Resultats de la cerca

Treballà al Dominion Bureau of Statistics d’Ottawa 1936-59 Es doctorà a la Universitat de Chicago l’any 1952 Fou professor a les universitats de Toronto 1959-63, Chicago 1963-68, Califòrnia a Berkeley 1968-72, Harvard, Cambridge des del 1972, Ohio i Columbus des del 1981, on fou professor emèrit President de la Population Association of America 1970-71, dirigí l’International Institute for Applied Systems Analysis, a Àustria 1984-93 Rebé títols honorífics de diversos països i fou llorejat per la IUSSP International Union for the Scientific Study of Population el 1997, després de 48 anys de…

Vida Començà estudis de música i piano, que no acabà, juntament amb els de medicina, professió que exercí uns quants anys, però poc després ja es dedicà a la música en el vessant cinematogràfic, que l’absorbí cada cop més La seva relació amb el món del cinema tingué quatre vessants El primer fou com a intèrpret de piano acompanyant projeccions de cinema mut, activitat que li permeté musicar la majoria dels cineastes clàssics, participar en nombrosos festivals i cineclubs, i iniciar la collaboració amb la Filmoteca de Catalunya També participà en emissions radiofòniques el 1960 debutà a Ràdio…

Fou promogut per Joaquim Romaguera i organitzat pel Cineclub Associació Bonanova sota la responsabilitat d’Oriol Bassa, entre el 21 de febrer i el 30 de maig de 1967 El quadre de professors el formaren principalment Miquel Porter Història del cinema introducció i període mut i José Luis Guarner Historia del cine de la postguerra hasta hoy també impartiren lliçons Pere Ignasi Fages, Romà Gubern, Pere Balañà i Bonvehí, Alfons Garcia i Seguí, Jordi Torras, Joan Francesc de Lasa, Arnau Olivar i Enric Ripoll i Freixes Parallelament, es realitzaren tot un seguit de projeccions…

En el moment de la seva creació es decidí dotar-lo de personalitat pròpia, per la qual cosa s’optà per dedicar cada edició a un tema monogràfic, i alhora se li volgué donar un important component pedagògic, que es complementà, entre d’altres activitats, amb conferències, exposicions i projeccions cinematogràfiques El 1982, les desavinences entre les Joventuts Musicals i l’Ajuntament de Granollers, que s’havia fet càrrec de la major part del finançament, comportaren la desaparició del festival No fou fins el 1987 que l’Ajuntament decidí restaurar-lo, i n’encarregà l’organització a…

Durant la dècada dels vuitanta treballà en pintura, però progressivament incorporà la fotografia i el vídeo al seu treball L’obra El melic del món 1990 significà l’abandonament definitiu de la pintura per centrar-se en l’acció Durant els anys noranta es decantà progressivament per les installacions, en les quals recrea ambients domèstics fragmentats mitjançant la utilització de projeccions fotogràfiques i de llum sobre objectes quotidians relacionats amb el cos També utilitza el seu propi cos com a model i com a mesura de l’espai, per a desenvolupar una reflexió sobre la…

La programació del festival inclou concerts orquestrals i de música de cambra, recitals a càrrec de prestigiosos grups i solistes, el Cicle de Música del Segle XX -que té com a objectiu principal l’estrena d’obres de compositors actuals i la interpretació d’obres del repertori contemporani-, el Cicle Ricard Viñes -deu recitals de piano en què sobres del segle XX- i el Cicle de Joves Intèrprets Entre els solistes que han assistit a les diferents edicions d’aquest esdeveniment destaquen Yehudi Menuhin, Ruggiero Ricci, Jean-Pierre Rampal, Victòria dels Àngels, Jaume Aragall, Joaquín Achúcarro,…

Fou el primer centre d’Espanya a formular un pla d’estudis d’Imatge i So, aprovat pel Ministeri d’Educació i Ciència El 1972 es regulà la Formació Professional de 1r i 2n graus d’Imatge i So El primer director fou el pedagog, promotor cultural i cineasta Josep Serra i Estruch, que al final de la dècada del 1970 fou substituït pel professor Tomàs Subirà Aquest dimití el 1980 i ocuparen la responsabilitat Silvestre López 1980-88, Antoni Ferrer 1988-93 i Juan Manuel Romo Asenjo A la dècada del 1990 s’establí a la Via Laietana, i ocupà l’espai del Centre d’Imatge Experimental per a Joves CIEJ de…

La Mancomunitat de Catalunya 1914-24 va posar les bases tècniques i econòmiques de la modernització del conjunt del territori del Principat de Catalunya El fracàs de la dictadura militar 1923-30, que tenia el suport de la corona espanyola, va obrir el pas a una renovada forma d’autogovern la Generalitat de Catalunya 1931-39 El Comissariat al món La Generalitat tenia vocació d’estat del benestar, però, als anys 1930, a tots els països avançats d’Europa el sector públic era encara petit 5-15% del PIB Per a posar les bases d’aquest estat, la Generalitat optà per la comunicació, la informació i…

Fou creada el 4 de desembre de 1974 a Bagà Bergue-dà per setze cineastes amateurs com a secció del Patronat d’Extensió Cultural El primer president de la junta fou Miquel Gorgui i Miquel, afeccionat que ja havia participat en diferents concursos La primera activitat que dugué a terme fou la preparació del I Concurs Nacional de Cinema Amateur Bagà 75, que obtingué un gran èxit de participació i ressò mediàtic, amb 56 concursants El jurat estigué presidit pel cineasta amateur Enric Sabaté del CEC La següent edició, del 1976, s’obrí a la resta de l’Estat espanyol i els resultats superaren amb…