Resultats de la cerca

Després d’estudiar modelatge i talla d’escultura a les Escoles Professionals Salesianes de Sarrià, s’inicià el 1968 en el camp de la imatgeria religiosa L’any 1971 exposà per primera vegada a Vic i a Olot Amb motiu d’un viatge d’estudis a Itàlia 1975 descobrí el marbre de Carrara, material que ha influït molt en la seva producció posterior L’any següent es presentà el seu primer monument públic al Prat de Llobregat, dedicat al coronel Sanfeliu Des de l’any 2004 té el taller a Saus Alt Empordà És autor i dissenyador de nombroses peces per encàrrec d’empreses, administracions i corporacions,…

Vida A set anys començà a actuar sobre els escenaris a la seva ciutat, afició que el portà a graduar-se a l’Institut del Teatre de Barcelona en cursos d’interpretació i dansa El 1976 fundà el Teatre Metropolità de Barcelona TMB al costat de Iago Pericot, una plataforma de teatre experimental que funcionà fins el 1984 Molt aviat destacà en papers televisius i amb la peça L’àliga de dos caps , muntada al Centre Dramàtic de Barcelona, el mateix any en què debutà en el cinema amb La ràdio folla 1985, Francesc Bellmunt, premi de Cinematografia de la Generalitat 1986 al millor actor També rebé…

Des del començament dels anys vuitanta, la programació dels diferents canals televisius públics i privats ha anat perdent qualitat I amb tota seguretat continuarà la davallada cap a l’empobriment total dels continguts i també seguirà la proliferació dels programes anomenats “tele porqueria” Fins i tot, és molt probable que la programació del futur arribi a dividir la societat en dos grups l’un amb possibilitats d’accedir a una programació de pagament de caràcter mínimament divulgatiu, crític i cultural, i l’altre sense possibilitats d’accedir-hi, que es refugiarà, en el seu oci, en una…

Vida Membre del Cineclub Montseny de Barcelona 1965-70, el 1968 inicià el rodatge, amb mitjans força precaris, del seu primer llarg com a director, guionista i actor, Soplo de esplendor / La sombra de los gigantes , que finalitzà cinc anys després, i que fou legalitzat el 1981 En aquest film ja mostrà un interès pel cinema clàssic nord-americà El 1980 fundà Filmsclot, productora de De mica en mica s’omple la pica 1977-83, film policíac basat en la novella homònima de Jaume Fuster, que tingué una primera versió, El procedimiento , presentada a la Setmana de Cinema Espanyol de Molins de Rei…

Marta Fàbregas en fou la primera directora de doblatge, mentre que Trinidad Bosch exercí de tècnic de so dels moderns equipaments Western Electric Durant la guerra civil es dedicaren a sonoritzar documentals, sense arribar al nivell assolit per Acústica El 1939, G Paolucci presentà la dimissió i fou substituït per Taurino Parvis García i José María López Echevarría El poc volum de feina que tenien, ja que tan sols doblaven els films de la Universal Films Española, desembocà el 1947 en la compra de la totalitat de les accions de la firma de l’editor periodístic Francisco Peris Mencheta…

Vida Fou empresari del cinema que el seu pare construí a la seva ciutat, el Monmari, després anomenat Capri A partir del 1948 també s’incorporà al moviment que impulsà Jordi Bringué des de l’Agrupación Artístico-Literaria Cervantes, i des del 1974 a la Secció de Cinema Amateur del Prat de Llobregat Com a cineasta rodà en 9,5, 16 i 35 mm disset títols entre el 1956 i el 1976, entre els quals destaquen els curts Ballet burlón 1957 2a versió en 35 mm, 1959, realitzat amb la tècnica d’animació d’objectes i que fou seleccionat per representar l’Estat espanyol en els festivals internacionals de…

Treballà a TVE Catalunya com a cap de muntadors del Departament de cinema, muntador de programes i realitzador de capçaleres 1969-82 i operador d’imatge i cinema documental 1983-86 Parallelament 1975-85 realitzà campanyes publicitàries que obtingueren guardons internacionals En l’àmbit cinematogràfic muntà força curts i una vintena de llargs, la majoria coproduccions europees, la sèrie La saga dels Rius Pedro Amalio López, TVE i el documental Som i serem 1981-82, Jordi Feliu Com a professor, en collaboració amb l’Institut National de l’Audiovisuel França i per a TVC, formà les…

Vida Membre del Cineclub Montseny de Barcelona 1965-70, el 1968 inicià el rodatge, amb mitjans força precaris, del seu primer llarg com a director, guionista i actor, Soplo de esplendor / La sombra de los gigantes , que finalitzà cinc anys després, i que fou legalitzat el 1981 En aquest film ja mostrà un interès pel cinema clàssic nord-americà El 1980 fundà Filmsclot, productora de De mica en mica s’omple la pica 1977-83, film policíac basat en la novella homònima de Jaume Fuster, que tingué una primera versió, El procedimiento , presentada a la Setmana de Cinema Espanyol de Molins de Rei…

Format a l’Institut del Teatre de Barcelona, estudià també a la Herbert Berghoff Studio de Nova York, i feu cursos amb John Strasberg, Carol Rosenfeld, Carlos Gandolfo, Gennadij Karatkov i Bob McAndrews De la seva llarga trajectòria cal esmentar les interpretacions a Autentic Oest , de S Shepard, dirigida per J Minguell Asdrubila 1992, de C Santos, dirigida pel mateix Santos i per Pere Portabella Roberto Zucco 1993, de BM Koltès, dirigida per L Pasqual El zoo de cristal 1994, de T Williams, dirigida per M Gas Els bandits 1996, de F Schiller, dirigida per L Homar De poble en poble 1996, de P…

Vida Llicenciat en medicina 1978 i doctor en ciències de la informació 1995, és professor de comunicació audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona Provinent del camp del cineclub, creà amb José Enrique Monterde la revista "Fulls de Cinema" Federació Catalana de Cineclubs, 1978-79, 5 núm Com a crític collabora en el diari "Avui", les revistes "Fotogramas" i "Dirigido por ", i esporàdicament ha publicat en les espanyoles "Nosferatu", "Cuadernos de la Academia" i "Archivos de la Filmoteca" i les estrangeres "Bianco e Nero", "Cinema Nuovo", "Cahiers de la Cinémathèque" i "Cineaste"…