Resultats de la cerca

Les primeres matèries per a obtenir-los amines, imines o amides d’una banda, aldehids de l’altra són variades, però en la pràctica les realment importants són la urea, la melamina i el formaldehid Les resines de melamina tenen millors propietats que les d’urea però llur preu és més elevat La primera fase de la condensació és la formació de mono o dimetilolurea o de tota la sèrie de composts que van de la mono a l’hexametilolmelamina Aquests monòmers amínics, solubles en aigua, es polimeritzen ràpidament en escalfar-los Regulant les condicions de reacció puresa i proporcions relatives dels…

Molses de l’ordre de les fissidentals 1 Fissidens cristatus a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit x 6 b detall d’un fillidi amb la típica ala dorsal x 30 2 Octodicerus fontanum a detall d’un fragment del gametòfit x 6  Miquel Alcaraz Les molses d’aquest ordre criden l’atenció per la disposició dels fillidis en un sol pla, a banda i banda del caulidi dístics, i per la forma especial dels fillidis cada fillidi, en efecte, consta de tres parts la làmina vertadera, que està doblegada pel nervi i es continua per la banda superior, formant la segona part o làmina apical, i la tercera…

Les erisifals cendrades o oïdis Les erisifals són els productors dels oïdis o cendrades que afecten les parts aèries de les plantes superiors, les quals sovint queden recobertes per un miceli blanquinós El dibuix mostra diversos aspectes de la seva biologia A Multiplicació vegetativa cicle anamòríic en el gènere Erysiphe A 1 germinació d’un conidi, creixement superficial del miceli i formació d’haustoris i maduració progressiva dels artroconidis oidiòspores en Erisiphe polygoni A 2 haustori ramificat típic d’ Erysiphe graminis A 3 oidiòspores B Variació del nombre d’ases continguts en un…

Les dicranals són molses acrocàrpiques, de fillidis lanceolats, molt sovint subulats llargament atenuats vers una punta fina, amb nervi i cèllules generalment llises El peristoma és simple, amb 16 dents simples o més o menys profundament bífides Ceratodon purpureus forma gespes de color bru vermellós, de plantes de 10-30 mm ocasionalment poden atènyer 100 mm, amb fillidis lanceolats, aguts, de marge revolut, amb unes quantes dents obtuses a la part superior, crispats i estrets contra el caulidi El nervi, gruixut, arriba fins a la punta o és excurrent surt del limbe Té les cèllules quadrades…

D’origen americà, se'n conreen diverses espècies A mexicana, A grandiflora , etc en jardineria

Conservades al Museu Episcopal de Vic Ms 60 es tracta d’un homiliari, llibre litúrgic d’ús freqüent a les catedrals i parròquies, compost, en aquest cas, per 100 folis de 25×15 cm, escrits en lletra Carolina, amb tinta negra amb rúbriques en vermell i sense divisió en columnes * Aquest manuscrit, datat per Gudiol de la primera meitat del segle XI, fou decorat de manera modesta amb una part de capitals “I” que en la seva majoria tenen una ornamentació semblant, composta per sanefes de nusos o senzills entrellaçats, estrictament inclosos en els rígids perfils exteriors de les…

Així, exigències de mecanització, de muntatge o de transport poden conduir a fabricar un arbre en dues o més peces que, una vegada muntades, hauran d’ésser unides entre elles mitjançant un acoblament La transmissió de moviment entre dos arbres no coaxials, l’existència de desplaçaments axials relatius entre aquests, la necessitat de reduir la transmissió de vibracions d’un arbre a l’altre, d’aplicar suaument el parell motor, d’acoblar o desacoblar temporalment els dos arbres, etc, determinen una diversitat de tipus d’acoblament que responen, cada un, a una o diverses d’aquestes raons El…

La plena liberalització dels moviments de capital a la UE fou acordada el  1988 per la directiva 88/361/EEC i entrà en vigor per a la major part dels Estats membres el 1990 Hom establí  períodes de transició per a la resta Formà part de la Unió Política i Monetària finalment recollida en el Tractat de Maastricht  1993 L’origen del Mercat Interior Europeu es troba el 1985, quan el Consell Europeu aprovà el Llibre Blanc del Mercat Interior, els objectius del qual foren recollits a l’Acta Única Europea, aprovada a la cimera de Luxemburg al febrer del 1986 i que entrà en vigor al juliol del 1987…