Resultats de la cerca
Es mostren 390 resultats
Tord ala-roig
El tord ala-roig, als Països Catalans, és un ocell migrador i hivernant regular, relativament comú, procedent dels països del N d’Europa A la Catalunya Nord és molt freqüent a les vinyes i és el tord més abundant, juntament amb el tord comú Turdus philomelos a la plana del Rosselló A la Catalunya peninsular i al País Valencià és més abundant durant els passos migratoris, cosa lògica, ja que s’ha demostrat que, a partir del S de França, els migradors presaharians i, particularment, els del gènere Turdus , tenen tendència a migrar parallelament a les costes A les Illes és més rar a les…
llibre notarial
Història
Llibre on des del segle XIII els notaris catalans enregistraven cada instrument que autoritzaven, seguint de lluny l’ús de l’escola de Bolonya, costum que s’anà generalitzant i consolidant i que esdevingué aviat obligatori.
El llibre notarial més antic conservat és del 1230 A partir de la constitució de Pere III a la cort de 1351, que prohibí les etceteracions i les abreviacions fora d’ús corrent, els assentaments prengueren més extensió —al començament eren de molta concisió—, però no permetien de refer per ells sols un instrument esborrany o scaeda conformat pels interessats en presència de testimonis i posat en pública forma generalment en pergamí perdut o malmès calia seguir el procediment de refacció A vegades en aquests llibres els notaris es limitaven a inserir els esborranys amb indicació que fossin…
Renall
Gramàtica
Literatura
Cristianisme
Gramàtic i escriptor, canonge de Barcelona i de Girona.
D’origen llenguadocià, consta com a notari, director de l’escola catedral i canonge de Barcelona 1109-17 signava “doctor”, “mestre” i “gramàtic”, títols que indiquen prou la consideració en què era tingut Després apareix, des del 1121, a Girona exercint les mateixes funcions docents i canòniques que abans havia dut a terme a Barcelona Acompanyà, sembla, el bisbe de Barcelona, Ramon Guillem, a la cort francesa el 1109 i a Eivissa i a Mallorca, per la conquesta, en 1114-15, on morí el bisbe El 1116 anà per mar amb el comte Ramon Berenguer III a Pisa i Gènova temorós d’una emboscada de l’…
Carles Ros i Hebrera
Literatura catalana
Escriptor i editor.
Vida i obra Notari de professió, fill i net de notaris Defensor i propagador apassionat de la llengua catalana, ha estat considerat precursor del renaixement literari valencià Redactà i publicà nombroses obres lingüístiques amb el propòsit d’enaltir la llengua autòctona, per bé que algunes tenen com a objectiu l’aprenentatge del castellà Lingüista intuïtiu i poc original, al marge de la illustració valenciana, fou autor d’obres apologètiques com Epítome del origen y grandezas del idioma valenciano 1734 i Cualidades y blasones de la lengua valenciana 1752 conté un catàleg de les seves obres…
,
Celdoni Fonoll i Casanoves

Celdoni Fonoll i Casanoves
© Fototeca.cat
Música
Literatura catalana
Cantant, rapsode i poeta.
De ben jove s’interessà per la poesia i la cançó, però no s’hi dedicà professionalment fins el 1974 El seu repertori abraça des dels trobadors medievals fins als poetes contemporanis, i és també autor d’unes 200 cançons Ha enregistrat els discos He heretat l’esperança 1978, Traginer de cançons 1982, Recital 1000 1984, premi discogràfic de la Generalitat de Catalunya, Nit de Foc 1985, Enllà del temps 1989, que inclou la cançó Cor càtar , guardonada amb el premi Èxit d’Or Català, Mercat de Calaf 1991, Aigua secreta 1992, Cançons de l’amor que tinc 1997, Per un petó 1998 Ha publicat antologies…
,
La costa meridional de Ciutadella
Els penya-segats marins, combinats amb les pinedes de pi blanc, donen lloc a trams litorals molt bells en la costa del sud-oest de Menorca Ernest Costa La costa meridional de Ciutadella 24, entre els principals espais naturals de Menorca El ponent menorquí és baix, ja que la gran plataforma miocena s’enfonsa sense pendent dins de la mar La costa és un simple esglaó d’erosió, de pocs metres d’alçada, o s’obre en platges, més o menys grans, arenoses i clares La zona més occidental es caracteritza per la manca de relleu a l’est les alçades són menys modestes i arriben, suaument, fins a uns vint…
L’embassament d’Utxesa-Secà
A les zones més somes de l’embassament d’Utxesa s’han establert extensos canyissars que són el refugi d’importants poblacions d’ocells Ernest Costa L’embassament d’Utxesa-Secà 24, entre els principals espais naturals de la depressió de l'Ebre L’embassament d’Utxesa-Secà, situat al sud-est de Lleida, fou construït a començament de segle per a alimentar la central hidroelèctrica de Seròs Malgrat la seva artificialitat, posseeix unes condicions ecològiques que el converteixen, juntament amb els petits embassaments propers de Ximo i Burgebut, en la més important de les zones humides de l’interior…
vídia
Tecnologia
Material constituït per un aglomerat de carburs de metalls rars (tungstè, tàntal, titani, molibdè, etc) amb cobalt o níquel com a lligant, després d’haver-lo obtingut per sinterització.
És un material molt dur i resistent al desgast Descobert pel Dr Frey, de l’empresa Krupp, és emprat especialment en la fabricació de petites plaquetes que van fixades a l’eina d’una màquina eina, com ara en barrines, broques, etc
Els estanys d’Estanya
Els dos estanys principals d’Estanya vistos des de ponent Val la pena de remarcar l’intens ús agrícola de les terres que els envolten i l’estretor del cinyell de vegetació halofítica Ernest Costa Els estanys d’Estanya 217, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus Els estanys d’Estanya, localitzats vora Benavarri Baixa Ribagorça, constitueixen uns dels rars exemples de llacs de tipus càrstic dels Països Catalans En relació amb d’altres estanys de la mateixa naturalesa, com ara Banyoles, el grau d’informació que hom disposa és malauradament força menor Són…
La serra de Cis
La façana meridional de la serra del Cis és caracteritzada per cingleres conglomeràtiques que s’hi alcen molt vigorosament En primer terme, brolla de coixinets espinosos de Genista horrida Oriol Alamany La serra de Cis 24, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus La serra del Cis, continuació occidental de la serra de Sant Gervàs, es localitza entre les valls de l’Isàvena i la Noguera Ribagorçana, i pren una orientació general nord-sud, parallela a aquests rius El relleu és espectacular, especialment a la part meridional, on la muntanya forma vertiginosos penya-segats…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina