Resultats de la cerca

Dominicà a San Pablo de Burgos 1524, estudià a Alcalá i a París Amb Francisco de Vitoria, de qui era deixeble, reformà a Salamanca els estudis, tornant al tomisme i a l’aristotelisme 1532-60 La seva obra De iustitia et de iure 1557 el fan un dels creadors del dret internacional Assistí com a teòleg a Trento 1545-47 i succeí Pedro de Soto com a confessor de Carles V 1548 Ultra l’obra esmentada, cal assenyalar De natura et gratia libri tres 1547 i In libros sententiarum commentarii 1579

Doctor en teologia i en ambdós drets Residí a Roma i fou canonge degà de la catedral de Tarassona És autor dels comentaris teològics Speculum veritatis 1598, d’uns comentaris i interpretacions de l’art breu de Ramon Llull, Generalis et admirabilis methodus ad omnes scientias facilius et citius addiscendas 1613, que precedí d’una biografia, en llatí, de Llull, d’una Defensa de la doctrina de Llull publicada vers el 1613 com a procurador de la causa lulliana a Roma i d’uns comentaris a l' Ars Magna de Llull, que restaren inèdits

Senyor de Tocqueville Elegit diputat 1839-48, es mostrà partidari d’un reformisme democràtic moderat Ministre d’afers estrangers 1848, es retirà de la política activa després del cop d’estat de Napoleó III 1851 Com a pensador, intentà de conciliar el liberalisme amb el racionalisme i defensà la democràcia com a motor d’anivellament social És un dels teòrics principals del liberalisme polític Obres Du système pénitentiaire aux États Units et son application en France 1833, La démocratie en Amérique 1835-40 i L’Ancien Régime et la Révolution 1856

Professor a les universitats de Tunis 1937-39, 1940-43, Alger 1954-68, Amiens 1968-70 i, a partir del 1970, París-Nanterre En 1943-54 residí a Barcelona, primerament com a agregat cultural del consolat de França 1943-44 i després com a professor de francès es dedicà a la investigació històrica, fruit de la qual fou L’Espagne catalane et le Maghrib 1966, versió catalana el 1969 Escriví obres poètiques dedicades a Catalunya Émail catalan i Estampes et mirages Fou acadèmic corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

Situació Vista del conjunt de la canònica des del costat nord-oest, on s’observa l’estructura del transsepte ECSA - F Tur Vista aèria de la canònica de Sant Pere, que fou seu de l’abadiat exempt més important de Catalunya ECSA - M Catalán El conjunt de l’antiga canònica de Sant Pere d’Àger és a la part alta del nucli urbà de la vila d’Àger, dins l’àmbit de recinte sobirà JAA Mapa 32-12 289 Situació 31TCG147526 Història Els orígens L’origen del monestir de Sant Pere d’Àger té un conjunt de punts foscos que la documentació conservada no permet pas escatir Inicialment sembla que el seu fundador…

Situació L’edifici es troba al costat sud-oriental de Viver, mig tapat avui i confós entre altres construccions més modernes Hom hi pot anar des de Navars, agafant la carretera que va a Viver i Serrateix, que es troba a mà esquerra, en direcció a Berga Abans d’arribar a Viver, en uns revolts molt pronunciats, després dels quals hom arriba a Can Mallol, hi ha, a mà dreta, una pista amb un indicador de Trulls, la qual amb uns 500 m porta a la masia, on hi ha l’església JVV Història L’església de Sant Miquel de Trulls era situada dins els límits del castell de Viver, al sector meridional del…

Situació Absis d’aquesta església força malmès, que sembla correspondre a una refacció obrada en l’edifici en el decurs del segle XII ECSA - A Roura Els vestigis d’aquesta església es troben entre les ruïnes del castell de Fenolhet, al sector de llevant del recinte o clos sobirà del cim del promontori Mapa IGN— 2348 Situació Lat 42° 47′39″ N - Long 2° 22″ 55″ E Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent CPO Història La primera referència d’aquesta església és de l’any 1011, en què a precs del comte Bernat I Tallaferro de Besalú, que acabava de fundar-hi…

L’any 1178 Ramon de Cabdella i la seva muller Anglesa donaren a la comanda templera de Montsor “ illas nostras estivas integriter quas habemus in termino Capdele et in Filida ” com també el “ castrum Podii Capdele cum villa et hominibus et cum omnibus suis terminis ” Aquesta primera notícia fa suposar que el castell es devia trobar en el lloc conegut antigament com a Puig de Cabdella, l’actual Espui Una carta reial del desembre del 1259 ens permet conèixer que Bernat de Cabdella havia fet costat al vescomte de Cardona i al comte Àlvar d’Urgell en la…

L’església avui és perduda, però la documentació és rica en referències al lloc des del segle X L’any 958 Baldonurios donà una peça de terra situada a la vall de Brocà, al lloc de Pardinella in apendicio de Pardinella, al monestir de Sant Llorenç prop Bagà les donacions al monestir de terres a la vila de Pardinella es repeteixen els anys 961, 963 i també l’any 1016 El lloc i la vila de Pardinella foren un dels centres de domini del monestir de la vall del Bastareny La referència a l’església de Sant Esteve és també del segle X així l’any 988 el comte Borrell permutà amb el bisbe Salla d’…

Vida Entre el 1750 i el 1760 fou cantaire destacat soprano i segon violí a la collegiata de l’església de Saint-Denis de Lieja Estudià cant amb F Leclerc, harmonia amb HF Renkin i composició amb H Moreau El 1754 una companyia de cantants italians visità Lieja i possiblement Grétry es beneficià de les seves lliçons Becat per la Fundació Darchis, el 1761 viatjà a Roma En aquesta ciutat tingué l’oportunitat d’estudiar amb GB Casali, mestre de capella de la basílica de Sant Joan del Laterà, el qual li proposà recomençar els seus aprenentatges d’harmonia Conegué N Piccinni i el pare Martini Pel…