Resultats de la cerca
Es mostren 376 resultats
Sylvia A. Earle
Biologia
Oceanògrafa nord-americana.
Graduada en botànica per la Florida State University 1956 i per la Duke University 1956, es doctorà el 1966 amb la tesi Phaeophyta of the Eastern Gulf of Mexico , publicada el 1969, aportació cabdal en el camp d’estudi de les algues Posteriorment es dedicà sobretot a la recerca per a diverses institucions, entre d’altres la Universitat de Harvard El 1970 liderà un equip exclusivament format per dones, insòlit per a l’època, en un experiment a les illes Verges sobre les condicions d’habitabilitat submarina Tektite II, en què també comprovà els efectes de la pollució en els coralls Els seus…
Les sabanes del món en règim de protecció
A diferència del que passa a les selves tropicals plujoses, les sabanes no acostumen a destacar per la seva alta diversitat biològica en canvi, són conegudes per la facilitat amb què s’hi poden veure espècies animals, cosa molt més dificultosa en aquelles En una selva on visquin més d’un miler d’espècies d’ocells, sort tindrà l’observador que en vegi més d’un centenar en una sortida matinal Aquest no és el cas de les sabanes Hom pot veure un bon nombre i varietat de grans mamífers a les sabanes herboses i llenyoses africanes, hi ha excellents possibilitats d’observar ocells a les sabanes…
protecció de dades personals
Electrònica i informàtica
Conjunt de disposicions legals, procediments i mitjans tècnics destinats a garantir la integritat, la disponibilitat i la confidencialitat de les dades personals.
El control d’accés, la criptografia i les còpies de seguretat són exemples de mitjans tècnics per a la protecció de dades A l’Estat espanyol, les dades de caràcter personal estan especialment protegides per la Llei orgànica 15/1999 de protecció de dades de caràcter personal LOPD L’Agencia Española de Protección de Datos vetlla per la seguretat de les dades, tant si són de titularitat pública com privada A Catalunya, l’abril del 2002 es creà l’ Agència Catalana de Protecció de Dades , fruit del pacte parlamentari per a la promoció i el desenvolupament de la societat de la…
Els salobrar de Campos
Des de mitjan segle XX, una gran part de les marjals del Salobrar de Campos ha estat transformada de cara a l’explotació salinera Jesús R Jurado El salobrar de Campos 28, entre els principals espais naturals de Mallorca La conca sud de Mallorca genera a la seva desembocadura una maresma litoral fortament influïda per la proximitat de la mar Atès que les precipitacions locals són migrades, i que el poc pendent i el caràcter permeable del terreny afavoreixen la infiltració, no sorprèn que la influència marina sobre aquesta maresma hagi estat sempre important, i l’aigua no hagi estat mai dolça…
La serra del Cabeçó de l’Or
La banda de ponent de la serra del Cabeçó de l’Or destaca pel seu caràcter abrupte Ramon Dolç La serra del Cabeçó de l’Or 213, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic La serra del Cabeçó de l’Or és un massís calcari de 1207 m d’altitud, amb cim pla i vessants abruptes per la cara oest, que ressalta fortament en el relleu per la seva proximitat a la mar La serra està intensament afectada per processos càrstics que han donat lloc a profunds tallats, línies de crestalls, agulles i cavernes, com la cova de la Granota i la dels Canelobres Aquesta última, de grans dimensions, és…
Necròpoli de Vilaltes (Sant Guim de Freixenet)
Art romànic
Situació Resta d’una de les cistes, malmesa, com la majoria que formaven aquesta antiga necròpoli ECSA-I Estany Aquesta necròpoli, coneguda popularment com el “cementiri dels Moros”, es troba a l’indret anomenat les Vilaltes, a l’extrem sud-oriental del terme municipal de Sant Guim de Freixenet S’estén pel vessant est d’un promontori que hi ha uns 500 m a llevant de la torre del castell de Vilalta, a una altitud de 720 m Mapa 34-15 390 Situació 31TCG704113 Per a accedir-hi, cal prendre el mateix camí que mena a la torre esmentada de l’antic castell, i des del punt on es veu aquest edifici,…
L’expansió del visó americà a Catalunya
Mapa de consens resultat de la combinació de tres models predictius diferents per al visó americà Neovison vison a Catalunya En vermell es representen les àrees en què els tres models aplicats concorden en preveure una idoneïtat d’hàbitat superior a 0,5 rang 0 - 1 Les àrees grogues representen el mateix consens entre dos dels tres models aplicats Finalment, en verd les àrees en què només un dels tres models preveu una idoneïtat d’hàbitat superior a 0,5 Departament de Biologia Animal de la Universitat de Barcelona i Departament de Medi Ambient i Habitatge A Catalunya, els primers visons…
tàctica
Militar
Conjunt de principis i regles que orienten la conducció de les operacions militars al camp de batalla, amb exclusió de tot el que sigui propi de l’estratègia o la logística.
Els combats dels pobles primitius es basaven en l’aprofitament del terreny i el combat individualitzat n'és el tractat més antic conegut l’intitulat Regles de l’art militar , de Su Tse L’antiguitat clàssica emprà procediments com la falange, l’ordre oblic o la legió La guerra medieval s’organitzà entorn dels combats individuals dels cavallers cuirassats, fins que, al Renaixement, les armes de foc, les grans masses d’infanteria mercenària i els estudis inspirats per les institucions grecoromanes transformaren radicalment la manera de combatre La utilització de la tecnologia, així com l’…
Els testudínids: tortugues de terra
La tortuga mediterrània Testudo hermanni és representada al nostre país per poblacions esparses i escasses És, com la tortuga mora T graeca d’activitat diürna i es mostra molt més activa a la primavera que no a ple estiu a la tardor inicia el seu període d’hibernació Javier Andrada Els testudínids són quelonis terrestres, generalment herbívors, encara que també mengen carronya, excrements i invertebrats diversos Són estesos quasi arreu del món, a regions càlides, llevat d’Austràlia Es caracteritzen per la possessió d’una closca dorsal fortament bombada, potes gruixudes quasi cilíndriques…
Pla d’Espais d’Interès Natural
Generalitat de Catalunya
Pla territorial sectorial aprovat el 1992 pel qual s’estableix un sistema d’àrees protegides per a Catalunya a partir d’una selecció d’espais amb un valor natural especialment rellevant.
Basant-se en el marc jurídic establert per la Llei d’espais naturals del 1985 i prenent la vegetació com a principal factor integrador dels elements naturals, el nombre d’espais inclosos al PEIN augmentà dels 144 originals als 165 del 2009, gràcies a l’efecte sumatori de la declaració de zones d’especial conservació ZEC i de zones d’especial protecció per a les aus ZEPA corresponen a prop del 30% del territori en l’àmbit terrestre i unes 80000 ha d’espai marí El departament de medi ambient és el rresponsable de la redacció dels plans especials necessaris per a fixar la delimitació definitiva…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina