Resultats de la cerca

S'exilià d’Al-Andalus a causa de la intolerància almohade residí a Fes 1160, a Palestina 1165 i a Egipte el Caire, on fou el cap de les comunitats jueves Ultra la seva vasta producció mèdica tractats, en àrab, sobre l’asma, els verins i llurs antídots, etc, o comentaris als escrits d’Hipòcrates, Galè i Avicenna i científica com la seva obra sobre el càlcul de la intercalació, traduïda a l’hebreu amb el títol de Ḥešbon ha-'ibbur , es destaca sobretot la seva Dalālat al-ha'irīn ‘Guia dels perplexos’, 1190 traducció hebrea Moré Něbukim Aquest escrit constitueix l’obra teològica més completa del…

Ordenat sacerdot el 30 de març de 1969, és llicencià a l’Acadèmia Pontifícia de Teologia i es doctorà en ciències socials a la Pontifícia Universitat Gregoriana Fou vicerector del seminari major de Cracòvia i després professor de teologia pastoral i de sociologia de la religió a l’Acadèmia Teològica Pontifícia L’any 1987 fou cridat a Roma i nomenat cap de la secció juvenil del Consell Pontifici per als Laics Durant aquest període, coordinà l’organització de les Jornades Mundials de la Joventut a Santiago de Compostella 1989, Częstochowa 1991 i Denver 1993 El 20 de desembre de 1995 fou nomenat…

Tot i que cursà dret i econòmiques, en acabar els estudis es dedicà al periodisme Després d’un breu pas per la British Broadcasting Corporation 1966, treballà per a l’agència Reuters  a Londres, a les Nacions Unides Nova York i a Buenos Aires fins el 1971, que es traslladà a Mèxic i fou articulista freelance per a The Times , The Financial Times i The Economist  Del 1977 al 2007 fou corresponsal del The New York Times a l’Amèrica Llatina  El 1985 publicà l’assaig sobre les relacions entre Mèxic i els EUA, Distant Neighbours , que esdevingué un clàssic sobre el Mèxic modern El…

Debutà en les categories inferiors del Futbol Club Barcelona a setze anys, amb el qual es proclamà campió estatal, i tot seguit jugà amb l’Espanya Industrial, filial barcelonista Passà al primer equip del Barça el 1950, en el qual  jugà fins el 1957 i aconseguí dues Lligues 1952 i 1953, una Copa Llatina 1952 i quatre Copes d’Espanya 1951, 1952, 1953 i 1957, a més de les copes Eva Duarte del 1952 i el 1953, competició predecessora de l’actual Supercopa Aquest equip, popularment conegut com “Barça de les Cinc Copes”, incloïa també com a titulars Estanislau Basora , César , László…

Als setze anys entrà a la Companyia de Jesús Estudià filosofia, teologia, economia i ciències polítiques en diverses universitats de l’Estat espanyol, Alemanya, Suïssa, la Gran Bretanya i Itàlia Del 1968 al 1980 residí a El Salvador, on ensenyà a la Universidad Centroamericana UCA i participà de les tesis de la teologia de l’alliberament, juntament amb eclesiàstics salvadorencs com Oscar Romero i Ignacio Ellacuría En tornar a l’Estat espanyol 1980, abandonà la condició eclesiàstica i el 1982 inicià una carrera acadèmica com a professor a ESADE , on fou director del departament d’Economia 1999…

Fou un dels fundadors 1965 de Signals Centre for Advanced Creative Study de Londres, un centre d’exposicions, activitats i edicions d’art contemporani, atent als nous desenvolupaments de la ciència i la tècnica, que publicà un butlletí Signals Newsbulletin Fou crític d’art al diari The Times  1964-75 i editor d’arts visuals al setmanari londinenc City Limits  1981-83 Especialista en art cinètic i en la situació artística de l’Amèrica Llatina, durant els anys setanta desenvolupà un treball estretament relacionat amb manifestacions artístiques involucrades en els moviments…

Iniciada per Aldo Manuzio , fou continuada pels Torresani 1515-29, i des del 1533, conjuntament amb el fill d’Aldo, Paolo Manuzio Venècia 1512 — Roma 1574, que se separà dels Torresani el 1540 Excellent llatinista, publicà edicions d’autors clàssics especialment de Ciceró, la seva versió llatina de Demòstenes 1554, una collecció d’epístoles en estil ciceronià i unes antiguitats romanes en quatre volums 1560 Impressor de l’Accademia della Fama 1558-61, fou invitat per Pius VI a dirigir la impremta vaticana 1561 El seu germà Antonio Manuzio mort el 1559, expulsat de Venècia, fou…

Originària del Brasil, és conreada profusament a tota l’Amèrica tropical Pel seu contingut en carbohidrats, la mandioca substitueix, en certs països, els cereals en la dieta alimentària En molts països desenvolupats, com a valuosa font de midó, la mandioca és coneguda sota una forma granulosa anomenada tapioca Els tubercles tenen també algunes aplicacions industrials en la indústria tèxtil, en la fabricació d’explosius producció de cola i dextrina, en la indústria de blanqueria i en la fabricació d’alcohol Quant a les fulles, són verdura popular en moltes regions africanes i, juntament amb…

Estudià violoncel amb Josep Soler i piano amb Agustí Quintas a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i posteriorment amplià estudis a París El 1922, de retorn a Barcelona, oferí diversos recitals i ingressà en l’Orquestra d’Amics de la Música El 1926 fou nomenat violoncel solista de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu -lloc que ocupà durant vint-i-cinc anys- i el mateix any entrà en l’Orquestra Pau Casals El 1930 formà part del Quartet Casals i, més endavant, fou fundador del Quintet Barcelona i del Quartet Dini El 1932 ingressà com a professor de violoncel al Conservatori del Liceu,…

El text grec apareix ja en les Constitucions Apostòliques segle IV com a himne de l’ofici matinal, lloc que ha conservat en la litúrgia bizantina La primera versió llatina és del 690, bé que no entrà a formar part de l’ordinari de la missa romana fins al segle IX El text comença amb el cant dels àngels 'Glòria a Déu a dalt del cel i a la terra pau als homes que ell estima' que anuncien el naixement de Crist Lluc 2, 14 la resta són aclamacions, entre les quals s’insereixen diverses súpliques L’estructura de l’himne és trinitària després del cant angèlic, es lloa el Pare, se…