Resultats de la cerca

Es formà musicalment amb Salvatore Essenga, juntament amb Orazio Vecchi La tardor del 1584 fou elegit per a supervisar la visita a Reggio dels ducs de Ferrara En 1586-1620 estigué al servei de diversos membres de la família d’Este, i ocupà càrrecs de caràcter polític i musical a la seva cort El 1588 entrà a formar part de l’Accademia dei Parteni a Ferrara El mateix any fou nomenat cavaller de la cort ferraresa, on desenvolupà un paper polític important, i al cap de poc temps s’ordenà de sacerdot Visqué a Ferrara, Mòdena, Roma, Florència i França El 1594 fou escollit per a fer d’…

Estudià viola i violí a la seva ciutat natal i posteriorment amplià la seva formació als Estats Units, on fou deixeble de J Morel a la Juilliard School de Nova York En aquest centre cursà estudis de direcció orquestral, que després prosseguí a Tanglewood amb L Bernstein El 1955 debutà a Mèxic i en 1959-60 fou director permanent de l’Orquestra Filharmònica de Saint Louis Del 1961 al 1962 dirigí l’Orquestra Simfònica de Greenwich Village Nova York i l’orquestra de la Juilliard School, on, a més, fou professor 1962-68 Entre el 1967 i el 1979 assumí la direcció de l’Orquestra de Louisville, amb…

Estudià violí amb el seu pare, que era violinista, i més tard viatjà a Itàlia Quan tornà dirigí l’Orquestra de Cordes de Derby 1943-45 i el 1947 fou assistent de F Busch al Festival de Glyndebourne, on quatre anys després debutà com a director amb l’òpera Don Giovanni , de WA Mozart Director de música al Festival de Glyndebourne entre el 1969 i el 1978, hi dirigí un extens repertori, especialment centrat en Mozart -sobretot Idomeneo , que enregistrà en repetides ocasions- i en autors del segle XX El 1951 actuà a l’Òpera de Viena i un any després ho feu al Covent Garden de Londres El 1962 fou…

Estudià piano i composició al Conservatori Belá Bartók de la seva ciutat natal, i posteriorment es formà en direcció orquestral a Viena amb H Swarowsky i a Venècia i Siena amb F Ferrara Ocupà el càrrec de director assistent a Graz i després fou nomenat director de l’Orquestra de Saint Pölten 1972-73, abans de guanyar el primer premi del concurs Guido Cantelli de la Scala de Milà 1973 Entre el 1974 i el 1977 dirigí l’Òpera de Hèlsinki, i posteriorment, la de Karslruhe 1977-79 El 1981 obtingué el lloc de director general de música a Friburg de Brisgòvia 1981-84 El 1984 debutà a l’Òpera de París…

En resta una torre d’angle i un llenç alt de mur, que emergeixen de l’alzinar que l’envolta S'endevina, però, la planta pentagonal, amb torres d’angle, com la que resta El castell fou alçat pels vescomtes d’Osona dins el feu vescomtal que els seria atribuït arran de la restauració del comtat d’Osona segle IX i que comprenia també la demarcació de Tagamanent La seva existència consta des del 994, any en què fou infeudat pel comte Borrell a Ramon, vescomte d’Osona-Cardona Tenia cura del castell un llinatge militar, els membres del qual, cognomenats Brull, més tard foren senyors del terme de…

Avui totalment perdut, el castell de Murcarols era prop de la masia de Murcarols Documentat des del segle XIII, era regentat per una família que portava aquest mateix nom en la documentació apareix amb les formes Murterols, Merterols, Murcurols i Murchurols Dins el recinte del castell hi havia l’església de Santa Maria de Murcarols i algunes cases no fou, però, un castell termenat sinó una fortalesa, els senyors de la qual eren feudataris dels barons de Pinós, senyors de Bagà L’any 1254 el fill bastard de Galceran de Pinós, conegut amb el nom de Bord de Pinós, casava la seva filla Guillema…

Filla d’un executiu francès, el seu cognom de soltera era Klein El 1927 es traslladà a Madrid, on estudià Després d’enviudar 1944 el 1949 es casà amb l’editor José Ortega Spottorno, fill del filòsof José Ortega y Gasset, del qual adoptà el cognom Aprengué a cuinar de manera autodidacta, influïda per la seva àvia Escriví el seu primer llibre de receptes 1080 recetas de cocina 1972 a instàncies del seu marit, que es convertí en un dels llibres més venuts de l’Estat espanyol de tota la història Posteriorment publicà altres llibres com ara Nuevas recetas de cocina 1984, La cocina de Madrid 1987,…

Creada, segons la llegenda, pel cavaller germànic Christian Rosenkreuz —segle XV—, hom no en divulgà l’existència fins a la primeria del segle XVII, amb el llibre Fama Fraternitatis RC Pocs anys després, una obra satírica titulada Chymische Hochzeit Christiani Rosenkreuz —sembla que escrita pel teòleg protestant JV Andreä—, que feia befa dels cercles ocultistes, contribuí, però, a fer-la conèixer Dins la mateixa centúria els ocultistes s’aplegaren sota la invocació de Rosenkreuz, amb el propòsit d’intervenir pacíficament i secretament en el món, per assolir-hi la pau i una…

Participà en la conjura contra Georges de La Trémoille 1433 que portà al poder el comte de Richemont i els angevins Fou creat cavaller, conseller de Carles VII i senescal d’Anjou 1437 Collaborà en l’obra de redreçament del regne francès restà fidel al sobirà en la revolta de la Praguerie 1440, i fou nomenat senescal de Poitou 1441 Lluità contra els anglesos a Normandia 1440-41 i a Guiena 1442 Camarlenc del rei, esdevingué personatge preponderant en el govern Es destacà en la reconquesta de Normandia 1449-51, d’on fou nomenat senescal 1451 Prestà suport contra la casa de York a la…

Fou casada amb João Lourenço da Cunha, senyor de Pombeiro Intrigant i ambiciosa, aconseguí del rei Ferran I que trenqués el seu compromís matrimonial amb la infanta Elionor de Castella, que fos anullat el matrimoni i que es casés secretament amb ella Féu matar tots els qui se li oposaren o li foren un perill i afavorí amb càrrecs, béns i títols els seus familiars i el seu amant, el cavaller gallec Xoan Fernández de Andeiro, a qui féu concedir el comtat d’Ourém A la mort del seu marit, féu proclamar reina la seva filla Beatriu, muller de Joan I de Castella, i n'exercí la regència…