Resultats de la cerca

S'inicià amb collaboracions en el setmanari de la seva ciutat, i fou corresponsal de publicacions esportives i collaborador regular a Destino 1959-1974 i Jano Del 1964 al 1996 treballà a La Vanguardia , on durant anys estigué al capdavant de la secció de Cultura i Espectacles També collaborà en programes radiofònics Ràdio Joventut, Ràdio Barcelona, Catalunya Ràdio i Catalunya Música i, més esporàdicament, a la televisió Promotor i impulsor discogràfic i de concerts i festivals de música, fou un dels principals introductors del jazz , el rock , el pop i la chanson francesa a Catalunya i l’…

Fill d’un regidor nacionalista de la seva ciutat, de 1936 a 1937 visqué amagat amb la seva família arran de la victòria franquista Començà a estudiar medicina el 1953, i compaginà la professió de psiquiatre infantil, que exercí a la seva ciutat, amb l’activitat com a cantant Influït per la Nova Cançó , fou cofundador i un dels principals integrants de Ez dok amairu ‘No hi ha tretze’ 1965-1972, grup que encapçalà el moviment de recuperació i reivindicació de la llengua i el folklore bascs durant el franquisme A més de la interpretació del repertori popular, desenvolupà una línia experimental…

Coordina la interconnexió de les diverses xarxes de televisions públiques europees i realitza programes propis Inicià les retransmissions el 1954 Cobreix tant les notícies com la cultura, els esports o l’entreteniment En aquest darrer apartat ha assolit una gran projecció el Festival de la Cançó d’Eurovisió , en el qual competeixen els diversos estats membres de la UER A banda de l’aspecte estrictament musical o artístic, el Festival ha estat sovint, per la seva repercussió mediàtica i les vinculacions amb els estats dels participants, l’aparador en el qual s’han escenificat tant tensions…

De 14 anys a 22 treballà al taller d’estatuària religiosa dels germans Vayreda A Olot, amb el mestre Josep Berga i Boix, adquirí un domini depurat del dibuix i de la tècnica de l’escultura, amb el qual, posat al servei de la seva inspiració i del seu geni, creà un art personalíssim ple de vida i de força expressiva La seva obra marcà una fita en l’evolució artística del país, en una època de decadentisme escultòric acusat Cursà estudis a París i a Roma fins el 1893 El 1894 tornà a París a emprendre la vida professional fins que el 1906 s’establí a Madrid, on bastí conjunts monumentals Entre…

Iniciat a la cort de Jaume I de Catalunya-Aragó, el 1304 fou enviat per Jaume II al rei Robert de Nàpols per tal de fer-li conèixer el repertori joglaresc El 1322 portà al rei Jaume el Sermó de Ramon Muntaner aquest l’elogià com el millor cantor de Catalunya El 1328, encara participà, a Saragossa, en les festes de la coronació d’Alfons el Benigne El seu nom se cita en la Crònica de Ramon Muntaner, testimoni d’aquesta cerimònia Segons el text, després del banquet que seguí la coronació, celebrat al palau de l’Aljafería, els comensals passaren a una sala on s’assegueren al voltant del monarca…

Fill de Josep de Vega i de Ponts Monjo benedictí de Ripoll, fou músic i xantre del monestir Membre de l’Acadèmia Desconfiada 1700, hi presentà diversos poemes i, amb el pseudònim de Rector de Pitalluga , fou, juntament amb Joaquim Vives , el responsable de la primera edició de les obres de Vicent Garcia L’ harmonia del Parnàs , 1703, als preliminars de la qual inclogué un sonet laudatori fou el principal redactor de la Vida del poeta que precedeix l’edició —i que consolidà la llegenda biogràfica del Rector de Vallfogona —, raó per la qual anà a Vallfogona de Riucorb per revisar personalment…

Fou impulsor del moviment musical i cultural Tropicalia, junt amb els seus companys de generació Maria Bethânia, germana seva, Gilberto Gil o Gal Costa Debutà el 1964 i adquirí popularitat gràcies a la cançó Alegria, alegria Entre els seus treballs discogràfics destaquen Jóia 1975, Qualquer coisa 1975, Outras palavras 1981, Cores, nomes 1982, Totalmente demais 1987, Fina estampa 1994 i Fina estampa ao vivo 1995 El 1998 publicà els discs Amanha , Livros i Prensa Minha , el 1999 edità Omaggio a Federico e Giulietta , el 2000 sortiren al mercat Bossa de Caetano i Orfeu , i el 2001 Noites do…

Graduat en dret per la Universitat de Kyoto 1954, en acabar els estudis treballà en una productora, i al cap de pocs anys n’esdevingué director El 1964 fundà una productora pròpia, Shozoka Debutà el 1959 amb el llargmetratge Ai to kibō no machi ‘Ciutat d’amor i esperança’ Aviat se situà com un principals exponents dels joves realitzadors japonesos que reaccionaren a l’humanisme i al tradicionalisme de la generació anterior, al mateix temps que qüestionaven certs valors de l’esquerra més oficial El seu cinema, molt crític amb la societat japonesa, explora els aspectes més foscos de la condició…

Estudià direcció d’orquestra, composició i piano a l’Escola Superior de Música de Colònia, i teatre a Colònia i a Munic Posteriorment treballà com a actor i compositor en un cabaret muniquès 1931-32 i fou director d’orquestra a Heidelberg 1932-33 i a Darmstadt 1933-34 Dedicat de ple a la composició a partir del 1936, el 1938 posà música a Lili Marleen , un poema melancòlic que el soldat Hans Leip havia escrit en plena I Guerra Mundial, abans de marxar destinat a Rússia Enregistrada originalment per Lale Andersen, la cançó es féu mundialment famosa en les versions de Marlene Dietrich o Vera…

Autodidacta, es professionalitzà als vint anys compaginant les tasques de dibuixant d’historietes amb les de dissenyador gràfic de publicitat Més endavant s’introduí en el món de la illustració treballant per a edicions italianes El 1980 començà a illustrar llibres i contes infantils, habitualment en collaboració amb l’escriptor Carles Cano, entre els quals destaquen Pericot Rodaire Voltamón 1988, Mitja dotzena 1984, L’espasa i la cançó 1986, Història del príncep Pipó 1987 i L’escletxa assassina 1990 Ha collaborat també en diaris i revistes, i ha publicat cartells, quaderns educatius i…