Resultats de la cerca
Es mostren 125 resultats
Renat I de Provença
Història
Comte de Provença i duc d’Anjou (1434-80), duc de Bar (1430-80) i de Lorena (1431-53), rei de Nàpols (titular: 1435-38 i 1442-80; efectiu: 1438-42), comte de Guisa (1419-24), rei de Catalunya i pretès d’Aragó (1466-72).
Fill segon de Lluís II de Provença i de Violant d’Aragó , neboda del duc de Bar que el nomenà hereu el 1419 Succeí a Provença i Anjou el seu germà gran Lluís III Per a la successió del ducat de Lorena s’hagué d’enfrontar amb Antoni de Vaudémont, ajudat pel partit borgonyó, i fou vençut 1431 i empresonat a la cort del duc Felip III de Borgonya Confirmat en el títol per l’emperador Segimon 1434 fou novament empresonat pel duc El 1435, titular ja de Provença i Lorena, fou nomenat hereu de Nàpols per Joana II morta el 1435, però no en pogué prendre possessió pel fet d’estar empresonat,…
Castell dels Omells de na Gaia
Art romànic
El poble dels Omells de na Gaia corona un pujol de 560 m, a la vora del barranc d’Aiguaires, al peu del tossal de Solans Aquest indret, conjuntament amb l’Espluga Calba, Vinaixa, Tarrés i Rocallaura, fou repoblat vers mitjan segle XII, al mateix temps en què el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV s’ocupava de la conquesta de la ciutat de Lleida Una de les primeres mencions documentals dels Olmels data de l’any 1152, en què és esmentat com a afrontado territorial en la confirmació de la donació feta pel comte Ramon Berenguer IV als homes de Tàrrega de tota la terra que ell posseïa a Vinaixa…
Híxar

Armes dels Híxar
Família aragonesa que tingué origen en Pere (I) Ferrandis d’Híxar, fill natural del rei Jaume I i de Berenguera Ferrandis.
El seu pare li concedí la baronia d’Híxar 1268, i aquest fou des de llavors el cognom familiar El seu únic fill, Pere II Ferrandis d’Híxar i de Navarra , renuncià a la baronia per entrar en religió i l’heretà el seu fill Alfons I Ferrandis d’Híxar i d’Anglesola Aquest tingué un sol fill, Pere III Ferrandis d’Híxar i d’Alagó , el qual, en restar vidu per tercera vegada, entrà a l’orde de Sant Bernat El succeí el seu fill Alfons II Ferrandis d’Híxar i de Mesía o Mejía , els altres dos fills, Pere i Gonçal, foren comanadors de Montalbà i caps de la branca valenciana de la família,…
Mahoma
Història
Islamisme
Nom amb què és conegut Abū-l-Qāsim Muḥammad ibn ‘Abd Allāh ibn ‘Abd al-Muṭṭalib ibn Hāšim, fundador de l'islam.
La seva personalitat abans de la predicació l’inici de la qual és fixada per una tradició a quaranta anys és gairebé desconeguda Fill pòstum d’'Abd Allāh, membre de la influent tribu quraixita, fou alletat per una beduïna Perdé la mare a sis anys i fou confiat al seu avi, ‘Abd al-Muṭṭalib, i després al seu oncle, Abū Ṯālib A vint-i-cinc anys entrà al negoci comerciant i caravaner d’una vídua rica, Ḫadīǧa, amb qui es casà i en vida de la qual es mantingué monògam En quedar-se vidu, prengué diverses esposes, la tercera de les quals fou ‘Ā’iša Malgrat la tradició que el suposa a…
Julita
Literatura catalana
Novel·la romàntica de Martí Genís i Aguilar, publicada el 1874 com a fulletó de La Renaixença.
Desenvolupament enciclopèdic És una peça singular dins la literatura catalana i molt poc freqüent en la universal Se situa en la línia de Paul et Virginie de B de Saint-Pierre, del René de Chateaubriand i del Werther o Les afinitats electives de Goethe Obra totalment idealista, respon a l’imperi absolut del sentiment i fa una apologia de la passió en la figura de la protagonista a partir del tema de la malaltia Evidencia un romanticisme líric i metafísic de gran coherència interna a tots els nivells novellístics tècnic, temàtic i de creació de personatge Té un suport en el cientifisme…
Sant Pau del Prat de Llobregat
Art romànic
Situació Aquesta ermita era situada a la part central del delta del Llobregat, a la banda dreta, i va desaparèixer arruinada per les successives inundacions del riu Història La capella de Sant Pau depenia de la parròquia de Sant Boi de Llobregat El 1083 és documentada l’obra de la capella de Sant Pere en el llegat ordi, la meitat dels seus béns i els mobles d’una dona anomenada Eimerud Al cap de tres anys, el seu vidu, Ramon Mir, que s’havia tornat a casar, pel seu testament deixa 2 mancusos a la capella Aquesta degué patir les diverses riuades que causaren estralls al delta, com…
Castell de Vallverd (Sarral)
Art romànic
Aquest castell era situat al petit poble de Vallverd, a l’extrem nord-est del municipi El castell de Vallverd es devia bastir vers l’any 1073, en què el comte Ramon Berenguer I va cedir a Udalgar Ramon una quadra al lloc anomenat Bufalla, dins el terme del castell de Montclar, per tal que hi bastissin un castell que seria anomenat més endavant de Vallverd L’any 1110 es feu una convinença entre Guillem d’Aguiló i Pere Arnau de Conques sobre el castell de Vallverd, després que Pere Arnau prengués el castell de Vallverd i se’l quedés En la convinença s’establí que Pere Arnau donés la potestat…
Boïl

Armes dels Boïl
Militar
Família de l’estament militar originària d’Aragó, establerta al segle XIII a València, l’estirp de la qual fou Garcia Asnares de Boïl, senyor de les valls de Gallani i del castell de Boïl a Aragó (Sobrarb).
Testà el 1143 El succeïren, de pare a fill, Felip Boïl i Garcia Boïl , senyors del castell de Boïl Els fills d’aquest, Benet Boïl i Pere Boïl , prengueren part en la conquesta de València, on reberen terres Pere donà origen a la branca valenciana dels Boïl El succeïren el seu fill Guerau Boïl i Foces i el seu net Pere de Boïl i d’Aragó , primer senyor de Manises, del qual i de la seva muller Altadona Della Scala, filla del senyor de Verona, sorgiren quatre línies els senyors de la baronia de Manises, que des del segle XVIII es cognomenaren Boïl de La Scala i de la qual sorgiren els Lladró de…
Luna
Gran llinatge de rics homes d’Aragó.
Prengué el nom de la vila de Luna, després de la seva conquesta per Bacalla mort el 1094, i n'obtingueren la senyoria en temps de Sanç III Ferrenc, Martin i Lope de Luna , fills de Bacalla, formaren les línies del llinatge De la primera línia dels senyors i comtes de Luna es destacaren, com a collaboradors d’Alfons I, Íñigo Ferrenc de Luna i el seu fill, Lope Ínyigues de Luna , Pero Lopes de Luna y Ximenes de Urrea i el seu germà Artal Lopes de Luna y Ximenes de Urrea mort a Sardenya el 1323, que es casà en primeres noces amb Constança Pere, senyora de Sogorb, neta de Pere II Fou pare de…
facultat de millorar
Dret
En dret castellà, facultat que té un cònjuge d’atorgar a favor de l’altre en capítols matrimonials que el sobrevivent d’ells que es conservi vidu pugui distribuir entre els fills comuns els béns que formen el terç de millora.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina