Resultats de la cerca
Es mostren 157 resultats
El massís d’Artà
Excepcional grup de margallons Chamaerops humilis al peu del massís d’Artà Els troncs coberts per les fulles marcides al llarg dels anys, assenyalen que l’indret s’ha vist lliure d’incendis durant moltes dècades Ernest Costa El massís d’Artà 212, entre els principals espais naturals de Mallorca La serra de Llevant culmina a la punta nord-est de l’illa en un ampli massís de cotes relativament modestes 561 m, a Morell, però de relleus accidentats Tot el massís és constituït per materials calcaris dolomies, margues i fortament plegat i encavalcat en diverses orientacions S’hi observen també…
Incarcal
Jaciment paleontològic
Jaciment paleontològic del Plistocè inferior situat a Crespià (Pla de l’Estany), ric en material ossi localitzat dins d’antigues dolines reblertes d’argiles.
La fauna trobada és representada per l’elefant meridional, l’hipopòtam, cérvols megacerins i el cavall Aquests organismes eren depredats per la hiena de musell curt Pachycocruta i per Homotherium latidents , felí de dents de sabre característic del Pliocè Aquestes mateixes faunes foren trobades a Venta Micena Granada, Cueva Victoria Múrcia i Cal Guardiola Terrassa
glacioeustatisme
Geologia
Moviments del nivell marí a causa de la fusió o la solidificació de l’aigua marina, els quals han estat preponderants durant el Plistocè.
L’eustatisme glacial pot confondre's amb determinats moviments tectònics o epirogenètics motivats per un reajustament isostàtic aquests moviments són, però, locals o es limiten a certes regions, mentre que els moviments eustàtics es poden estendre al llarg de centenars de quilòmetres, amb independència d’unitats tectòniques o estratigràfiques L’elevació del nivell marí com a conseqüència de la fusió de tot el glaç existent ha estat estimada en 40-60 m, per la qual cosa les línies de costes situades a més altura que la indicada no poden ésser atribuïdes a moviments eustàtics, sinó…
Pierre Teilhard de Chardin

Pierre Teilhard de Chardin
© Fototeca.cat
Filosofia
Paleontologia
Paleontòleg i pensador cristià alvernès.
Jesuïta 1899, cursà ciències naturals a la Sorbona i serví com a sanitari a la Primera Guerra Mundial Professor de paleontologia a l’Institut Catholique de París 1922-28, deixà la docència per consagrar-se a la investigació, que inicià viatjant amb EVincent a la Xina, on descobrí vestigis certs de l’home paleolític recorregué una gran part de l’Orient l’Àsia central, l’Índia occidental i septentrional, Birmània, etc i seguí de prop, l’any 1929, el descobriment del sinantrop sinanthropus pekinensis , el caràcter d' homo faber del qual fou el primer a establir Després de la Segona Guerra…
Talpó pirinenc
El talpó pirinenc Microtus pyrenaicus costa molt de diferenciar externament del talpó comú M duodecimcostatus Per fer-ho, cal recórrer a trets dentaris i craniomètrics Les mesures corporals són les següents 94-104,5 mm de cap i cos, 27,5-34 mm de cua, 15-16 mm de peu posterior, 7,5-8,5 mm d’orella el pes és de 18-24 g Servei de Fotografia/Román Montull És un talpó petit, de cap arrodonit, ulls molt petits i orelles amagades pel pelatge, les potes proporcionalment curtes i la cua també molt curta La coloració a la meitat del dors va de marró groguenc a marró vermellós i la part ventral és…
Les transformacions de l’Holocè
Marjal resultant del canvi climàtic del postglacial, Pego, la Marina Alta, i Oliva, la Safor JEA Els primers signes de l’important canvi climàtic que va marcar la fi del glacialisme quaternari es troben fa uns 16 000 anys, si bé fins al 8000 aC no es van consolidar unes condicions bioclimàtiques semblants a les actuals En aquesta última data s’inicià el període postglacial o Holocè El desglaç que li dona nom tingué un abast global, ja que la progressiva pujada de la temperatura i la humitat van modificar la distribució espacial de les associacions vegetals i faunístiques desenvolupades a l’…
L'home de Talteüll: la cauna de l'Aragó
Excavacions de la cauna de l'Aragó, Talteüll, ~550 000-400 000 BP NS La cauna de l'Aragó Talteüll, Rosselló té un paper excepcional entre els jaciments del Paleolític inferior dels Països Catalans perquè ha conservat bé les evidències arqueològiques, entre les quals hi ha restes dels humans que la van ocupar, dels animals que caçaven i de les indústries o tècniques que empraven Aquestes evidències han estat ben estudiades, presentades i divulgades Des del 1964 Henry de Lumley hi organitza cada any una campanya d'excavació que dura uns quants mesos i sobre els materials obtinguts hi treballa…
Vida, societat i món simbòlic
Si existeix una constant que s’ha convertit en llei històrica és la de la complexificació de les comunitats humanes a través del temps La forma d’organització dels homínids ha estat profundament condicionada per les seves estratègies productives i reproductives L’obtenció de carronya, la cacera i la recollecció han estat els fonaments del desenvolupament social de les seves comunitats La manera d’aconseguir, repartir i consumir els aliments va donar lloc a unes relacions que han configurat el llarg procés històric de l’hominització i que s’han pogut caracteritzar en les comunitats de caçadors…
Mufló
Exemplars mascles de mufló Ovis musimon fotografiats a Fontviva, a l’Alta Cerdanya S’hi pot veure la bona adaptació d’aquesta espècie al substrat rocós Observeu les banyes grosses i circulars i la taca blanca al dors, característiques dels mascles Oriol Alamany L’aspecte del mufló, espècie introduïda al nostre país recentment, recorda lleugerament el de l’ovella, que té en ell el seu origen Els mascles posseeixen banyes grosses i en espiral i el seu pelatge hivernal presenta una característica taca blanca al dors Les femelles no tenen banyes o les tenen molt petites Biologia Viu a totes les…
glaciació
Geologia
Conjunt de fenòmens de glacialisme que s’han presentat, des del Precambrià, en diversos períodes geològics de la història de la Terra, anomenats també glaciacions, durant els quals el glaç polar envaí periòdicament la superfície dels continents.
Les primeres glaciacions que hom demostrà científicament foren les del període Plistocè Entre el 1821 i el 1835 Venetz i Charpentier provaren que trossos pertanyents a roques exclusives dels Alps Centrals es trobaven àmpliament disseminats per les planes suïsses, i en deduïren, correctament, que devien haver estat transportats per ampliacions anteriors de les actuals glaceres alpines Aquesta teoria fou, però, rebutjada Posteriorment, JLR Agassiz demostrà l’associació entre els blocs transportats i el poliment existent en el llit rocallós, pel qual l’antiga glacera havia lliscat, i demostrà…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina