Resultats de la cerca

Abandonà la feina de mecànic cap a vint anys per dedicar-se a la interpretació S’inicià en el teatre d’aficionats i, a partir del 1962, es professionalitzà Debutà en el cinema el 1965 en La familia y uno más , de Fernando Palacios i, fins al darrer franquisme fou un dels principals intèrprets de comèdia espanyola, junt amb Alfredo Landa i d’altres, sota la direcció de realitzadors com Pedro Lazaga La ciudad no es para mí , 1967 Vente a Alemania Pepe , 1971 o Roberto Bodegas Vida conyugal sana , 1973, premi Sant Jordi 1974 Des de la segona meitat dels anys setanta abandonà aquest gènere en…

La Cotonera fou constituïda com a societat anònima el mes de març del 1853 Tenia un capital de 150000 duros o 3 milions de rals, representat per 600 accions de 5000 rals cadascuna, totalment desemborsat Situació de la fàbrica “Plànol de Barcelona”, 1858 La Cotonera SA tingué dotze anys de vida i fou víctima de la “fam de cotó” provocada pel bloqueig dels ports de la Confederació durant la guerra de Secessió americana El domicili i la fàbrica es trobaven al carrer de Fernandina de Barcelona Primerament figuren al núm 18, que després es converteix en el núm 34 En el moment de la…

Vida Després d’alguns cursos d’enginyeria tècnica, i pràcticament sense cap experiència audiovisual, començà a collaborar a TVE com a segon operador i realitzador de reportatges per al programa "El mundo del deporte" Participà en curts de directors que en aquell moment despuntaven, com ara Agustí Villaronga Anta, mujer , 1974 i Josep Anton Salgot El seu primer treball com a auxiliar fou La muerte del escorpión 1975, Gonzalo Herralde i com a segon operador feu L’obscura història de la cosina Montse 1976-77, Jordi Cadena i les cintes de Josep Joan Bigas Luna, Bilbao ídem v o , 1977-78 en…

Vida Germà del distribuïdor Romà, el 1908 entrà a la casa Pathé d’operador del noticiari Pathé Journal , del qual arribà a ser el director Allà coincidí amb Alfred Fontanals, encarregat del laboratori, amb qui estigué associat durant tota la seva carrera cinematogràfica El 1914, any que deixà la Pathé, fou director de fotografia de La Festa del Blat Josep de Togores i fundà, amb l’actor Gerardo Peña, l’efímera productora Solà y Peña, per a la qual fotografià i codirigí, amb Domènec Ceret, En lucha contra el destino 1914 i A muerte por una mujer 1914 El mateix any fou contractat, juntament amb…

Fill de pagesos pobres, cap a vint anys emigrà a la capital, on s’inicià en el teatre com a actor i també com a músic Participà en treballs de recopilació del folklore xilè i a través d’aquesta activitat conegué, el 1957, Violeta Parra, que l’animà a compondre i interpretar les pròpies cançons Aquest mateix any debutà als escenaris i des dels primers anys seixanta feu gires teatrals per Europa, tant a la part occidental com al bloc soviètic Director artístic del collectiu folklòric Cuncumen, en 1963-70 fou membre de la direcció de l’institut teatral de la Universitat de Xile, d’on fou…

Situació Aspecte extern d’aquesta rústega capella fa pocs anys restaurada F Baltà És situada sobre el congost del Cairat, a la dreta, dalt un serrat Per anar-hi, per la carretera de Montserrat, cal prendre, abans de l’aeri, un trencall en direcció a ponent que porta a Ca n’Estruc Mapa 36-15392 Situació 31TDG056026 Història El 985 Guillem d’Esparreguera donà a la seu de Vic els castells de les Espases i d’Esparreguera amb les seves parròquies El 993, quan el bisbe Arnulf commutà aquest alou amb Sendred de Gurb pel de Sant Boi de Lluçanès, esmenta que dona els castells de les Espases i d’…

L’havanera prové de la country-dance anglesa que arribà a Cuba en diferents formes a través dels espanyols, que ja l’havien assimilat, dels francesos a través d’Haití o dels mateixos anglesos, des de mitjan segle XVIII Cap a la segona meitat del segle XIX, l’havanera es difongué també per Europa i sobretot per l’Estat espanyol, on fou vehiculada especialment mitjançant la sarsuela A Espanya, les havaneres arrelaren com a cançó de taverna i passaren a formar part, també, dels repertoris de les societats corals L’havanera mostra esquemes rítmics molt característics i un ús freqüent de les…

Aquesta església era situada en l’antic terme del castell de Tous, en el lloc de Sentfores No sembla que arribés a tenir altra condició que la de capella mariana El terme del castell de Tous es documenta a partir del 960, any en què el comte Borrell donà a Sant Pere de Vic i al bisbe Ató el castell de Tous, situat al terme del castell de Montbui El lloc apareix en la documentació vers l’any 1090, que el noble Deodat de Claramunt usurpava l’alou de Sentfores a l’església de Vic, la qual denuncià l’usurpador L’església es documenta l’any 1294 en el testament de Berenguer Paloma, veí del terme…

Vida Inicià els estudis musicals al Conservatori Superior de Música de Barcelona Posteriorment estudià direcció d’orquestra amb Eduard Toldrà a Barcelona, Sergiu Celibidache a l’Acadèmia Chiggiana de Siena i Jean Martinon a Düsseldorf, on obtingué el primer premi de fi de curs Del 1960 al 1962 actuà a Amèrica El 1965 aconseguí per oposició la plaça de director titular de l’Orquestra Simfònica de la RTVE, càrrec que mantingué fins el 1967 Ha estat director titular de l’Orquestra Ciutat de Barcelona 1967-78 i 1981-86 i director musical de l’Orquestra Nacional d’Espanya 1978-81 El…

Amb uns precedents gairebé inexistents, el cinema suís nasqué el 1958, que el govern adoptà mesures per a promoure la cinematografia autòctona, les quals permeteren l’eclosió els primers anys seixanta d’una generació de cineastes francòfons anomenada Grup dels 5 Alain Tanner, Claude Goretta, Michel Soutter, Jean Louis Roy i Jacques Lagrange, amb una producció molt influïda per llur bagatge televisiu A la zona germanòfona privà la tradició documentalista Walter Murti, Richard Dindo, que s’acompanyà d’un cinema de ficció de connotacions brechtianes Thomas Koerfer, o operístiques Daniel Schmidt…