Resultats de la cerca
Es mostren 170 resultats
plegatge a llom
Indústria tèxtil
Manera de plegar un teixit doblegat sobre ell mateix al llarg d’un plec longitudinal, voraviu contra voraviu, a fi de reduir-ne l’amplada a la meitat abans d’enrotllar-lo en plegadors per a la venda.
capialt
Construcció i obres públiques
Forma especial de l’intradós, més alt a l’interior que a l’exterior, a fi de permetre, en una paret gruixuda, d’obrir els batents de les portes i les finestres i plegar-los en el gruix de la paret.
acabament
Indústria tèxtil
Cada un dels processos, d’acció eminentment física, a què són sotmesos els productes tèxtils des de l’obtenció de llur estructura bàsica (filat, teixit, peça de vestir, etc.) fins que presenten l’estat necessari per a la venda o per a l’ús final.
Els acabaments són, d’una manera general, tractaments individuals ben definits entre ells, que utilitzen agents físics com són la calor, la humitat, la pressió, la percussió o el fregadís per a millorar l’aspecte i altres característiques dels tèxtils El tipus, el nombre i l’ordre d’aplicació dels acabaments sobre un producte tèxtil varien segons la natura d’aquest, les operacions prèvies a què ha estat sotmès, les operacions a què hom preveu de sotmetre'l i les característiques finals que hom en desitja obtenir Els acabaments dels teixits, on es dóna la màxima complexitat pel que fa a nombre…
Rafael Tasis i Marca
Rafael Tasis i Marca
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Política
Edició
Escriptor, polític i editor.
Vida i obra A setze anys s’inicià collaborant a La Mainada i fou un periodista i assagista prolífic Militant d’Acció Catalana fou secretari general de la joventut d’Acció Catalana, tingué càrrecs de responsabilitat a la Generalitat republicana durant la Guerra Civil Espanyola, com la de director general dels serveis correccionals de la Generalitat juny del 1937 - 1938, on féu una acció justa i humanitària Al seu llibre Les presons dels altres 1990 explica aquesta experiència El 1939 s’exilià a l’Estat francès i no retornà fins el 1948 Aleshores, s’installà a Barcelona com a impressor i…
, ,
El telescopi James Webb
Astronàutica
El 25 de desembre de 2021 es va llançar el telescopi James Webb des de la base espacial de Kourou, a la Guaiana Francesa, mitjançant un coet Ariane amb destinació al punt de Lagrange L2, un lloc de l’espai situat més enllà de la Terra, a 1,5 milions de quilòmetres de distància, sobre la línia Sol-Terra, on va arribar el 25 de gener de 2022 La seva missió és substituir el telescopi espacial Hubble en l’estudi de les regions més profundes de l’Univers Llançament del coet Ariane que transporta el telescopi James Webb © NASA’s James Webb Space Telescope Es tracta d’un projecte conjunt web…
ventall
ventall amb barnillatge de nacre i país de punta anomenada “gasa de Brussel·les”, del s XIX (Museu Tèxtil i d’Indumentària - Col·l Rocamora, Barcelona)
© Fototeca.cat
Folklore
Indumentària
Làmina semicircular de tela, de paper, etc, muntada sobre làmines primes i planes de fusta, vori, nacre, etc, mòbils, unides per un dels extrems mitjançant un piu, que fa d’eix de gir, i que permet de desplegar-lo en semicercle o plegar-lo.
Els primers ventalls —del final del s XVI— eren de vitella i diversament ornats de puntes, de pedreria, de miralls als s XVIII i XIX hom solia decorar-los amb pintures, sovint d’artistes coneguts Deriven del flabell romà
Viure cavalcant
L’historiador romà Amman Marcellin segle IV narra que els alans, “ja de menuts aprenien a muntar i els adults consideraven deshonrós anar a peu” L’estudiós àrab Abū ‘Uthmān ‘Amr ibn Baḥr ibn Maḥbūb al-Djāḥiẓ, conegut per al-Djāḥiẓ, segle IX ho confirma “El turc passa més temps assegut al llom del seu cavall que dret de peus a terra” Un millenni després, l’orientalista rus V V Radlov segle XIX ho corroborava “L’habitant de l’Altai no sap anar a peu Camina molt a poc a poc, arrossegant les cames i gronxant-se, però així que puja a cavall, es transforma totalment Muntant es troba al seu lloc,…
dragó volador
Zoologia
Nom donat a uns dragons lacertiformes, de la família dels agàmids, que es caracteritzen pel fet de tenir al costat del tronc dos plecs sostinguts per les 5 o 6 últimes costelles, els quals poden plegar i desplegar com si fossin ventalls, i que també els permeten de planar.
Són en general animals de mida reduïda, puix que els exemplars més grossos només arriben a fer 35 cm De cua llarga i prima, el cos és cobert d’escates de diferents colors que van del gris al verd grogenc, cosa que els permet de confondre's amb les fulles Són arborícoles i completament inofensius per a l’home, i s’alimenten d’insectes Viuen al sud d’Àsia, a les illes de la Sonda i a les Filipines
Les primeres revistes d’exili
Publicacions periòdiques editades pels exiliats a França i Anglaterra Una de les característiques més destacables de l’exili català del 1939 va ser la tossuderia a mantenir el testimoniatge de la llengua i la cultura catalanes en les circumstàncies més adverses i en qualsevol dels països que acolliren refugiats catalans Ja en els primers mesos del 1939, quan encara milers de refugiats es trobaven en els camps d’internament francesos, a París van sortir alguns periòdics que reproduïen capçaleres tradicionals La capital francesa va ser el primer centre editor, tant pel que fa a la iniciativa…
Els polineòpters
Característiques de grup Cap d’un efipigèrid, un representant dels polineòpters, al qual s’aprecien les peces bucals mastegadores i la base de les antenes, a més dels ulls i les diferents esclerites que s’hi delimiten Enric Curto El conjunt dels polineòpters reuneix nou ordres d’insectes que, segons el criteri recent de Kristensen, Kevan i altres, prenen l’ordenació sistemàtica següent les perles plecòpters, els teixidors embiòpters, els zoràpters exòtics, les paneroles, pregadéus i afins dictiòpters, els tèrmits isòpters, els notòpters o grilloblatodeus exòtics, les tisoretes dermàpters, els…