Resultats de la cerca

Camps, T ed Art català contemporani 1970 Fons d’art de Xarxa Cultural , Caixa d’estalvis de Terrassa, Barcelona, 1985 Cirlot, L La pintura informal en Cataluña 1951-1970 , Ed Anthropos, Barcelona, 1983 Corredor-Matheos, J «La segona meitat del segle xX», collecció Història de l’Art Català , vol IX, Edicions 62, Barcelona, 1996 DDAA Historia del cine Español , Ed Càtedra, Madrid, 1995 DDAA Introducció a la història de la fotografia a Catalunya , Lundwerg Editores, Barcelona, 2000 Fontanella, L La fotografía en España, desde sus orígenes hasta 1900, Ed El Viso, Madrid, 1981 Fontbona, F «Del…

Els veguers La concòrdia Ad perennem de l’any 1173 deixà la jurisdicció de la ciutat i el territori de Tarragona únicament en mans de l’arquebisbe Guillem de Torroja i del rei Alfons I, és a dir, els arquebisbes de Tarragona i els comtes-reis esdevingueren consenyors del Camp de Tarragona La part executòria del govern quedava reservada a l’arquebisbe i el domini suprem i la concessió de privilegis destinats a tota la comunitat restaven en mans del sobirà Els representants d’ambdós senyors al Camp de Tarragona eren, respectivament, els veguers reial i arquebisbal amb residència a Tarragona El…

Detall de la llinda de Sant Genís de Fontanes Rosselló, datada vers 1019-1020 / ECSA - JL VALLS

La notable tasca de recerca i experimentació en el món de la impremta i del gravat, i les innovacions consegüents aportades a la darreria del set-cents, marquen l’inici del definitiu, i cada cop més accelerat, desenvolupament dels sistemes de comunicació visual i escrita Així, la centúria següent es va beneficiar de seguida de noves tècniques en la producció del paper i en l’elaboració de matrius La litografia fou, sens dubte, el descobriment més revolucionari en el camp de la difusió sistemàtica de les imatges que, al costat de la producció culta, assolí les funcions del gravat calcogràfic…

Ingressà als frares pelegrins, branca dels dominicans creada el 1311 arran del concili de Viena amb l’objectiu d’enviar missions a l’Orient El papa Joan XXII  el destinà a l’Índia en un viatge iniciat a Messina Sicília, d’on passà a Tebes, capital del ducat de  Neopàtria  controlada pels almogàvers, i a Kaffa Crimea, on possiblement coincidí amb el bisbe Jeroni de Catalunya  i aprengué el persa vers el 1320 Es dirigí aleshores a la costa malabar, on predicà De tornada a la cort papal d'Avinyó, cap al 1328, escriví unes Mirabilia descripta en les quals relatava el seu viatge, que a més del…

És conegut com a autor d’un dels tractats teòrics més complets que s’han conservat de l’antiguitat i que, com tants d’altres, s’anomena Perí musike´s 'Sobre la música' El tractat, que no s’ha pogut datar, té una vocació sistemàtica, en la qual Aristides pretengué exposar tot el saber musical del seu temps, degudament organitzat Això el converteix en un text molt valuós com a font per al coneixement de la teoria musical de l’antiguitat clàssica, ja que recull dues grans tradicions, la platonicopitagòrica i l’aristotelicoaristoxènica El tractat es divideix en tres llibres que corres-més o menys…

Fou monjo al monestir d’Afflighem, prop de Brusselles La seva obra més coneguda, el tractat De musica cum tonario , dedicada a l’abat Fulgenci, també ha estat atribuïda a l’anglès John Cotton, encara que aquesta teoria no és vigent en l’actualitat L’obra està basada en el Micrologus de Guido d’Arezzo, que cita com una autoritat al costat de Plató, Boeci, Isidor de Sevilla o Hermannus Contractus Conté també un tonari i es caracteritza per abordar per primer cop la descripció d’un organum Fou un dels tractats musicals més copiats i citats durant l’Edat Mitjana Se n’han conservat setze…

Situada al peu dels contraforts meridionals dels Chianti, a l’altiplà toscà, conserva la seva estructura medieval que l’ha feta cèlebre L’activitat industrial és representada per la producció de maquinària agrícola, catifes i indústria química Colònia romana, fou dominada successivament per llombards i francs als primers segles de l’edat mitjana Esdevingué seu de bisbat a la darreria del segle VIII, que la ciutat començà a créixer gràcies a la seva situació al sud de l’encreuament de dos dels camins interiors, ara més segurs, que des del N d’Itàlia portaven a Roma Des del segle XI el comte…

Situada en una plana que s’estén a l’oest de la plana vèneta entre el Brenta i el Bacchiglione, el nucli primitiu constituí la via natural de comunicació entre la costa de la mar Adriàtica i la plana subalpina És un nus de comunicació i un centre comercial i industrial hi ha indústries de maquinària, químiques adobs i fibres artificials, tèxtils i alimentàries Té universitat 1272 Fundada pels vènets, fou aliada de Roma del 225 al 49 aC Dominada, successivament, per ostrogots 493, bizantins 541-68, llombards 601 i francs, al segle IX esdevingué arquebisbat i el XII comuna Güelfa, s’adherí a la…

Construccions mecàniques i elèctriques acumuladors, indústria alimentària Té un laboratori d’assaig industrial Antiga capital dels sènons, anomenada pels romans Autissiodorum Fou ocupada pels francs el 486 Al segle X es convertí en seu d’un comtat d’Auxerre que passà, ensems amb el de Nevers, a una branca dels comtes palatins de Borgonya 987 i que esdevingué possessió de Pere de Courtenay, emperador de Constantinoble 1184, dels comtes de Chalon 1273 i del rei de França Carles V 1370 El 1435 la pau d’Arràs l’atribuí als ducs de Borgonya, que la posseïren fins a la mort de Carles el Temerari…