Resultats de la cerca

Membre d’una família de classe alta, estudià ciències polítiques i feu un màster en màrqueting La seva primera novella, Mémoire d’un jeune homme dérangé , apareguda el 1990, li franquejà l’entrada a l’agència de publicitat CLM-BBDO com a redactor i creatiu El 1994 publicà un segon llibre, Vacances dans le coma i creà el Prix de Flore, guardó que des de llavors reconeix una jove promesa de les lletres franceses Amb L’amour dure trois ans , el 1997, tancà la trilogia protagonitzada per Marc Marronnier El 2000 aparegué el seu primer gran èxit internacional, 13,99 euros , denúncia…

Resident a Barcelona des del 1972, on cursà estudis al Conservatori del Liceu, a la Fundació Phonos i posteriorment a França, als laboratoris del Groupe de Musique Expérimentalede Bourges Es doctorà el 1990 per la universitat de París VIII amb la tesi Les trois moments de la composition deductive Schönberg, Webern et Xenakis La seva obra d’acusat caràcter multidisciplinar, pren com a referència el medi urbà, del qual extreu elements de reflexió sobre la realitat social Entre els seus primers treballs hom pot esmentar la música i els textos d' Eppur si muove 1987, primer…

Vida Estudià al Conservatori de París, però no trigà a detestar-ne l’ensenyament i preferí l’ambient dels cafès de Montmartre, on tocà el piano i conegué músics com C Debussy, amb qui mantingué una llarga i tumultuosa relació d’amistat, o pintors catalans com ara R Casas, M Utrillo o S Rusiñol Posteriorment s’installà a Arcueil, petit poble de la perifèria de París on compongué la major part de la seva obra quasi exclusivament per a piano i on romangué sol, sovint al límit de la misèria, fins a la seva mort Sorprenentment, quan tenia gairebé quaranta anys decidí reprendre els estudis musicals…

Vida La seva mare era lituana i el seu pare, un oficial de l’exèrcit de Napoleó que, obligat a romandre a Rússia per culpa d’una ferida de guerra, després de la retirada de l’exèrcit francès el 1812 s’establí a Vílnius com a professor de francès Com altres importants músics russos coetanis, no fou educat per a ser un músic professional i, posteriorment, ell mateix escriví que la composició no donava prou per a viure Tot i això, combinà els seus estudis generals amb la seva formació musical i estudià piano i teoria amb el compositor polonès Stanislaw Moniuszko El 1851 entrà a l’Escola d’…

Vida i obra És un dels pocs especialistes francesos sobre aquesta matèria Les seves línies d’investigació són la història de la geografia, de les exploracions i dels viatges, la història de la cartografia –amb les biografies corresponents– i l’epistemologia de la geografia Dins els seus treballs tracta també sobre la història de l’excursionisme, amb biografies de científics i descobridors de la muntanya en general, dels s XVIII, XIX i XX, i sobre la història dels Pirineus Obtingué l’agregació de geografia el 1960 Ajudant a la Universitat de Montpeller 1965, defensà amb èxit una tesi de tercer…

Iniciat en el teatre, es donà a conèixer el 1956 amb la pellícula Et Dieu créa la femme , de Roger Vadim, i més tard amb Les liaisons dangereuses 1960, del mateix director, bé que Il sorpasso 1962, de Dino Risi, representà la consolidació de la seva fama internacional El 1968 fou premiat a Berlín per L’homme qui ment , d’Alain Robbe-Grillet, i l’any següent ho fou a Canes per Z , de Costa-Gavras Altres films seus són Un homme et une femme 1966, de Claude Lelouch Il grande silenzio  1968, de Sergio Corbucci Ma nuit chez Maud 1969, d’Éric Rohmer Il conformista 1970, de Bernardo Bertolucci  L’…

Format inicialment en les disciplines de piano, harmonia i contrapunt al Conservatori de Música de Douai, continuà els estudis al Conservatori de Música de París entre el 1932 i el 1938, on tingué com a mestres N Gallon i Ph Gaubert Fou guardonat amb el Premi de Roma 1938 Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, en la qual participà, exercí diversos càrrecs que el convertiren en una figura important dins del panorama musical de França Fou, per exemple, director de cant a l’Òpera de París 1942 i director del Service des Illustrations Musicales de la Radiodiffusion Française entre el 1945 i el…

Fill de jueus polonesos establerts a Suïssa durant la Primera Guerra Mundial, estudià medicina i exercí la psiquiatria a Ginebra 1949-53 i a Prilly Vaud 1957-58 El 1960 es doctorà amb una tesi sobre la malenconia Parallelament cursà estudis de lletres, i exercí posteriorment com a professor de literatura i història de la filosofia en universitats diverses Johns Hopkins de Baltimore, 1853-56 Universitat de Ginebra, 1958-85, entre d’altres i es doctorà el 1957 amb la tesi sobre Jean-Jacques Rousseau La transparence et l’obstacle La seva obra literària i filosòfica és molt influïda per la seva…

Després d’haver iniciat estudis de medicina, es dedicà de ple a la literatura La publicació de la seva primera obra important, Madame Bovary 1857, fou alhora un esdeveniment literari i un escàndol social, a causa de l’amoralitat que hom veia en el comportament de la protagonista El llibre fou condemnat més pel fet de constituir una dura crítica de l’empremta ideològica burgesa sobre una ànima ingènua que no pas per la conducta d’Emma Bovary És la mateixa mena de crítica que hi ha al Dictionnaire des idées reçues 1911 i a Bouvard et Pécuchet 1877, ambdues obres publicades després de la mort de…

Estudià sociologia i teatre a la Universitat de Nanterre i es formà com a actriu a l’escola de Jacques Pierre Lecoq S’inicià en l’art dramàtic com a actriu Que les gros salaires lèvent le doigt , 1982 i, com a autora, el 1987 estrenà la seva primera obra, Conversations après un enterrement , guardonada amb un premi Molière La seva producció dramàtica, caracteritzada per un estil càustic i melancòlic, ha proporcionat grans èxits comercials arreu del món i inclou títols com  La traversée de l’hiver 1990, Art  1994, premi Molière 1995 i premi Tony 1998, L’homme du hasard 1995,  Trois…