Resultats de la cerca

Fou professor de bioquímica a la Universitat Cornell d’Ithaca El 1926 aconseguí d’aïllar l’enzim ureasa en forma de proteïna cristallitzada La importància dels seus treballs, no reconeguda fins molt més tard premi Nobel de química l’any 1946, està sobretot en l’esclariment definitiu de la natura química dels ferments

Els exons no són continus en el gen sinó que són alternats amb els introns en relació amb aquests, els exons són segments curts Així, en el gen de la immunoglobulina els introns són intercalats regularment per quatre exons que corresponen als quatre àmbits funcionals de la proteïna en el seu paper d’anticòs

Gairebé totes les cèllules i els altres elements constitutius de l’aparell locomotor procedeixen d’un teixit embrionari anomenat mesènquima El mesènquima embrionari es compon d’unes cèllules indiferenciades, amb capacitat d’esdevenir cèllules especialitzades en l’elaboració de diverses substàncies que formaran la matriu de diversos teixits Del mesènquima embrionari, en deriva el teixit conjuntiu , que forma part de nombroses vísceres i estructures orgàniques, entre les quals hi ha les que són components de l’aparell locomotor El teixit ossi, el cartilaginós, el muscular, el tendinós i el…

Són constituïdes per cadenes polipeptídiques ordenades parallelament al llarg d’un eix en forma de fibres o làmines llargues Tenen pesos moleculars extraordinàriament grans i mal definitis Entre les escleroproteïnes típiques hi ha el collagen dels tendrums i matriu dels ossos, l' elastina dels lligaments i les ceratines dels cabells, banyes, ungles i plomes Hom la coneix també com a proteïna fibrosa Q

El 1976 compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina amb Daniel Carleton Gajdusek , pels seus treballs sobre les proteïnes sèriques en tant que marcadors genètics Aquests treballs el conduïren a la descoberta de l’antigen anomenat Austràlia, i la seva relació amb l’ hepatitis vírica B , la coberta del virus de la qual correspon a la proteïna de l’antigen Austràlia

És originària de l’Àsia oriental, on és conreada des de l’antigor Actualment el seu conreu s’estén per diverses regions subtropicals i temperades És sembrada en rengleres no tolera els freds i li calen adobs fosfòrics i potàssics La planta és farratgera, i les llavors són emprades en la fabricació de pinsos, de productes dietètics i sobretot d’oli La composició del gra de soia sec és, per cada 100 g, la següent aigua, 8 proteïnes, 35-45 lípids, 18-20 glúcids, 31-35 fibra 4,4 minerals, 4,7, i 335 calories Conté lecitines, una saponina tòxica que li dóna un gust amarg i es destrueix per la…

Es doctorà a la Universitat d’Erlangen i fou cap del departament de bioquímica de l’institut Lister i professor de bioquímica a la Universitat de Londres Demostrà que la zimasa es compon de dues fraccions, una de termolàbil, la proteïna, i una altrs de termoestable, el coenzim Conjuntament amb Euler-Chelpin, el 1929 li fou atorgat el premi Nobel de química pels seus estudis sobre la fermentació alcohòlica

El metall s’acumula en diversos òrgans i hi provoca efectes tòxics en el fetge, cirrosi en el cervell, degeneració dels ganglis basals en la sang, anèmia hemolítica i en els ulls, anell de Kayser-Fleisher anell pigmentari a les vores de la còrnia A la sang hi ha un dèficit de ceruloplasmina, la proteïna que hi vehiculitza el coure És una malaltia rara, que es presenta sempre abans dels 40 anys d’edat

Es presenta en forma de cristalls incolors, solubles en l’aigua i insolubles en alcohol i èter, amb una rotació específica α 2 0 D = -6,83° en aigua i un punt isoelèctric de 5,7, que es fonen amb descomposició a 228°C Hom l’obté per hidròlisi de la proteïna de la seda o per combinació de les síntesis malònica i de Gabriel És emprada com a additiu alimentari i en la recerca bioquímica