Resultats de la cerca

Sota la protecció de les puixants famílies de mercaders i de banquers, especialment dels Mèdici, Florència fou el centre més important del Renaixement Hi immigraren un gran nombre d’artistes i se n'hi formaren molts d’altres, els quals portaren l’estil florentí a gairebé tot Europa En arquitectura, F Brunelleschi renovà el concepte medieval de l’espai els edificis que bastí mostren unitat en la mesura, que es fonamenta en els mètodes de la perspectiva, així com simplicitat i ordenació en el tractament dels volums Entre els qui adoptaren els seus models sobresurten Michelozzo, B i G da Maiano…

Fundat l’any 1913 amb el nom de Granollers Foot-ball Club, aglutinava gent de classe obrera i joves del casino El primer camp de joc es trobava a l’era del Baster El 1914 diferències de tipus social provocaren una escissió i els treballadors fabrils s’agruparen al voltant dels germans Mas Martí per crear el Granollers Sport Club L’any 1917 s’adherí a la Federació Catalana i començà a jugar el Campionat de Catalunya, del qual quedà campió de la tercera categoria 1930, segona 1933 i primera categoria B 1935, 1936 El 1937 també disputà la Lliga Mediterrània L’any 1922 inaugurà el camp del carrer…

Fou fundada el 1906 per Joan Mitjans, Josep Castellà Granja, Ramon Mundet, Joan Morera, Pere Grau, Frederic Margarit, Mateu Caldés, Agustí Martorell, Macari Solé i Josep Prim, entre d’altres La finalitat principal era aplegar la colònia catalana per a fer activitats culturals i commemorar tradicions festives El primer local fou l’antiga residència particular de Pedro Montt, aleshores president de la República El 1907 s’hi organitzà un quadre escènic, on es formaren actors com Clotilde Casagran, Joana Ariño, Pinós, Joan Gratacós i Joaquim Sabaté També s’hi feren exposicions pintures de Bolonyà…

L’església de Clarà, dedicada a Sant Sadurní, estava situada dins els límits de l’antic castell de Clarà, segurament un castell de l’època carolíngia que devia dependre del castell d’Avià Fou, des dels seus orígens, una església sufragània de la parroquial de Sant Martí d’Avià L’església devia ser construïda per acollir religiosament la petita comunitat d’homes que formaven la vila de Clarà Clairano vel suis villaribus , al costat del castell de Clarà Castro Clairano, tal com s’esmenta en l’acta de consagració de Sant Martí d’Avià l’any 907 El lloc és esmentat també com una de les…

Biografia Entrà al noviciat de Moià el 23 d’octubre de 1785 i hi professà el 18 de desembre de 1786 Acabats els estudis de la carrera eclesiàstica, començà a ensenyar a Igualada a la classe de llegir i després a la d’escriure i d’aritmètica El 1817 fou enviat a Mataró on es dedicà a les mateixes matèries fins el 1830, en què fou designat rector de Moià 1830-33 i després de Balaguer des del 1833 fins a la seva mort Durant els deu anys de supressió de l’orde 1835-45, amb el pare Francesc Masgrau aguantà l’escola de Balaguer, tot i que el 16 de juliol de 1841 es veié obligat per manca de…

Ingressà al convent d’agustins calçats de Barcelona 1732, fou secretari provincial 1750 i prior del nou convent de Sant Agustí 1752, reelegit el 1775, i n'acabà la construcció de l’església 1758 Elegit provincial de Catalunya i Aragó 1758, acabat el trienni, hom li encarregà la tasca de prefecte provincial d’estudis en la qual propugnà ardorosament les idees de la illustració, fet que li valgué l’acusació de jansenista Durant la seva estada barcelonina feu oposicions a la facultat d’arts de la Universitat de Cervera, però les perdé a causa del monopoli que hi havia 1743 Nomenat bisbe de Lugo…

La violència i els problemes de la seguretat interna van acaparar bona part de l'agenda política del Govern del president Porfirio Lobo Però en els informes d'organismes externs, entre els quals hi ha el Departament d'Estat nord-americà, també s'hi mencionava la manca d'efectivitat i, fins i tot, de certa complicitat policial amb el crim organitzat Per aquest motiu el Govern va demanar suport parlamentari per activar noves lleis per a dur a terme una reforma en profunditat de la policia Entremig es va produir el tràgic incendi d'una presó al mes de febrer, on van morir prop de tres…

Vida i obra Llicenciat en filosofia i lletres 1906, fou un dels millors deixebles de Rubió i Lluch als Estudis Universitaris Catalans Fou pensionat a l’Escola Espanyola de Roma 1911-13, etapa decisiva per a la seva formació Com a adjunt a la BC 1914 es dedicà als documents històrics, llibres impresos i manuscrits El 1918 entrà a la Secció Històrica de l’IEC i, des del 1923, en fou representant a la Unió Acadèmica Internacional Arnau de Vilanova, Ramon Llull i Dante Alighieri foren els temes principals del seu estudi Sobre Arnau de Vilanova destaca una collecció de documents que no enllestí…

Llicenciat en literatura a la Universitat de Jilin 1982, es doctorà a la Universitat Normal de Pequín el 1988, d’on fou professor L’any 1989 prengué part en les manifestacions de la plaça de Tian’anmen Pequín en favor de la democratització de la Xina, que foren violentament reprimides i per les quals fou arrestat Posteriorment escriví articles i es pronuncià públicament contra el règim comunista del seu país, al qual acusava de violació reiterada dels drets humans i de no respectar les llibertats fonamentals, acusacions que també difongué a l’estranger Processat el 1991 per activitats de…

Josep Serra i Sió Metalurgistas y Electrotécnicos, 1953 Josep Serra i Sió va néixer a Roda de Ter el 24 de juny de 1877 Als deu anys va entrar com a aprenent de teixidor en una fàbrica del seu poble Interessat per la mecànica féu aquest aprenentatge en un taller de Terrassa Després treballà en diferents empreses com a muntador, torner i ajustador El 1902, es constituí a Manlleu Costa i Serra, Societat en Comandita, que es proposava de construir maquinària tèxtil, però que es dedicà sobretot a les reparacions L’ordre dels noms significava, en aquest cas, que Josep Serra era el soci tècnic,…