Resultats de la cerca
Es mostren 464 resultats
pararabdodont
Paleontologia
Dinosaure descrit l’any 1994 a partir d’un húmer d’aspecte massiu i unes estranyes vèrtebres amb dos arcs neurals simètrics trobades al jaciment de Sant Romà d’Abella (Pallars Jussà), a la conca de Tremp.
Pertanyia al grup dels ornitòpodes, que inclou els anomenats “dinosaures amb bec d’ànec” Era bípede i feia uns sis metres de llargada L’estructura de les seves vèrtebres indica que aquest dinosaure no sols podia moure el coll en sentit lateral, sinó que també el podia estirar, com fan avui les girafes quan tracten d’atrapar les fulles més altes dels arbres No obstant això, l’holotip una vèrtebra cervical no és diagnòstic, és a dir, no presenta caràcters propis distintius autapomorfies Cal, doncs, revisar el paratip i el material referit a Pararhabdodon isonensis per a avaluar-ne…
cabaret
Música
Terme referit, de manera general, a locals on se serveixen begudes i s’ofereixen espectacles variats.
També designa una manifestació artística de característiques molt concretes que aparegué durant els anys vuitanta del segle XIX Usualment es considera que el gènere nasqué amb la inauguració de Le Chat Noir, obert a París el 1881, però ja se’n poden trobar precedents a la darreria del segle XVIII En aquell temps hi havia una sèrie d’establiments, freqüentats per intellectuals, on músics ambulants cantaven cançons de taverna A Le Chat Noir s’hi reunien pintors, poetes, compositors i instrumentistes, els quals podien mostrar les seves creacions a un públic que tenia l’ocasió de conèixer els…
vicari apostòlic
Dret canònic
Prelat que, amb idèntics poders que un bisbe residencial, administra un territori encara no erigit en diòcesi.
La seva jurisdicció és ordinària, però vicària, puix que és exercida en nom del papa i pot no tenir el caràcter episcopal Aquest títol apareix al final del segle IV referit a un bisbe residencial que rep poders especials del papa sobre altres bisbes de la regió el primer vicari apostòlic conegut és el de Tessalònica, amb motiu de la divisió de la Illíria i l’interès de refermar la presència del patriarcat romà enfront del bizantí Aquesta funció desaparegué al segle XII, i fou assumida de fet pels legats papals, però hom en mantingué el nom per a designar un enviat del papa per a…
cort reial
Història
Organisme jurisdiccional governatiu i administratiu dependent del rei.
Als Països Catalans, fins als decrets de Nova Planta 1707-16, eren corts reials la cort del batlle i la cort del sotsbatlle de les diferents batllies i sotsbatllies reials i de les batllies generals batlle, sotsbatlle, batlle general, la cort del veguer i la cort del sotsveguer de les diferents vegueries i sotsvegueries del Principat de Catalunya i de les dues vegueries de Mallorca veguer, sotsveguer, la cort del justícia , o cort , dels diversos justícies o corts de Ribagorça, Lleida i, especialment, del Regne de València cort 2 , justícia, la cort del governador o del procurador de les…
histolític
Patologia humana
Dit de l’agent que produeix històlisi, referit especialment als enzims que alliberen els lisosomes dels fagòcits.
joc de llenguatge
Filosofia
Concepte desenvolupat per Wittgenstein en la seva obra Investigacions Filosòfiques i referit als diferents usos del llenguatge.
En oposició a l’exposada en el Tractatus , la concepció del llenguatge es caracteritza aquí per la seva multiplicitat hi ha llenguatges, més que no pas llenguatge Wittgenstein empra el mot jocs perquè és díficil trobar un tret substancial comú a tots ells que no sigui la posessió de regles, característica també de tot ús lingüístic
persona divina
Cristianisme
En el dogma de la Trinitat, cadascuna de les maneres com Déu es manifesta, a la creació i, més particularment, a l’home, s’hi relaciona i s’hi autocomunica, i que correspon a la pròpia realitat intradivina per tal com és aquesta, en ella mateixa, la que es revela i es lliura en l’economia de la salvació.
Traducció més aviat del mot grec prósopon i no del d' hypóstasis , bé que hom parla generalment de les hipòstasis divines, i en contraposició a l’única natura o ousía de Déu, el terme de persona com també el de natura és emprat en relació amb la Trinitat encara més analògicament que no ho és en la cristologia, per tal com no significa en Déu cap triplicitat d’individus ni de consciències o de voluntats, que són úniques, sinó solament el contrast interrelatiu que la realitat divina manté en ella mateixa com a misteri absolutament transcendent Déu Pare , com a paraula d’amor i de lliurament d’…
motiu
Filosofia
Psicologia
Allò que condiciona o determina la conducta o que inclina o mou la voluntat en un sentit o altre.
Bé que pot ésser també identificat amb la causa causa motiva , el motiu és referit primordialment a l’àmbit psicològic Sovint distingit dels impulsos substrat energètic dels motius i dels incentius aspecte social de la motivació, els motius solen ésser dividits, en psicologia, en motius fisiològics, o primaris , en tant que expressió de les condicions físiques que mouen l’organisme a actuar, i en motius sociopersonals, o secundaris , resultants de l’experiència individual o social Entre els primers hom distingeix els motius que responen a necessitats fisiològiques específiques…
Concepte de dieta
En un sentit molt ampli, s’anomena dieta el conjunt d’aliments que consumeix una persona segons les seves necessitats particulars, atenent a la seva edat, sexe, activitats que desenvolupa i altres característiques específiques Tanmateix, en un sentit més restringit, hom anomena dieta tot règim d’alimentació en què aspectes com ara la quantitat i la qualitat dels menjars i de les begudes, com també la manera de preparació, l’horari en què s’han d’ingerir i altres particularitats, són planificats per l’especialista en nutrició amb propòsits terapèutics En aquesta obra, el terme…
Torre d’Adarró (Vilanova i la Geltrú)
Art romànic
Es trobava molt a prop de l’ermita de Sant Gervasi, dalt un petit promontori vora la mar existí fins l’any 1914, data en què fou enderrocada en ampliar el traçat del ferrocarril Era una torre de no gaire alçària i de planta circular, de gruixuts murs amb una volta semiesfèrica de pedra, possiblement del primer terç del segle XII El topònim s’esmenta des del 1079 El 1144 signa Ramon d’Adarró en un document referit als castells de Sitges i de Ribes L’alou d’Adarró surt documentat l’any 1147, concedit per Pere Maiol i la seva muller Ermessenda, a la seva filla Adelaida A la quadra d…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina