Resultats de la cerca

Fill d’un paleta establert a Barcelona el 1865, treballà d’empaperador decorador Popularitzà el pseudònim de Gestus en publicacions diverses i en revistes satíriques i anticlericals de Barcelona La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , La Teula i de Vilanova Lo Carril de Vilanova , i en d’altres com Eco de la Exposición Regional , Revista Catalana , de Manresa, i La Llumenera de Nova York Feu paròdies teatrals O beguda o dignitat , Fals i L’estudiant Borrasques , alguna sarsuela No t’arronsis , 1881, amb música d’Enric Martí i Puig i escriví moltes peces curtes còmiques, entre…

Estudià periodisme a l’Escola de l’Església 1968 Exercí de professor en aquest centre i a la Universitat Autònoma de Barcelona UAB com a expert en tecnologia i disseny dels diaris S’inicià com a director del setmanari El Maresme Entre el 1969 i el 1978 treballà a Diario de Barcelona , on començà fent esports i fou subdirector 1976, i collaborà a les revistes satíriques Barrabás , que feia sàtira de l’esport, i El Papus  i al setmanari Destino en l’època de Nèstor Luján Fou el fundador i primer director d’ El Periódico de Catalunya el 1978 Dirigí la sortida de l’edició catalana d…

Fou argenter d’ofici La seva activitat literària es concentrà gairebé exclusivament en les publicacions populars que impulsà l’editor Innocenci López Amb els pseudònims Fantàstic , A March i Matias Bonafè publicà a La Campana de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa milers d’articles que se situen entre la crònica d’actualitat i l’anotació costumista Reservava per a la poesia i el teatre humorístics el pseudònim de Celestí Gumà , o C Gumà  Entre el 1882 i el 1886 publicà uns 58 opuscles còmics, alguns dels quals són curtes peces teatrals que obtingueren una gran popularitat Continuador de la…

Educat a Eton, residí a Londres des del 1724 començà d’escriure el 1728, i compongué més de vint peces satíriques, entre les quals destaca The Life and Death of Tom Thumb the Great ‘La vida i la mort de Polzet el Gran’, 1730, contra Robert Walpole L’establiment de la censura prèvia per al teatre 1737 l’impulsà a abandonar-lo i a acabar la carrera de lleis Edità The Champion 1739-41, contra Walpole, i el 1741, la seva primera novella, Shamela , paròdia de Pamela , de Richardson, que criticà novament a Joseph Andrews 1742 El 1743 publicà un volum de miscellània amb poemes i assaigs Journey…

Desenvolupament enciclopèdic La primera, conservada al Cançoner de Saragossa i al Cançoner de l’Ateneu , s’adreça a un «capellà Fajadell, beneficiat en la Seu de Barcelona», que ha estat identificat amb el prevere Joan Fajadell, íntim de Joan II d’Aragó la segona ataca un personatge, que rep violents insults, però de qui no consta el nom la tercera, que posa en marxa tot un seguit d’humorístics esments de textos jurídics, ridiculitza un tal Mallol, que ha estat absolt de cert delicte En tots tres poemes, cada estrofa acaba amb l’expressió panadera , rimant amb el vers anterior en era Es…

Vida i obra La seva producció historiogràfica aparegué en el setmanari Revista de Gandía , del qual era redactor A partir del 1929, hi publicà la sèrie d’articles sota el títol de “Polvillo de antaño”, que es remunten al passat medieval de la vila, on comenta curiositats històriques esparses d’interès per a l’ampli públic del setmanari L’any 1932 hi publicà Apuntes históricos del exconvento de San Roque de Gandía , on prengué com a base els escrits de Pasqual Sanz i Forés, i Apuntes históricos de la Iglesia de San José del Arrabal de Gandía L’any 1932 Revista de Gandía , veterana publicació…

Malgrat participar intensament en la vida universitària de Princeton, deixà els estudis inacabats Decidit a convertir-se en escriptor, després de cinc anys en què els editors li retornaven els originals, el 1898 publicà la primera novella, The Gentleman from Indiana , un melodrama hàbilment construït amb el qual aconseguí ressò Seguiren, amb un reconeixement similar, les novelles històriques Monsieur Beaucaire 1900 i The Two Vanrevels 1902 Aconseguí anomenada amb les seves descripcions realistes de l’Oest Mitjà nord-americà Midwest, entre satíriques i nostàlgiques Els anys 1902-…

Es diu que era d’origen provençal i que exercia de mercader a Barcelona des d’abans del 1210 La tradició el fa fill del poble de Mas Santaspuellas Llenguadoc, bé que la darrera hipòtesi el fa fill de Barcelona, d’una família de Provença establerta a Sant Martí de Provençals Sembla que era el prepòsit o director d’una confraria de cavallers, de ciutadans i de clergues que tenien cura de l’hospital de Santa Eulàlia i que recaptaven almoines per a rescatar captius El 1218, basant-se en la miraculosa aparició de  la Mercè , la confraria es constituí orde El 19 d’agost d’aquell any el bisbe de…

Deixeble primer del seu pare, Lluís Labarta i Grané , entrà a Llotja el 1897 En acabar els estudis 1904 s’incorporà a l’equip de Lluís Domènech i Montaner , dins del qual participà especialment en les obres de l' Hospital de Sant Pau , on dissenyà molts mosaics, entre els quals el de la façana principal Dugué a terme un gran nombre de projectes en el camp de les arts aplicades, com ara ferro forjat, mosaic, ceràmica, vitralls dels quals hom pot destacar els de l’ajuntament de Sants-Hostafrancs, esgrafiats, teixits, catifes, domassos, etc i tingué una participació destacada en l’Exposició…

Els primers cabarets d’aquestes característiques sorgiren a Montmartre París a la fi del s XIX Le Chat Noir, 1881 —abans el nom de cabaret designava a França simplement una taverna—, i tingueren gran difusió, especialment a les ciutats centreeuropees foren el centre de reunió d’artistes i escriptors d’avantguarda i sovint estatjaren exposicions d’arts plàstiques Entre els més coneguts cal esmentar Überbrettl 1901 i Schall und Rauch 1902 a Berlín Elf Scharfrichter i Simplizissimus 1902 a Múnic Max und Moritz 1914 a Viena Voltaire 1916 a Zuric Krivoje Zerkalo 1908 a Sant Petersburg, i Letučcaja…