Resultats de la cerca
Es mostren 517 resultats
Eduardo Noriega Gómez
Cinematografia
Actor cinematogràfic cantàbric.
La seva primera interpretació en cinema fou al curtmetratge d’Alejandro Amenábar Luna 1995, i també fou aquest director qui li donà un paper important en la seva primera pellícula, Tesis 1996, i, més endavant, el paper protagonista de la pellícula Abre los ojos 1997 També ha interpretat Cha-cha-chá 1998, d’Adel Real Nadie conoce a nadie 1999, de MGil Plata quemada 2000, de MPiñeyro El espinazo del diablo 2001, de Gdel Toro Visionarios 2001, de MGutiérrez Aragón Guerreros 2002, de DCalparsoro Novo 2002, de JPLimosin Les mans buides 2003, de MRecha El Lobo 2004, de MCourtois, El…
Nikolaj Sergejevič Trubeckoj

Nikolaj Sergejevič Trubeckoj
© Fototeca.cat
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Etnòleg i lingüista rus.
Príncep Trubeckoj Professor de lingüística general a Moscou 1915-18 i, des del 1922, a Viena, després de curts períodes d’ensenyament a Rostov i Sofia Des de Viena participà activament en les tasques del Cercle Lingüístic de Praga , on esdevingué una de les figures capdavanteres de la fonologia En collaboració amb Jakobson i Karcevski, redactà les tesis, bàsiques per a la fonologia, presentades al Primer Congrés de Lingüistes de la Haia, el 1928 És fonamental el seu llibre Grundzüge der Phonologie ‘Principis de la fonologia’, publicat pòstumament el 1939 Treballà,…
René Dumont
Economia
Economista francès.
Especialitzat en economia rural i planificació agrícola, fou assessor de diversos governs de països subdesenvolupats a través de la FAO i de la UNESCO Hostil al capitalisme, preconitzà la gestió centralitzada de tipus socialista, que posteriorment reformulà amb tesis de l’ecologisme Actiu en política, el 1974 fou candidat a les eleccions presidencials franceses Obres principals seves són Économie agricole dans le monde 1953, Kolkhoz, sovkhoz 1964, Cuba, socialisme et développement 1964, Chine surpeuplée 1965, Nous allons à la famine 1966, The Hungry Future 1970, Cuba, est-il…
José López Montenegro
Història
Dirigent obrer.
Deixà la carrera militar en convertir-se a l’anarquisme En 1871-72 fou el principal organitzador de la Federació Regional Espanyola de l’AIT a Aragó, i participà en el congrés de Saragossa d’aquesta associació Fou un dels dirigents de la Insurrecció Cantonalista a Cartagena 1873, i s’exilià a París Tornà el 1881 a Espanya, i exercí de mestre a Sabadell i a Sallent A Sabadell dirigí, en 1884-86, Los Desheredados , periòdic que assolí una gran difusió Després, hom l’implicà en el procés de Montjuïc 1896 Convertit en un apòstol de l’anarquisme, fou un dels principals defensors de les tesis…
Enric Heras i Sicars
Historiografia catalana
Historiador i jesuïta.
Vida i obra Després d’ingressar a la Companyia de Jesús 1904, cursà estudis humanístics, filosofia i teologia a Veruela, Gandia, Tortosa i Sarrià Barcelona L’any 1922 anà a l’Índia a exercir al Sant Xavier’s College de Bombai, on el 1926 fundà un institut de recerques històriques, conegut avui amb el nom d’Heras Institute of Indian History and Culture Fou membre de la Indian Historical Records Comissions i del Comitè Internacional de Ciències Històriques Les seves obres més rellevants són The Aravidu Dynasty of Vijayanagara 1927 i, sobretot, Studies in Proto-Indo-Mediterranean Cultura 1953,…
Siger de Brabant
Filosofia
Cristianisme
Escolàstic.
Professor de filosofia a la facultat d’arts de París, en oposició a Tomàs d’Aquino defensà —bé que no pas com a “veritats”, sinó com a dotades de “necessitat racional"— tesis aristotelicoaverroistes i neoplatòniques que escandalitzaren els seus contemporanis, com ara les de l’eternitat del món, de la causació immediata per Déu només d’una “primera intelligència” i, per tant, del desconeixement diví dels éssers i fets singulars, de l’existència d’un únic intellecte agent per a tots els homes la immortalitat individual dels quals restava així problematitzada, etc Condemnades 1270 i…
Antoni Sesé i Artaso
Història
Economia
Dirigent comunista.
Membre de la Federació Comunista Catalanobalear i cofundador del Bloc Obrer i Camperol, en fou expulsat l’octubre del 1931 per haver-se mostrat favorable a les tesis del PCE i de la delegació de la Internacional Comunista Constituí amb Arlandís, Casanellas, Valdés, etc, el Partit Comunista de Catalunya el 1932 i assistí com a representant d’aquest en el comitè executiu de l’Aliança Obrera de Catalunya el 1934 En esclatar la guerra civil, formà part del PSUC i fou secretari general de la UGT Durant els fets de Maig del 1937 fou nomenat conseller del govern de la Generalitat en…
Centre de Recerques i d’Estudis Catalans (CREC)
Historiografia catalana
Institució creada el 1982 per un petit grup d’universitaris i estudiosos nord-catalans: Joan Becat (director), Domènec Bernardó, Ramon Gual, Alícia Marcet, Miquela Valls i Pere Verdaguer.
El 1994 fou ampliat i transformat en Institut Català de Recerca en Ciències Socials ICRECS És l’estructura de recerca de la Universitat de Perpinyà dedicada al conjunt de les temàtiques catalanes, amb branques de llengua i literatura, història i ciències humanes i socials fa especial atenció a la Catalunya del Nord, Andorra i els països de la Mediterrània nord-occidental Ha estat reconeguda per l’Estat francès i és responsable d’un equip doctoral Les investigacions en curs –sobre temes de frontera i les identitats– se centren sobre l’espai català i desenvolupen àmbits com la història, la…
Jordi Solé i Tura
Jordi Solé i Tura
© Fototeca.cat
Política
Dret
Historiografia catalana
Polític i jurista.
Llicenciat en dret a Barcelona, el 1956 ingressà al Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC Fou, juntament amb Pere Ardiaca i Francesc Vicens, un dels autors de les tesis del PSUC sobre el fet nacional català El problema nacional català , 1961, text fortament inspirat en els plantejaments de Joaquim Maurín sobre les tres fases burgesa, petitburgesa i popular del catalanisme Publicà diferents articles en les revistes del PSUC Horitzons i Nous Horitzons A causa de la seva activitat antifranquista el 1960 s’exilià a París, on amplià estudis l’École Pratique des Hautes…
, ,
Ramón Menéndez Pidal
Historiografia catalana
Historiador i filòleg.
Deixeble de Marcelino Menéndez y Pelayo, fou catedràtic de la Universitat de Madrid 1899 i director del Centro de Estudios Históricos 1910 La seva visió del passat hispànic, en els seus trets bàsics, ha constituït el discurs dominant de la historiografia espanyola de bona part del segle XX Aquesta concepció –establerta ja en La España del Cid 1929, ed revisada del 1939, però desenvolupada en la monumental Historia de España 1947 que dirigí– es fonamenta en la pretesa existència d’uns factors unitaris en el període visigòtic on, segons ell, s’acompleix l’ideal unitari que es voldrà restituir…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina