Resultats de la cerca

Fou contractat, el 1443, pels consellers, i signat i datat el 1445 Se'n conserva la taula central, amb la Mare de Déu amb el nen Jesús a la falda, asseguda en ric setial, entre finestres claraboiades a banda i banda, imatges de santa Eulàlia i sant Andreu, amb grups d’àngels cantors, i als peus, els consellers a la dreta, Joan Llull i Francesc Llobet a l’esquerra, Joan de Junyent, Ramon Savall i Antoni de Vilatorta, agenollats, vestits de cerimònia i amb la semblança individual exigida en el contracte L’obra reflecteix les influències de la pintura flamenca tècnica a l’oli,…

S’inicià en el món del teatre com a dramaturg en llengua castellana publicà El Club de los Patriotas 1912, escrita en collaboració amb Juan Biscamps i Pecado de juventud 1913, drames estrenats al Teatre Apolo Collaborà a La Publicidad  i El Día Gráfico , i publicà els estudis Semblança de Lleó Fontova 1936 i Tres conferències sobre teatre retrospectiu 1937, que versen sobre el teatre d’aficionats, la Passió i Josep Robrenyo Durant la postguerra continuà publicant estudis sobre arts escèniques, però ja en castellà Ricardo Moragas 1946, El Gran Teatro del Liceo 1946, El ‘Verso’ en…

El terme fou creat per G Arduino 1759, en una de les primeres divisions estratigràfiques Va des de 65 a 1,9 milions d’anys, i es caracteritza per l’extraordinari desenvolupament i el predomini dels mamífers Aquests i els foraminífers són els grups cabdals en l’anàlisi bioestratigràfica Són també molt abundants els molluscs, els equinoderms, els hexacorallaris, els briozous i les algues calcàries en els sediments marins La diversificació dels insectes i de les plantes amb flors van desembocant a la situació actual De fet, la semblança amb les faunes actuals és més i més visible i…

Implícita en diversos tractats teològics clàssics com els referents a la creació, el pecat, la gràcia i la justificació, apareix com a disciplina autònoma a la segona meitat del segle XX, gràcies a les reflexions de diversos teòlegs alemanys OHPesch, KRahner, WPannenberg Abasta una temàtica molt àmplia, essent-ne els punts cabdals els següents l’home i la dona són creats a imatge i semblança de Déu, es veuen sotmesos al pecat, però són redimits per Crist i cridats a formar part de l’Església i a entrar en la vida eterna Manté una relació estreta amb la cristologia, en tant que…

Tenia intermedis musicals que incloïen danses, cançons, quartets vocals, cors i peces instrumentals, i podia utilitzar conjunts instrumentals variadíssims des d’una sola guitarra fins a una orquestra A semblança de l’entremès, tractava de qüestions i escenes de la vida quotidiana, tot esdevenint un clar retrat costumista de la societat de l’època Si bé el terme ja fou emprat al segle XVII com a sinònim d’entremès, no designà una peça independent fins al segle XVIII, quan fou popularitzat per Ramón de la Cruz, el qual fou seguit per Antonio Soler, Blas de Laserna i altres A…

Aparegué a Catalunya, en frescs i murals del segle XIV, i és tinguda en consideració, com a imprescindible en l’armament del cavaller, per Pere March i per Francesc Eiximenis Fou molt usada als segles XV i XVI tant en guerra com en batalles singulars, i n'hi ha una bella representació en el més famós Sant Jordi de Jaume Huguet A la part superior té tres elements destral, o fulla perpendicular al mànec martell, a l’extrem oposat, de vegades en forma de “bec de falcó” i daga que cal no confondre amb l’arma del mateix nom, que és el dard punxegut que ve a continuació del mànec Esmentat en el…

Hi ha moltes pràctiques i representacions simbòliques que estan fetes a imatge i semblança de les relacions familiars Així, en una societat familiarista la separació que hom fa entre el públic i el privat resulta força artificiosa perquè sovint algunes relacions de l’àmbit públic —per exemple a les empreses— estan regides pel model familiar Com assenyala LlFlaquer 2008, a Catalunya la família troncal, el model tradicional per antonomàsia, ha proporcionat històricament una matriu a partir de la qual deriven moltes pautes implícites de les relacions socials El règim de benestar…

Durkheim distingueix dos tipus de solidaritat D’una banda, la solidaritat mecànica, que es correspon amb un estadi de la societat que ell qualifica d’arcaic, i en el qual la cohesió social neix d’una consciència collectiva que els individus prenen com a punt de referència La condició bàsica per a l’aparició d’aquesta mena de solidaritat rau en el fet que els individus desenvolupin funcions equivalents i intercanviables Hom se sent identificat amb el grup, doncs, per semblança amb una norma comuna, i les desviacions respecte a aquesta constitueixen el crim i el delicte D’altra…