Resultats de la cerca

Cursà estudis de ciències de la informació Ha collaborat en diversos mitjans de comunicació El Temps , El Periódico , Jano , Woman ,  La Vanguardia , Ara ,  Time Out Barcelona , Nació Digital , Catalan International View , etc i ha estat membre del collectiu Germanes Miranda Fou sotscap de cultura i coordinadora del suplement cultural del diari  Avui , on treballà del 1988 al 2010, i collaboradora a Catalunya Ràdio 1992-2022 i RAC1 Ha publicat el llibre d’entrevistes Què pensa Mikimoto 1997 i les novelles La noia del temps juvenil, 1997, premi El Vaixell de Vapor 1996, Alícia al país de la…

El seu nom significa, en sànscrit, ‘la illimitada’ La seva antítesi sembla que és la deessa Diti Relacionada en diverses fonts com a mare o bé com a esposa amb Vixnu, és anomenada Devamātṛi la mare dels déus i, especialment, mare dels Āditya

Procedeixen de les agrupacions d’estels que foren imaginades a l’antiguitat, bé que actualment la zonificació acceptada internacionalment és un conveni Les constellacions foren imaginades en l’antiguitat per tal d’aconseguir una orientació dins els nombrosos conjunts d’estels en el firmament i per tal d’identificar els diversos aspectes totals i parcials del cel, que permetien de conèixer amb exactitud les diverses èpoques de l’any temps de pluges, sembra, crescuda dels rius, etc Cadascuna d’aquestes agrupacions fou batejada amb un nom, i foren composts dibuixos on coincidia l’…

Lligat al concepte de sagrat, el mot suposa la idea de separació del grec τέμενος, ‘espai segregat’, pròpia dels antics pobles mediterranis Grècia i Roma, on l’espai sagrat era determinat pel sacerdot que “inaugurava” un edifici àugur Bé que no hi ha religió sense un lloc sagrat ara, cim, arbre, cova, etc, l’edifici cultual no és un fenomen universal La seva absència no sempre depèn del baix nivell tecnològic de construcció A la Creta minoica només hi hagué capelles domèstiques incorporades als palaus, bé que hom continuà exercint el culte en coves i santuaris a l’aire lliure Això mateix cal…

Navegar és l’art de seguir uns camins que no existeixen La mar és una carretera amplíssima, practicable en totes direccions, i per això mateix tan útil com perdedora Un camí es defineix per les seves vores, i és per això que sabem cap on duu Però la mar va cap a tot arreu, de manera que no porta enlloc Els camins de la mar, tots virtuals, cap de marcat, es fan tot navegant i es desfan darrere l’estela que els ha obert Què hi ha darrere l’horitzó On som quan som al mig d’enlloc que dugui nom, que tingui forma, que pugui saber-se Per això fondre la costa darrere l’horitzó fou durant segles…

Correspon a l’actual Bergama, a la Turquia asiàtica Coneguda ja el 401 aC, fou famosa a partir de la rebellió de Filèter contra el rei selèucida Antíoc I, que la convertí en capital del reialme dels atàlides 282-133 aC L’apogeu del quart regne hellenístic se situa al s II aC, després de les victòries contra els gàlates i sobretot gràcies a l’aliança d’Èumenes III amb Roma contra els selèucides Àtal III lliurà als romans la ciutat, que esdevingué capital de la província d’Àsia Centre de cultura hellenística, la seva biblioteca va lligada als noms d’Antígon de Carist i de Crates de Mallos Els…

L’any nou ha estat celebrat en gairebé totes les religions conegudes i amb una solemnitat especial Malgrat llurs diferències, aquestes celebracions presenten trets comuns, com és l’abolició de l’any que s’acaba o del temps transcorregut, amb tot el que comporta d’advers mals o desgràcies, pecats, dimonis i genis malignes La celebració comença a vegades amb la celebració del foc vell iroquesos o l’expulsió de l’any vell al Tibet o a Mèxic i gairebé sempre amb ritus de penitència i purificació confessions, banys, ablucions i diversos tipus d’exorcisme boc emissari o similar, a Babilònia, Israel…

Viu i treballa a Londres des del 1973, i es formà al Chelsea College of Art and Design L’any 1990 guanyà el premi 2000 a la Biennal de Venècia i seguidament mostrà una exposició de dibuixos a la Tate Gallery, de Londres, i una d’escultures al Magasin, de Grenoble Fou un dels artistes englobats en la panoràmica de la “jove escultura britànica” dels anys vuitanta, tot i ser un grup sense trets comuns La seva obra és plena de referències metafòriques Utilitza materials naturals com la pedra i pigments naturals, que apila o aplica, però les seves obres de més ressò usen l’acer inoxidable o…

Vida i obra Estudià filosofia i lletres i es dedica a l’ensenyament La seva trajectòria com a poeta s’inicià amb el volum Dins un perol d’aigua infecta 1977, que continuà a Quadern d’amorositats i altres indiferències 1979, Al marge 1983, Lira de bova poemes 1987, Desert encès 1989, Faunes que fugen 1992, On s’acaba el sender 1995, premi Ciutat de Palma, Estigma 1995, flor natural i premi Cavall Verd, El salobre 1997, premi Carles Riba 1996, Pessoanes 2003, premis València Alfons el Magnànim de poesia 2003 i Cavall Verd-Josep M Llompart de poesia 2004,  Nura 2007, premi Nacional de la Crítica…

D’infant perdé l’ull dret i presencià l’assassinat del seu pare, experiència que el traumatitzà S’inicià en l'escriptura transcrivint cartes de persones illetrades Posteriorment es dedicà al periodisme i es concentrà també en l’estudi del folklore, que és la primera matèria de la seva producció literària Adoptà el pseudònim Yașar Kemal el 1951, poc després de traslladar-se a Istanbul Publicà els primers poemes el 1939, i el 1952 el recull de contes Sarı Sıcak ‘El groc calent’ És autor d’una vintena de novelles, entre les quals cal esmentar  Ortadirek ‘El vent de la plana’, 1960, Yer demir,…