Resultats de la cerca

Vida Ingressà a l’orde caputxí i fou ordenat de sacerdot el 1908 Estudià a Sant Sebastià i posteriorment a Barcelona, on entrà en contacte amb F Pedrell, i també a la Schola Cantorum de París 1920-21 Compongué música escènica per a diverses obres de l’escriptor H Ghéon Les trois miracles de Ste Cécile , 1920 La vie profonde de St François d’Assise , 1926, i Le Noël de Greccio , 1935 També escriví obres de gran qualitat per a piano, com ara Preludios vascos 1912-23, Vora’l Ter 1936, Infantiles 1948 o Vals parabólico A partir del 1913 començà una sèrie de lieder per a cant i…

Vida i obra Ingressà a quinze anys en la Companyia de Jesús Cridat a l’ensenyament, primer a Loiola, i després a Carrión de los Condes Lleó durant els anys 1860-66, professà llatí, grec i hebreu, cosa que li facilità el contacte amb historiadors i antiquaris El lleonès Eduardo Saavedra fou un dels qui més contribuïren a desvetllar la seva vocació per l’arqueologia, l’epigrafia i la diplomàtica Fita dedicà una de les seves primeres obres a l’epigrafia romana de la ciutat de Lleó Retornà a Catalunya durant els anys 1866-68 i es lliurà de ple als estudis de la seva especialitat Amb la caiguda de…

Vida Començà a actuar a disset anys a la seva població natal, abans de començar a estudiar història contemporània a París, on residí intermitentment durant més de dotze anys a causa de la seva afiliació a un grup d’ultraesquerra En tornar definitivament a Catalunya, el 1976 reprengué l’ofici d’actor, i el 1979 organitzà el Festival de Cinema Àrab, acollit per la Setmana Internacional de Cinema de Valladolid Artista polifacètic, ha treballat tant en el teatre i la televisió, com en el cinema i en el doblatge Debutà als escenaris el 1983 amb El gran teatro natural de Oklahoma , seguit de Fausto…

Al segle XIX, però, designà les opéras-comiques especialment concebudes com a espectacles lleugers, on la música sovint -però no sempre- estava relacionada amb els balls de moda del moment J Offenbach fou el primer compositor francès que dedicà explícitament algunes opéras-comiques a temes d’una notable frivolitat argumental, arran de la inauguració del seu Théâtre des Bouffes Parisiens, amb motiu de l’Exposició Universal de París 1855 El gènere entusiasmà molts dels visitants de l’Exposició i conegué una gran difusió a través dels grans èxits de les paròdies d’Offenbach Orphée aux Enfers ,…

Vida Format al Conservatori Nacional de Ciutat de Mèxic, on estudià violí, composició i acústica, el 1899 anà a Europa, on prosseguí els seus estudis als conservatoris de Leipzig i Gant Ja abans d’anar-se’n de Mèxic havia començat a donar forma als seus postulats teòrics, que durant la seva estada a Europa s’anaren perfilant Basats en la física, les matemàtiques i la teoria musical, refusaven la divisió de l’escala en els tradicionals dotze sons En les seves composicions arribà a utilitzar intervals d’1/16 de semitò Segons la teoria microtonal microtonalitat de Carrillo, l’escala quedava…

Vida Inicià els estudis musicals a Palma amb G Massot Posteriorment, continuà la seva formació a Madrid sota la guia de R Chapí, M Galiana, E Compta, T Power, J Tragó i R Hernando L’any 1884 ingressà a la Hochschule für Musik de Berlín, on es convertí en alumne de KH Barth, EFK Rudorff i H Herzogenberg Acabats els estudis, Berlín fou durant trenta anys el centre de la seva activitat artística En aquella època desenvolupà una àmplia tasca didàctica i tingué com a alumnes les princeses de Prússia i de Saxònia i el pianista Arthur Rubinstein També a Berlín, feu amistat amb Clara Wieck, vídua de…

La F llatina deriva gràficament de la digamma etrusca i grega no pas de la Φ, forma passada a través dels alfabets itàlics prellatins La F clàssica romana consisteix en un primer traç vertical i en dos traços horitzontals a dalt i al mig, cap a la dreta Presenta reforços estètics als extrems dels tres traços en l’escriptura d' inscripcions monumentals romanes L’escriptura comuna clàssica només manté el reforç base interior de la F , que es desenrotlla notablement, alhora que els altres dos traços, mitjà i superior, ultrapassen també a l’esquerra el traç vertical Per evitar la confusió amb la…

Biografia Llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre, realitzà estudis amb Ricard Salvat, Iago Pericot, Fabià Puigserver, William Layton i Coralina Colom, i també al  Centre Internacional CUIFERD de Nancy França i a diverses escoles de teatre a Nova York Ha participat en nombroses iniciatives teatrals membre fundador de les companyies  Teatre Lliure 1976 i Zitzània Teatre 1982, fou professor de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual 1970-72 i, des del 1973, és professor d’interpretació a l’ Institut del Teatre , dins del qual ha estat cap d’aquesta especialitat 1996-99 i representa…

Vida Format al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona, l’obtenció el 1979 del segon premi en el Concurs de Joves Compositors amb el Trio per a violí, clarinet i piano i, l’any següent, del primer premi en el mateix certamen amb la Sonata per a flauta i piano , marcà l’inici d’una carrera de compositor influïda, en els primers moments, per la figura de Paul Hindemith Seguint l’esperit del compositor alemany, s’interessà per les qüestions formals i arquitectòniques, utilitzant el llenguatge contrapuntístic i la tonalitat ampliada Compongué bàsicament música de cambra, sense oblidar, però…

És concedit per l’ Ateneu Barcelonès des del 1928 en honor de l’escriptor Joan Crexells i Vallhonrat Del 1928 al 1938 s’entregà el 13 de desembre, data de l’aniversari de la mort de Joan Crexells Durant el franquisme fou prohibit i no fou convocat de nou fins el 1981 A partir de la seva restauració, s’atorga a la millor novella publicada durant l’any de convocatòria i s’entrega durant l’any següent Fins el 2009, els membres del jurat eren designats per l’Ateneu Barcelonès Aquest any s’introduí un nou sistema d’elecció de l’obra guanyadora en què un jurat escollia tres finalistes i,…