Resultats de la cerca
Es mostren 160 resultats
Castell d’Albelda
Art romànic
Situació Mur septentrional d’aquesta fortalesa, situada sobre el turó que domina la població des del nord-oest ECSA - JI Rodríguez Les ruïnes del castell són al turó que domina la població des del nord-oest Mapa 31-13 326 Situació 31TBG893384 Actualment, des del poble, una pista de fort pendent permet pujar per la banda est gairebé fins al cim Albelda és 3 km a llevant de Tamarit de Llitera JRG-JRoM Història Albelda fou ocupat i organitzat pels musulmans, tal com ho indica clarament el topònim tanmateix, les fonts aràbigues només aporten un breu esment d’al-Rāzī, el qual consigna que el…
Castell de Creixenturi (Camprodon)
Art romànic
Situació Fragments de mur que hom pot veure encara a la part de llevant de la mota J Bolòs Restes de l’antic castell de Creixenturri situades al cim d’un turonet que s’alça al vessant solell que hi ha al nord del santuari del Remei Mapa 256M781 Situació 31TDG482811 Des de la carretera que va de Ripoll a Camprodon, poc després de deixar endarrere el veïnat de la Ral, al segon petit revolt, cal agafar una pista que surt a mà dreta i porta al santuari del Remei Les runes del castell són situades, aproximadament, 1 km al nord això no obstant, convé de fer una mica de volta vers l’est per tal de…
Castell de Camprodon
Art romànic
El castell de Camprodon pertanyia al comtat de Besalú i no tenia assignat un terme concret, ja que fou construït al final del segle XII en un trasllat de la població autoritzat pel rei El lloc de Camprodon és documentat a partir de l’any 904, quan el bisbe de Girona, Servusdei, acudí a consagrar l’església de Sant Pere de Camprodon situada al pagus de Besalú, i l’erigí en parròquia i li subjectà diverses villes Posteriorment el comte Guifré de Besalú hi edificà un monestir, sense que mai no es constati l’existència de cap castell A partir del principi del segle XII es formà una vila al redós…
Sant Francesc d’Araós (Alins de Vallferrera)
Art romànic
Situació Ruïnes d’aquesta enigmàtica església amb el gran arc ultrapassat, possiblement l’arc triomfal d’una capçalera desapareguda J Tous La capella de Sant Francesc és situada sota el penyal a ponent del poble d’Araós L’itinerari per a arribar-hi ja ha estat descrit en parlar de la força d’Araós JAA-MLIC Mapa 34-9182 Situació 31TCH571109 Història No es coneixen referències documentals concretes de Sant Francesc d’Araós, i la seva història ha de relacionar-se amb les dades generals conegudes referides al lloc d’Araós, que en tot cas fan referència a l’església parroquial de Sant Esteve…
Sant Nazari de Torderes
Art romànic
Situació Façana de migdia de l’església actual, que té afegida al sector de llevant la capçalera de la primitiva església preromànica, sobrealçada amb una torre de planta rectangular i un campanar d’espadanya ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Nazari presideix el petit nucli de Torderes, integrat per una cinquantena d’habitants Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 33’ 41,4” N - Long 2° 45’ 6” E El poble de Torderes es troba als Aspres, entre Forques i Llauró, a 4 km de la D-615, a la qual la uneix la D-23 PP Història Torderes era una de les nombroses possessions confirmades, el 14 de juny…
La crisi d’un patrimoni nobiliari valencià
Arbre genealògic dels marquesos d’Almodóvar, sd ADV / MG AI començament del segle XIX, el patrimoni de la duquessa d’Almodóvar al País Valencià era format per diversos títols nobiliaris, privilegis i rendes Na Josepa Dominga Català de Valeriola i Lujan, anomenada també na Gilaberta Carròs de Centelles, era la darrera descendent d’un vell llinatge feudal que provenia de la família dels Català, senyors de la vila de Cervera Els Català havien acompanyat el rei Jaume I en la conquesta de València i des d’aleshores sempre tingueren legítims successors a les diferents baronies que posseïen al nou…
El municipi de Barcelona, des dels orígens a la fi del segle XIII
Art romànic
La ciutat, regida pels oficials reials, visqué una llarga evolució vers l’autogovern des de la presa de consciència de la seva comunitat de veïns Aquest fou el primer pas en el procés d’obtenció de l’autonomia urbana en una trajectòria natural i evolutiva, que es realitzà gairebé sense intervenció de l’autoritat i amb escasses violències La primera organització de la comunitat el premunicipi Cal considerar en primer lloc els factors de cohesió interna que uniren els membres de la collectivitat i els donaren prou prestigi per iniciar una activitat política al costat de les autoritats, per…
Institució Valenciana d’Estudis i Investigació (IVEI)
Historiografia catalana
Institució de cultura i recerca creada el 1985 a València i que desaparegué el 1998.
Desenvolupament enciclopèdic Es fundà com a ens amb personalitat jurídica pròpia en forma d’un consorci entre la Generalitat Valenciana i la Diputació de València, i al qual, en principi, podrien incorporar-se les diputacions d’Alacant i de Castelló El marc d’actuació era tot el territori valencià, per bé que les diputacions de Castelló i d’Alacant no s’hi integraren Incorporava l’antiga Institució Alfons el Magnànim IAM, creada per la Diputació de València el 1947 tenint en compte la iniciativa del CSIC de potenciar els centres d’estudis locals i renovada a partir del 1980 ja en l’etapa…
taula de canvi
Història
Lloc on els canviadors posaven les monedes i feien el canvi manual d’unes monedes per altres.
Hi havia canviadors ambulants, que compraven i venien, sobretot a les fires, on paraven la taula —negoci que perdurà fins al s XVIII—, i, almenys des del s XIII, canviadors sedentaris, establerts a les ciutats, que, a més del negoci del canvi manual de monedes, feien altres operacions, avui considerades bancàries dipòsits en compte corrent, crèdits comercials, pagues per compte d’altri, assignacions de pagament, etc Aquests són pròpiament els canviadors que han donat origen a la banca moderna, dels quals als Països Catalans hi ha referències documentals segures de la primera meitat del s XIII…
Les tribulacions de l’arquebisbe de Narbona
El comte Guifré de Cerdanya i el bisbe d’Urgell, Líber feudorum Ceritaniae , segle XIII ACA / RM A mitjan segle XI el vescomte Berenguer de Narbona deixava constància en un llarg inventari de greuges querimonia que “l’arquebisbat de Narbona estigué en mans del meu oncle l’arquebisbe Ermengol, en temps del qual era un dels millors bisbats que hi havia des de Roma fins a la frontera d’Hispània, carregat de viles, castells, terres i alous l’església era plena de còdexs, adornada de taules, i altars, i creus d’or, de corones daurades, de pedres precioses Molts canonges feien el servei de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina