Resultats de la cerca

Mapa dels castells i fortaleses militars del Rosselló anteriors al 1300 MLI Ramos Alenyà Castell de Boaçà Argelers Vila fortificada d’Argelers Castell de Pujols Castell de Tatzó d’Avall Castell d’Oltrera Torre i construcció del puig de Miravent Torre de la Maçana Bages de Rosselló Poble i castell de Rard Baixàs Vila fortificada de Baixàs Banyuls de la Marenda Construcció del puig de les Forques abans puig d’Espill Fortalesa de Puig Sec Castell Serradillo Mota del puig del Mas o de Banyuls Banyuls dels Aspres Vila fortificada de Banyuls Torre de la Guàrdia Mota de la Vila Vella de Banyuls Baó…

Situació i presentació El terme municipal de Garrigàs, d’una extensió de 19,89 km 2 , ocupa part de la plana alluvial de l’Alt Empordà, al punt de contacte amb les serres de relleu suau que limiten aquesta plana a ponent S’estén a l’esquerra del Fluvià, el curs del qual forma, en part, el límit meridional del terme Hi aflueixen algunes minses torrenteres L’extrem occidental del Rec Madral i altres petites sèquies adjacents reguen part del sector oriental i més planer El territori es caracteritza per pujols i serrats arrodonits, de poca elevació El municipi comprèn el poble de…

Els Quatre Gats Titelles i ombres xineses El primer projecte barceloní important de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch 1867-1956 va ser la Casa Martí, al carrer de Montsió, número 3 bis, carrer que porta el nom de l’antic convent de monges dominiques Abans havia treballat com arquitecte municipal de Mataró, però aviat es va establir a Barcelona i va involucrar-se en projectes de gran envergadura Les seves primeres obres van estar marcades per un estil força modernista La Casa Martí 1895-96, amb planta, dos pisos i golfes, n’és un exemple Els baixos d’aquest edifici van acollir la taverna Els…

Situació Un aspecte de les ruïnes del castell, amb un pany de mur, que permet de veure perfectament l’aparell amb què fou construït F Baltà Les cases del poble de Fontanilles s’escampen, sense formar un nucli gaire ordenat ni compacte, per la carena i el vessant oriental d’un serrat, entre dos pujols separats per una minsa depressió Al cim del puig més septentrional hi ha l’església parroquial de Sant Martí El turó situat vers migdia és anomenat el Castell o, més correntment, el Castellot pels habitants de la rodalia El camí que hi puja s’anomena “carrer del Castell” Al seu…

Situació i presentació El terme municipal de Vilamalla, a la plana empordanesa, té 8,77 km 2 i és a migdia de Figueres, a l’interfluvi del Manol N i del Fluvià El territori és accidentat per petits pujols arrodonits que caracteritzen el paisatge, i a llevant és en contacte amb el sector dels antics estanys de Siurana, avui dessecats Comprèn el poble de Vilamalla, cap de municipi, el veïnat i polígon industrial del Pont del Príncep, amb 632 h el 2005, que s’escampa també pels termes veïns de Santa Llogaia d’Àlguema, Vilafant i el Far d’Empordà, el polígon industrial Empordà Internacional, amb…

L’aparició d’una premsa artística catalana és un fenomen que pertany precisament a aquest període, ja que no es consolidà fins al triomf del Modernisme En anys anteriors, si bé hi havia hagut intents de publicar revistes d’art, no havien tingut gaire continuïtat Cal no confondre les revistes illustrades vuitcentistes, com “La Ilustración Artística”, o les revistes satíriques plenes de caricatures de grans dibuixants, com “La Campana de Gràcia” o “Papitu”, amb les veritables revistes d’art “Pèl & Pioma”, cartell, R Casas, sd RM “Pèl & Ploma” 1899-1903 —que seguia “Luz” 1897-98, bé que…

Situació i presentació Limita al N i l’W amb el municipi de Vespella, a l’E amb el de la Pobla de Montornès i al S amb els d’Altafulla i el Catllar Els contraforts de la Serralada Prelitoral accidenten el terme i són la causa que prop del 65% de la seva superfície sigui improductiva per a l’agricultura La màxima elevació és el turó de Barral 232 m, situat a la divisòria amb la Pobla de Montornès Altres elevacions són els pujols del Rovira, del Castellar, del Portalet i del Dalmau La part ponentina del terme és recorreguda per dos torrents provinents de Vespella, el de Vespella i el de la Nou…

La geografia Comprèn les províncies de Bari, Barletta-Àndria-Trani, Bríndisi, Foggia, Lecce i Tàrent La capital és Bari Geològicament és constituïda per un gran sòcol calcari que forma una gran àrea gairebé plana, caracteritzada hidrogràficament per una manca gairebé total d’aigües superficials Hom hi pot diferenciar quatre sobreregions naturals el Gargano , promontori calcari aplanat i recobert localment de bauxita, al S del qual hi ha el Tavoliere di Puglia , plana baixa i àrida, amb el sòcol calcari molt enfonsat, conegut també, pel nom de la ciutat principal, com a plana de Foggia Le…

Situació Vista aèria del despoblat de Casesnoves, amb l’església de Sant Salvador i la torre del castell ECSA - Jamin El castell de Casesnoves és situat al despoblat de Casesnoves, al costat de l’església de Sant Salvador de Casesnoves, a ponent de la vila d’Illa, aigua amunt i a l’esquerra de la Tet Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 40’ 10,2” N - Long 2° 35’ 48” E S’hi arriba per una carretera que parteix de la D-2, immediatament després de passar el pont de la Tet, a mà esquerra venint d’Illa Història Les primeres notícies…

Situació i presentació El municipi limita amb Serra de Daró N, Fontanilles NE, Palau-sator E, Vulpellac S, la Bisbal d’Empordà SW, Corçà W i Parlavà NW Ullastret és situat a la plana alluvial empordanesa i és regat, a més, per diverses séquies i recs que deriven de la dreta del Daró A la part oriental del terme hi havia hagut l’estany d’Ullastret, d’uns 3 km 2 d’extensió, que era alimentat per les aigües del Daró i per altres torrents de la seva conca La llacuna, que cita Francisco de Zamora en el seu viatge de la fi del segle XVIII, no fou dessecada fins al segle XIX, i convertida en fèrtils…