Resultats de la cerca
Es mostren 613 resultats
Blanca de Nàpols

Blanca de Nàpols
© Fototeca.cat
Història
Reina de Catalunya-Aragó (1295-1310).
Princesa angevina, filla de Carles II i de Maria d’Hongria, reis de Nàpols Primera muller de Jaume II de Catalunya-Aragó El seu matrimoni, concertat en el tractat d’Anagni 1295, tingué lloc a Vilabertran el 29 d’octubre de 1295 Pares de deu fills, formaren una família d’aspecte burgès i d’una gran religiositat, en la qual influí Arnau de Vilanova Mostrà, com el rei, un viu afany per la política matrimonial de les famílies reials catalana i napolitana Acompanyà Jaume II en molts viatges, fins i tot en expedicions militars a Sicília, Almeria, etc Intervingué en l’entrevista de Tarassona 1304…
Santa Maria del Camí (Granyena de Segarra)
Art romànic
Popular santuari de la parròquia de Granyena situat 1 km al nord-est del poble de Granyena, vora la carretera que porta a Cervera És documentat per primera vegada el 1298, quan Bernat Calb de Granyena va reconèixer deure a Berenguer de Cases, clergue, cent setanta sous barcelonins per raó de la celebració dels oficis divins a l’església de Santa Maria de Granyena i a l’església de Santa Maria del Camí els diumenges i dies festius L’església disposava per al seu culte d’un capellà beneficiat i una família ermitana que vivia prop de la capella L’edifici actual és una reconstrucció barroca, però…
amfiox
Zoologia
Animal procordat marí de l’embrancament dels cefalocordats, fusiforme, d’uns 6 cm de llargada, amb el cos comprimit lateralment i acabat en punta per les dues extremitats.
La boca és voltada de cirrus Té una aleta contínua, de tipus primitiu, interrompuda només per l’espiracle i l’anus, el qual ocupa una posició ventral El tegument és semitransparent i permet d’observar els òrgans interns El pla d’organització, molt primitiu, és pròxim al de l’arquetip dels vertebrats La musculatura és disposada metamèricament i els miòmers formen un angle dirigit endavant El notocordi forma l’eix del cos i es prolonga cap a l’extremitat anterior formant un rostre Els adults són unisexuals Les larves menen una vida pelàgica Viu, en posició vertical, enterrat a la…
Xavier Antich i Valero
Filosofia
Filòsof.
Professor d’estètica a la Universitat de Girona Fou director acadèmic del Programa d’Estudis Independents del MACBA Les seves investigacions s’han centrat en els àmbits de l’estètica i l’art contemporanis, especialment en les teories que sorgiren a partir del 1967 i en les pràctiques artístiques dels darrers quaranta anys Alguns dels seus treballs s’han orientat a diverses qüestions d’estètica musical Ha escrit llibres com El rostre de l’altre Passeig filosòfic per l’obra d’Emmanuel Lévinas 1993, Antoni Tàpies Certeses sentides 2000, La ciutat del dissens Espai comú i…
careta

Tiradora amb careta
(CC0)
Esport
En esgrima, gorgera i filat metàl·lic vorejats de cuir que s’adapten al rostre per mitjà d’una tira elàstica.
Xavier Viura i Rius
Literatura catalana
Teatre
Poeta i autor teatral.
De formació autodidàctica, fou dependent de comerç Collaborà entre el 1899 i el 1900 a La Creu del Montseny i després a L’Atlàntida , El Diluvio Ilustrado , La Creu del Montseny , Pèl & Ploma , Catalònia i Revista Catalana També fou redactor de Joventut i de Catalunya Artística La seva poesia, sentimental i preciosista, intenta una síntesi entre l’espiritualisme heretat de Verdaguer i el vitalisme de final de segle, que el duu a integrar les poètiques decorativistes i decadentistes en la ideologia regeneradora Publicà Preludi 1904, el poemet dramàtic inspirat en el tema de Faust,…
,
Pere Sanglada
Escultura
Escultor.
Es formà, probablement, a Girona amb l’arquitecte i escultor Pere Morei Hom li atribueix el sepulcre del bisbe Bertran de Mont-rodon ~1384 de la seu gironina, que mostra un avenç tècnic considerable quant al tractament naturalista del rostre de la figura jacent i a la geometrització de les formes a la manera flamenca, característiques que en les seves obres documentades alternà amb la fórmula idealitzada peculiar del gòtic francès Realitzà la major part de la seva obra coneguda a Barcelona, on consta com a ciutadà en gairebé tots els documents Després de viatjar a Flandes per tal…
Tadeusz Różewicz

Tadeusz Różewicz
© The Polish Book Institute
Literatura
Teatre
Poeta i dramaturg polonès.
Durant la Segona Guerra Mundial, en la qual el seu germà morí afusellat per la Gestapo, formà part de la Resistència contra l’ocupació nazi Després de la guerra estudià història de l’art a la Universitat de Cracòvia La seva poesia, especialment en els primers dels seus prop de trenta reculls, reflecteix un món devastat, bé que amb els anys la seva visió esdevé més reflexiva Echa leśne ‘Els ecos del bosc’, 1944, Niepokój ‘Angoixa’, 1947, List do ludożerców ‘Carta als antropòfags’, 1950, Uśmiechy 'Somriures', 1955, Poemat otwarty ‘Poema obert’, 1956, Głos Anonima ‘Veu anònima’, 1960, Et in…
Mare de Déu de Refet (Artesa de Segre)
Art romànic
Situació Talla de la Mare de Déu, que fou força restaurada Arxiu ECSA El santuari de la Mare de Déu de Refet es troba 2 km al nord de Seró, al peu de la muntanya de la Força Mapa 33-13328 Situació 31TCG439394 Per a arribar-hi des d’Artesa cal prendre un trencall a mà esquerra que surt de la carretera comarcal 1 313 El trencall es troba ben indicat CPO Història El lloc de Refet és esmentat des del 1133, en què Pere Ramon, per tal de reparar la violació de l’església de Jau, Santa Maria de Pesques, va prometre donar cada any a la mateixa església una lliura de cera mentre visqués i un cop mort…
Sant Martí de Borén (Alt Àneu)
Art romànic
Situació Portada romànica aprofitada en reconstruir aquesta església en època barroca ECSA - J Pahissa L’església parroquial de Borén és situada dins el nucli urbà de la població, que es troba en la carretera d’Esterri d’Àneu a Isil JAA Mapa 33-9181 Situació 31TCH429251 Història L’esment més antic que coneixem del lloc de Borén data de l’any 908, en què l’abat de Gerri canvià amb el comte de Pallars, Ramon, l’església de Sant Pere del Burgal i altres béns, un d’ells situat a Boraehnne L’any 1090, el comte Artau II donà, en “ excusatum ”, un home de Borén, Asner, al monestir de Gerri Per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina