Resultats de la cerca

En tres onades successives, les pressions exercides damunt dels jueus de les terres de parla catalana determinaren conversions massives al catolicisme oficial Per mitjà d’assalts violents als calls, a Catalunya i el País Valencià el 1391, i a Mallorca el 1435 i mitjançant coaccions i prèdiques religioses, el 1413 i el 1414 Així nasqué una capa social peculiar, la dels conversos Anomenats anussim o “malgrat ells” pels qui havien pogut o volgut continuar fidels a la religió d’Israel, veieren com se’ls obrien moltes oportunitats que fins llavors els eren vedades i una ascensió social que, en…

L’increment de les dimensions dels vidres i la diversificació i aclariment de les tonalitats foren constants al llarg del segle XIV i principi del XV Les coloracions s’enriquiren gràcies a l’extensió, a tots els colors, de les combinacions dels vidres plaqués , que abans es reservaven al vermell La generalització del groc d’argent sobre diferents colors contribuí a l’estalvi dels talls del vidre, ja que possibilitava el canvi de color en un sol fragment Això propiciava també l’aclariment dels tons per la utilització de vidre incolor A les novetats tècniques, s’hi afegiren els canvis formals…

La geografia Cap de la comarca, Olot Comprèn l’alta conca del Fluvià i les capçaleres de la Muga i de les rieres d’Amer i de Llémena El territori no és homogeni i hom pot considerar-hi, tant des del punt de vista físic com humà, dues subcomarques el sector que s’estén al nord de la vall del Fluvià, denominat freqüentment alta Garrotxa , i el que ocupa la part meridional, conegut correntment per comarca d’Olot Vista aèria de la ciutat d’Olot, cap de comarca de la Garrotxa © Arxiu Fototecacat L’alta Garrotxa constitueix un sector molt muntanyós, laberíntic i escarpat…

L’escut de la vila sobre el portal d’entrada a l’hospital de Santa Magdalena ECSA – GSerra L’evolució històrica La vila de Montblanc té el seu origen a mitjan segle XII, arran de la concessió realitzada pel comte Ramon Berenguer IV del lloc de Duesaigües-Vilasalva, situat vora la confluència del Francolí i l’Anguera, a favor de Pere Berenguer de Vilafranca, esdevingut el primer batlle i veguer del territori de Montblanc L’emplaçament definitiu s’inicià amb la segona carta de poblament 1163, per la qual, per raons estratègiques, s’obligà a traslladar la població a la falda del tossal o “ munt…

Miquel Escuder i Castellà, extret de Terrassencs del 1800 , de Baltasar Ragón Miquel Escuder i Castellà va néixer a Terrassa l’any 1835, fill de pares artesans Aviat es traslladà a Barcelona, on ingressà a La Maquinista Terrestre i Marítima Allí és on es convertí en un mecànic experimentat, que voldrà independitzar-se i fabricar el seu propi producte La producció industrial de Miquel Escuder correspon a tres etapes històriques diferents Són les següents 1862-1879  dedicació exclusiva a la fabricació de màquines de cosir 1879-1900  els motors de gas es convertiren en els principals productes…

Els carmelitans, juntament amb els mercedaris i altres ordes, sovint han estat agrupats en el que s’ha definit com a segona onada de mendicants En un principi van proposar uns ideals orientats a mantenir les formes de vida eremítica, però finalment van esdevenir mendicants, per la qual cosa va ser necessari que el papa Innocenci IV establís la reforma de la seva regla originària, l’any 1247 Estat actual de la portalada del convent del Carme de Barcelona, traslladada al carrer de Guipúscoa, al terme de Sant Adrià de Besòs ECSA - GS El 1254, en el capítol de l’orde celebrat a Londres, es va…

Figura de marbre de sant Andreu, procedent de l’altar major de l’església de Sant Andreu de la Selva del Camp Baix Camp, tal com era abans que fos malmesa durant la Guerra Civil Espanyola El rector de l’església, Ramon Prunera, va encarregar-la a Guillem Timor el 1345 ©IAAH/AM La vila de Montblanc conegué una època de gran esplendor artística al segle XIV Un dels artistes que hi residien a mitjan segle era Guillem Timor Duran i Sanpere ja va cridar l’atenció sobre aquest personatge per si, en un futur, es podia descobrir algun tipus de relació directa o indirecta entre Timor i el retaule…

Interior de la nau única de l’antiga església canonical, mirant vers els peus, una obra començada a la darreria del segle XIII, durant el govern del paborde Ponç de Vilaró 1265-1302 BS - GSerra Un primer cop d’ull a l’interior de l’actual catedral de Solsona ens permet identificar un temple de traça gòtica, format per una única nau de 14 m d’amplada, amb cinc trams de voltes de creueria i, al seu cap, un absis amb set finestrals que forma un trapezi de set costats en semicercle Les obertures de la nau són comptades El mur dret té un únic finestral, que dona a l’indret del claustre, i, l’…

Les influències procedents de terres de França i d’Itàlia, com també l’eventual síntesi d’ambdues, han estat assenyalades tradicionalment en la historiografia especialitzada com a trets característics del nostre art gòtic en determinats períodes de la seva evolució L’escultura n’és una prova ben palesa Els estudis realitzats darrerament a l’entorn de la recepció d’aquests dos corrents artístics a Catalunya i de la consegüent interacció que va comportar la seva assimilació són relativament nombrosos a causa de l’atractiu que ha suscitat aquesta àmplia problemàtica, i alguns d’ells són, sens…

Escut de la ciutat que havia presidit el portal de Vimpeçol MMT / ECSA – GSerra La situació El nucli antic de Tortosa és situat al marge esquerre de l’Ebre, al seu darrer tram La ciutat històricament ha posseït un ampli terme que ha inclòs, gairebé, les actuals comarques del Baix Ebre i el Montsià Això, i el fet d’haver estat cap de vegueria i la seu episcopal més important de la Corona exceptuant-ne els arquebisbats, li serví per a exercir una efectiva influència en un vast territori que abraçava, més enllà de les comarques catalanes, terres del Baix Aragó i del Regne de València D’altra…