Resultats de la cerca
Es mostren 441 resultats
nitrit
Química
Qualsevol sal o èster de l’àcid nitrós.
Els nitrits són sòlids, sovint anhidres, i es dissocien per acció de la calor formant òxid nítric, nitrat i nitrogen Hom els obté per reducció dels nitrats o per reacció dels vapors nitrosos amb sosa o una altra base alcalina o alcalinotèrria Els dos nitrits més importants són el nitrit de potassi, emprat en la indústria alimentària com a additiu, i el nitrit de sodi, que en química orgànica és emprat per a diazotar les amines El complex més conegut és el cobaltinitrit de sodi, Na 3 CONO 2 6 , reactiu del potassi, del rubidi, del cesi i del talli Afegit directament…
Mecanismes de contracció i relaxació de les fibres cardíaques
Fisiologia humana
La contracció i la relaxació de les fibres musculars cardíaques depenen d’estímuls de tipus elèctric, que es transmeten al llarg de les membranes cellulars i provoquen les modificacions assenyalades en les miofibrilles Aquests estímuls depenen de les càrregues elèctriques existents en les superfícies interna i externa de la membrana cellular, és a dir, de la concentració d’ions, que són àtoms o molècules amb càrregues elèctriques positives i negatives presents en el líquid intracellular i extracellular Entre els diversos ions que intervenen en aquest procés, cal destacar-ne uns amb càrrega…
hipermineralocorticisme
Medicina
Excés de secreció d’hormones mineralocorticoides a la zona de l’escorça suprarenal.
L’hormona mineralocorticoide predominant és l’aldosterona, i la seva acció de promoure la reabsorció de sodi a la nefrona provoca hipopotassèmia i hipertensió arterial Secundàriament a la hipopotassèmia es desenvolupa una astènia muscular profunda que, en graus extrems, pot arribar a parèsies i fins i tot provocar tetània Quan l’etiologia és un tumor secretor o una hiperplàsia de l’escorça suprarenal l’únic tractament definitiu és la cirurgia Algunes malalties que cursen amb pèrdua d’aigua o sodèmia baixa indueixen el sistema regulador hormonal i nerviós a estimular l’estalvi d’…
blanquejant
Química
Substància amb poder de blanquejar que actua sobre les matèries que acoloreixen els materials tractats, els oxida o els redueix a formes incolores, formin o no composts solubles, que són eliminats per rentat; n’hi ha que donen blancor directament per un efecte òptic ( blanquejant òptic
).
Les propietats blanquejants de certes substàncies ja eren conegudes a l’antiguitat Egipcis, fenicis, grecs i romans produïen gèneres de lli blancs, però no és conegut amb certesa el procediment que empraven Potser aconseguien el blanqueig a base de successives immersions de la tela en lleixius fets amb cendres de diverses plantes i l’exposició posterior al sol sobre l’herba Aquest procediment, generalitzat a l’edat mitjana, perdurà fins al s XIX El descobriment del clor a la segona meitat del s XVIII féu que aquest fos introduït com a blanquejant industrial, però, a causa d’haver d’ésser…
aparell juxtaglomerular
Biologia
Anatomia
Estructura renal consistent en un acúmul de cèl·lules mioepitelials disposades al voltant de l’artèria aferent del glomèrul.
Intervé en la producció de renina i en el metabolisme del sodi
ortoformiat
Química
Cadascun dels èsters de fórmula general HC(OR)3 derivats de l’hipotètic àcid ortofòrmic.
Hom els obté per reacció entre el cloroform, el sodi i l’alcohol corresponent
Dieta hiposòdica
La dieta hiposòdica , és a dir, de baix contingut en sodi, forma part del tractament de diversos trastorns en els quals es pot produir un augment en la retenció d’aigua en l’organisme, sia en el líquid extracellular —com s’esdevé en cas d’insuficiència cardíaca, d’infart agut de miocardi, de glomerulonefritis, d’insuficiència renal crònica o de cirrosi hepàtica—, o bé, concretament, en el líquid que circula dins de l’aparell cardiovascular —com s’esdevé en cas d’hipertensió arterial— Segons dades estadístiques, en el nostre medi es consumeixen per terme mitjà de 4000 a 6000 mg de…
suor
Biologia
Líquid de funcions termoreguladores i d’excreció, produït per l’activitat secretora de les glàndules sudorípares de la pell.
És una solució aquosa molt diluïda, que conté sals principalment clorur de sodi, colesterol, greixos i urea
buna
Química
Cautxú sintètic obtingut per polimerització de l’1,3-butadiè (buna 85, buna 115, etc.) o per copolimerització d’aquest amb altres monòmers (amb estiré: buna S; amb acrilonitril: buna N, etc.).
El nom del producte es formà amb les partícules ‘bu‘ de butadié i ‘na‘, símbol químic del sodi
tetraodontoxina
Biologia
Substància extremament tòxica present a la pell, el fetge i els ovaris d’alguns peixos de la família dels tetraodòntids, especialment en el peix globus, i en altres animals, com ara algunes salamandres, pops i granotes.
En cas d’ingestió bloqueja els canals de sodi de les cèllules i produeix insensibilitat nerviosa i paràlisi muscular
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina