acetabula sp bocabadat Acetabula leucomelas bocabadat negre Acetabula vulgaris bocabadat bru Aleuria vesiculosa cassoleta groga Disciotis venosa cassoleta venosa Galactinia badia cassoleta bruna Gyromitra sp giromitra Gyromitra esculenta bolet de greix Helvella sp helvella , orella de gat, orella de moix Helvella crispa orella de gat blanca   Helvella…

Al començament cap al s XV, a França fou una simple cançó bàquica, alegre i maliciosa Des del s XVIII fou introduïda ja en el teatre, i, a causa del desenvolupament de la part musical, donà naixença a l' òpera còmica Però subsistí també en la forma actual, és a dir, amb preponderància del diàleg parlat sobre la música, o amb total absència d’aquesta

Secció anatòmica de l’aparell auditiu humà © Fototecacat/ J Fors Des del punt de vista anatòmic, es divideix en tres seccions orella externa, mitjana i interna L’orella externa és formada pel pavelló auditiu, que recull el so, i el conducte auditiu, que actua com a ressonador i augmenta la sensibilitat auditiva en una extensió entre els 2000 Hz i els 5000 Hz L’orella mitjana comença en el timpà, una membrana que vibra quan és estimulada pel so que prové del conducte auditiu Darrere del timpà hi ha una cadena d’ossos petits, anomenats martell, enclusa i estrep, que condueixen la vibració,…

Implica sempre l’existència d’uns òrgans receptors, d’uns nervis auditius i d’uns ganglis o centres nerviosos que transformen l’estímul mecànic de les ones en sons acústica Només els animals més evolucionats insectes i vertebrats posseeixen òrgans diferenciats capaços de percebre ones sonores i transmetre'n l’excitació als centres nerviosos superiors els òrgans receptors del so van sempre associats als òrgans de l’equilibri En els insectes hom troba òrgans timpànics situats a diferents parts del cos, especialment a les tíbies i a les bases de les antenes la percepció sovint és limitada a les…

Les ferides del pavelló es poden solucionar amb una sutura En el cas d’arrencament incomplet del pavelló, una sutura efectuada al cap de poc temps pot aconseguir la unió de les dues parts Mai no s’haurien d’emprar bastonets de cotó per a la neteja de les orelles Cal tenir en compte que, a més de privar les orelles d’una capa protectora de cerumen, constitueixen una de les causes més freqüents de traumatismes del timpà No són recomanables els rentatges d’orella quan hi ha una ferida del timpà, perquè s’afavoriria la infecció de l’orella mitjana Quan es pateix una infecció de les vies…

L’otitis és una inflamació de l’orella, generalment de causa infecciosa, les manifestacions més habituals de la qual —dolor, supuració i sordesa— varien segons la natura de l’alteració i la part de l’orella que n’és afectada L’otitis externa que afecta de manera difusa tot el conducte auditiu sol ésser conseqüència d’una infecció afavorida per l’entrada d’aigua quan hom es banya Així, és freqüent en l’època estiuenca i rep el nom d’otitis del bany o del nedador Hom la pot prevenir amb la instillació d’unes gotes d’alcohol bòric en els conductes auditius externs després del bany, sobretot si…

Definició Són anomenades traumatismes de l’orella les agressions externes que poden provocar lesions en les estructures de l’òrgan com ara cops, ones expansives o canvis de pressió sobtats Els cossos estranys , és a dir, qualsevol objecte que s’introdueixi en el conducte auditiu extern, poden també ocasionar lesions d’orella Tipus, causes i manifestacions És freqüent que els traumatismes causin ferides i contusions del pavelló auricular , ja que per la seva situació externa, als costats del cap, aquest és molt vulnerable a tota mena d’agressions Les contusions causen dolor, de vegades intens…