Resultats de la cerca
Es mostren 18622 resultats
disjuntor
Electrònica i informàtica
Interruptor que obre automàticament un circuit quan la tensió o el corrent d’aquest pren un valor que resta fora d’un interval prefixat.
Generalment són de funcionament electromecànic, anàleg al dels relés, bé que alguns de petits són tèrmics Els disjuntors són emprats sovint per a protegir màquines o installacions elèctriques i també en els automòbils per a impedir la descàrrega de la bateria quan la dinamo no gira o ho fa massa lentament
dèficit hídric
Ecologia
Situació hídrica que es produeix quan les pèrdues d’aigua per transpiració són més grans que el subministrament d’aigua a les fulles.
La quantitat d’aigua que necessitaria la vegetació per a mantenir una taxa de creixement òptim sota unes condicions climàtiques i edàfiques determinades es quantifica com la diferència entre l’evapotranspiració potencial requeriments d’aigua i l’evapotranspiració real aigua utilitzada realment L’evapotranspiració potencial Ep és la màxima quantitat d’aigua evapotranspirada sota unes condicions de subministrament òptim L’evapotranspiració real Ea és el volum d’aigua total que torna a l’atmosfera quan s’evapora de la superfície del sòl i de les plantes més l’aigua transpirada realment per la…
ou de reig

Ou de reig
© Michael Kesl
aberrància
Matemàtiques
Singularitat que es presenta quan els valors obtinguts d’un conjunt d’observacions d’una magnitud disten ostensiblement del valor mitjà obtingut amb totes les observacions.
Aquest terme és aplicat quan un nombre reduït de diversos fets presenten d’una manera excepcional unes característiques diferents d’altres fets que, dins el mateix cas, són relativament ben agrupats al voltant d’un valor mitjà
maquineta de lliços

Maquineta de lliçons: 1, gavineta; 2. prisma que arrosega el dibuix;3, ganxos; 4, lliç; 5, mecanisme d’alça. el prisme amb el seu moviment de vaivé selecciona els ganxos que cal alçar a cada passada i qeu arrosegaran els lliços corresponents
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Mecanisme acoblat al teler, encarregat de fer moure els lliços per a formar la calada, quan el nombre de lliços no sobrepassa la trentena.
És anomenada també ratera Bàsicament té una o dues ganivetes, sotmeses a un moviment de vaivé, les quals poden enganxar i arrossegar uns ganxos, cadascun dels quals mou un lliç per mitjà d’un sistema de palanques i tirants Una cadena sens fi de llistons o planxetes amb taps o forats, o bé un paper sens fi perforat el conjunt dels quals és anomenat dibuix , selecciona els ganxos que han d’ésser arrossegats per la ganiveta i els hi acosta per tal que s’hi enganxin Cada renglera transversal de taps o forats en els dibuixos correspon a una passada de trama La llargada del curs del lligat és,…
ordre d’infinitud
Matemàtiques
Resultat de comparar dues funcions, f(x) i g(x), que prenen el valor infinit quan x s’acosta a un cert valor a
.
Hom diu que f x i g x són del mateix ordre d’infinitud si el límit del quocient f x / g x , quan x tendeix a a , existeix i és una constant no nulla En el cas que el dit límit sigui zero o bé infinit, hom diu, respectivament, que f x és de menor ordre d’infinitud que g x o bé que f x és de major ordre d’infinitud que g x
exponent
Matemàtiques
Nombre de vegades que es multiplica per ella mateixa la base d’una potència quan l’exponent és un nombre natural: a l’expressió an , an
.
Quan és real, a x , l’exponent és la variable de la funció exponencial
successió de Cauchy
Matemàtiques
Successió {Xn} en que la distància entre dos termes, d(xm,xn)>, tendeix a zero quan m,n tendeixen a infinit.
El seu significat és donat un nombre qualsevol ε> 0, existeix un N tal que dx m ,x n > ε quan m,n > N Cal fer notar que tota successió convergent és successió de Cauchy, tenint en compte, tanmateix, que no tota successió de Cauchy és convergent en l’espai mètric de tots els nombres reals, en el qual d α,β = α-β, tota successió de Cauchy és convergent Aquest és un exemple d’un tipus important d’espais mètrics l’espai mètric complet , definit com un espai mètric en el qual tota successió de Cauchy és convergent
encadenament
Música
Connexió formal que es produeix quan dues unitats formals (frases, seccions, moviments, etc.) queden enllaçades per motius ritmicomètrics o per motius temàtics.
L’encadenament dona dinamisme al discurs musical i n’assegura la continuïtat, sense afectar, però, la segmentació lògica de les parts L’encadenament ritmicomètric més habitual té lloc quan el final d’una unitat formal coincideix amb el començament de la següent ex 1 Aquest fenomen rep també el nom de doble funció per ellipsi, ja que es considera que la segona unitat formal s’avança una unitat mètrica compàs, semicompàs, temps, grup de compassos coincidint amb el final de la primera, de manera que hi ha una unitat mètrica que té la doble funció de final i principi alhora En…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina