Resultats de la cerca
Es mostren 121 resultats
literatura sarda
Literatura
Literatura conreada en llengua sarda.
Lligada a les diverses sorts polítiques que han subjectat Sardenya a diverses colonitzacions, és escassa Dels segles XI-XIV, de relativa independència política, resten nombrosos documents de caire jurídic, interessants des del punt de vista lingüístic, com els codaghes i la carta de logu Successivament hom escriví en català o en castellà, fins i tot després de passar a dependre del Piemont i fins el 1760 Al segle XVI Gerolamo Araolla escriví poesies i rimes de caràcter religiós de valor escàs fou, en canvi, important el seu intent de crear un sard illustre comparable a les altres llengües…
novel·la picaresca
Literatura
Nom genèric aplicat a un nombrós grup de novel·les en llengua castellana dels segles XVI i XVII.
Hom troba antecedents de material picaresc en les obres dels arxiprestes d’Hita i de Talavera, en l' Espill de Jaume Roig i sobretot en La Celestina de F de Rojas Però el gènere apareix pròpiament amb el Lazarillo de Tormes 1554 i assoleix els seus trets més característics en el Guzmán de Alfarache 1599, de Mateo Alemán, i la seva segona part 1604 Altres novelles importants són la Vida del Escudero Marcos de Obregón 1618, de Vicente Espinel la Historia de la vida del buscón llamado don Pablos 1626, de Quevedo, obra d’un llenguatge dens i hiperbòlic, de quadres satírics o burlescs…
Francesc Palanca i Roca
Teatre
Literatura catalana
Autor teatral.
Vida i obra Installada la seva família a València 1838, formà part de companyies teatrals ambulants i fou caixista d’impremta i bidell de la Universitat Era germà de Francesc Palanca i Hueso És un dels autors teatrals més importants i populars del seu temps, i, malgrat la seva escassa formació intellectual, mostrà una certa ambició en els temes i els recursos formals de les seves obres, sovint reeditades, majoritàriament sainets i sarsueles costumistes, entre d’altres, Llàgrimes d’una femella , La millor raó, el trabuc i Un casament en Picanya , 1859, i la seva segona part, Sospirs i…
,
Satiricó
Títol, de sufix grec i d’arrel llatina, que hom dóna a un report d’aventures escrit per Petroni dins el to realista dels satírics romans.
Els noms dels seus personatges són grecs un jove lliure i abjecte, gladiador escapat de l’ofici, Encolpi, associat amb dos joves pervertits més, Ascilt i Gitó, i un vell poeta disbauxat, Eumolp però l’acció es desenrotlla, a través de les diverses capes socials, mentre viatgen per la Campània i la Itàlia meridional Només ens han pervingut fragments descosits dels llibres XV i XVI d’aquesta narració picaresca d’on, en part, la manca d’unitat en la intriga, bigarrada paròdia dels viatges d’Ulisses, de la mitologia i de la novella d’amor hellenística S'hi destaquen dos episodis el…
meistersinger
Música
Poetes populars que formaven part d’un moviment literari i musical alemany dels segles XIV, XV i XVI.
El terme es pot traduir per ’mestres cantaires' Els meistersinger eren individus de classe menestral que formaven part de gremis o confraries i que, en certa manera, eren una continuació dels minnesänger medievals, amb la diferència que aquests acostumaven a pertànyer a l’estament nobiliari Els membres de les confraries de meistersinger eren poetes i músics afeccionats d’extracció burgesa i installats en un medi urbà, generalment artesans, que es reunien de forma regular cada setmana per participar en torneigs musicopoètics El funcionament era similar al d’una escola de cant on es podia…
Alfred de Musset

Alfred de Musset
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Poeta francès.
Alumne brillant, començà a escriure poesia a catorze anys Seguí estudis de música, medicina, dret i dibuix, però, interessat només per la literatura, el 1828 fou introduït al cercle literari de Victor Hugo, on conegué Nodier, Vigny i Sainte-Beuve La influència romàntica s’aprecia ja en els Contes d’Espagne et d’Italie 1830 El 1832 debutà en el teatre amb Un spectacle dans un fauteuil , que recull un drama, La coupe et les lèvres , i una comèdia, À quoi rêvent les jeunes filles , obres destinades a ésser llegides i no representades L’any següent publicà dues obres dramàtiques més, Andréa del…
Jean Gwenaël Dutourd
Literatura francesa
Escriptor francès.
Mobilitzat a l’inici de la Segona Guerra Mundial i fet presoner poc després, s’evadí i cursà estudis de filosofia a la Sorbona Incorporat a la Resistència 1942, fou detingut i aconseguí escapar-se de nou Després de la guerra inicià una carrera com a periodista i escriptor, moltes vegades polèmic per les seves posicions sovint a contracorrent Fou director de programes en francès a la BBC 1947-50, articulista i editorialista de France Soir 1963-99 i conseller literari de Gallimard 1950-66 L’any 1978 fou elegit membre de l’Académie Française Aquest mateix any fou objecte d’un atemptat fallit d’…
Lluís Via i Pagès

Lluís Via i Pagès
© Fototeca.cat
Literatura
Poeta, narrador, periodista, autor teatral i traductor.
Atret per gèneres diversos, fou una figura representativa del Modernisme conservador S’inicià a La Renaixença i de seguida quedà vinculat al modernisme, i publicà a Gent Nova , El Poble Català i La Novella d’Ara Així mateix fundà i dirigí la revista Joventut 1900-06, que exercí una gran influència i des d’on donà a conèixer Víctor Català També s’ocupà de la crítica teatral a El Teatre Català Participà als Jocs Florals de Barcelona, d’on fou secretari del Consell Directiu i mantenidor Marginat pels noucentistes, acabà arrenglerat amb l’antinoucentisme de Francesc Matheu, tal com…
,
glosador | glosadora
Folklore
Poeta popular de Mallorca i de Menorca.
Els glosadors, homes o dones, en general analfabets i sense instrucció, componen, sovint d’una manera improvisada, gloses —corrandes— i glosats , algun cop impresos com a literatura de canya i cordill i amb una certa freqüència repetits pel poble, el qual els tradicionalitza o bé en recorda l’autor, no sempre autèntic Segons una cançó mallorquina “tothom pot ser glosador / per poc que s’hi entretenguin / amb quatre mots que s’avenguin / vet aquí una cançó” En realitat, però, al costat de tota una sèrie d’afeccionats casolans —els quals, d’altra banda, han fet milenars de gloses, moltes de les…
Poesies catalanes
Literatura catalana
Recull de poemes de Frederic Soler publicat el 1875, en una edició de luxe, prologat per Antoni↑Bergnes de las Casas i il·lustrat per Tomàs Padró.
Representa la consagració de Soler com a poeta després del seu èxit als Jocs Florals el mateix any El volum recull una poesia clarament narrativa, d’inspiració popular, en què abunden la descripció i el diàleg El prologuista estudia l’aportació del poeta a la poesia catalana i fixa una primera lectura dels seus poemes, que veu com una alternativa renovadora dels corrents floralistes De fet, sembla que l’autor vol configurar un projecte poètic relacionable amb la intenció de formular, amb l’obra teatral, una cultura popular moderna adreçada a un públic més ampli que l’habitual de la literatura…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina