Resultats de la cerca

Introduí la nissaga dels Comenge al casal pallarès en casar-se vers el 1216 amb la comtessa Guillema I de Pallars Sobirà , l’hereva del comtat, després que, rebut el vescomtat de Coserans, havia lluitat adés a favor adés en contra del comte Ramon VI de Tolosa i de Simó de Montfort, que li arrassà el territori vescomtal, del qual no es desentengué mai, encara que preferí Pallars Fou comte consort de Pallars Sobirà, fins que Guillema I, per trobar solució a la manca de descendència tant d’aquest enllaç com del primer amb Guillem III Guillem d’Erill, mort en 1205/16, li vengué el comtat per 15…

Conegut popularment com el Tigre de Sants , s’inicià al collegi dels Maristes de Sants Completà la seva formació al FC Barcelona, amb el qual debutà en la màxima categoria el 1990 Jugà al Barça en dues etapes 1990-93 i 1996-99 i guanyà dues Lligues ACB 1997, 1999, dues Copes del Rei 1991, 1999 i una Copa Korac 1999 També jugà al Bàsquet Manresa 1993-96, amb el qual aconseguí una Copa del Rei 1996 el Baskonia 1999-2000 el Pau Orthez francès 2000-02, amb el qual guanyà la Lliga i la Copa la darrera temporada i fou escollit el millor jugador del campionat l’Unicaja de Màlaga 2002-03 el Club…

El 1978 baté l’històric rècord d’Espanya d’Ignacio Sola als Jocs Olímpics de Mèxic 1968, en saltar 5,22 m El 1981 fixà el rècord estatal en 5,40 m, tant a l’aire lliure com en pista coberta Gran dominador d’aquesta prova els anys setanta, fou quatre vegades campió d’Espanya a l’aire lliure 1974, 1977, 1979, 1980 i sis vegades en pista coberta 1976, 1977, 1978, 1980, 1981, 1982 Fou campió de Catalunya quatre vegades i també establí el rècord català de decatló 1979 Fou medalla de bronze als Jocs Mediterranis 1979, i participà en els Campionats d’Europa a l’aire lliure 1978 i en pista coberta…

Fill del també bioquímic i premi Nobel Arthur Kornberg , estudià a les universitats de Harvard i Stanford, on es doctorà el 1967 El 1972 anà al Medical Research Council de la Universitat de Cambridge on collaborà amb Aaron Klug en la recerca sobre el nucli cellular La seva anàlisi de la cromatina mitjançant tècniques de difracció dels raigs X donà com a resultat el descobriment del nucleosoma unitat bàsica constituent dels cromosomes El 1978 retornà a la Universitat de Stanford, on l’any 2001descobrí i determinà l’estructura i el funcionament de l’ARN polimerasa II, un enzim…

Fou frare templer, i combaté heroicament en la defensa d’Acre 1291 Denunciat al papa pel fet d’haver-se enriquit d’una manera illícita, abandonà l’orde, acabà dedicant-se a la pirateria i es posà al servei de Frederic II de Sicília Després de la pau de Caltabellotta 1302, el contractà l’emperador de Constantinoble, Andrònic II, per tal d’allunyar de l’Imperi el perill turc A més de molt bones condicions econòmiques, Roger obtingué el títol de megaduc i la promesa de matrimoni amb Maria, filla del tsar de Bulgària i neboda d’Andrònic Amb l’ajuda del rei de Sicília preparà l’…

Havia estat vicealmirall de Palerm i renuncià el càrrec, així com el de mestre racional de Sicília que regia en ésser nomenat, amb caràcter vitalici, mestre secret, càrrec, aquest, segregat de la tresoreria del regne 1433 Fou virrei substitut de l’infant Pere quan aquest se n'anà de Sicília amb l’estol reial 1435 Durant una seva visita a la cort, deixà a l’illa quatre presidents un d’ells, Battista de Platamone, fou nomenat virrei amb igualtat de poders, per a governar juntament amb ell 1436 Roger es distingí per haver prestat sovint ajuts econòmics al rei Malgrat el seu nou…

Fou veguer d’Urgellet i procurador del vescomte Roger Bernat III de Castellbò En morir aquest 1381, fou administrador del vescomtat en nom de l’hereu Mateu Besora aconseguí que aquest succeís Gastó Febus, comte de Foix 1391, tot i que havia estat designat Carles VI de França com a successor

Vida i obra Professor a Harvard, introduí en els plans d’estudi la història de la cultura, tal com l’entenia la Kulturgeschichte La seva obra més influent és The Rise of the Spanish Empire 1913-34, que despertà l’entusiasme del jove Ferran Soldevila per la manera com sabé comprendre el passat català, fins al punt que aquest el considerà sempre un dels seus mestres Per això li dedicà nombroses recensions en el diari La Publicitat sobretot l’any 1920, coincidint amb l’inici de la seva collaboració, en l’ Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans 1915-20 i 1921-26 i en la Revista de Catalunya…

Estudià amb Ernest Bloch, del qual més tard fou assistent a l’Institut de Música de Cleveland 1921-25 Durant aquest període escriví la suite orquestral The Black Masters 1923 Del 1927 al 1933 visqué a Europa, on estrenà la Simfonia núm 1 en mi menor 1927, que fou seguida per vuit simfonies més, escrites entre el 1946 i el 1978 En tornar als Estats Units, ensenyà en diverses institucions, com ara a la universitat de Bos-ton 1933-35, la de Princeton 1935-45 i la Berkeley 1945-51, a més de la Juilliard School 1965-85 Entre els seus deixebles cal destacar M Babbit i RL Finney La seva música és…

Estudià al Conservatori de París amb A Gédalge contrapunt, Pessard harmonia i G Fauré composició, i posteriorment en fou professor de composició 1935-40 abans de retirar-se a Bordeus Compongué una música molt marcada per la de G Fauré i C Debussy, i obtingué en alguns casos un èxit notable Cantegril , òpera en quatre actes En el seu catàleg es troben peces per a orquestra Nocturne de printemps , 1920 Le petit faune , 1954, música vocal Sur quelques vers de Virgile , per a cor i orquestra, 1937 i música de cambra Quartet de corda núm 2 , 1953, entre d’altres