Resultats de la cerca
Es mostren 3580 resultats
Parròquia de Navarcles
Art romànic
Aquest territori no apareix mai com a terme de castell és esmentat només com a terme de Navarcles Creiem, tanmateix, que inicialment deuria estar comprès en el terme de Calders, ja que aquest terme comprèn els dos vessants del riu Calders fins a Navarcles Amb tot la segregació es degué fer molt aviat, segurament en passar Navarcles a una família diferent de la dels Calders, ja que el 940 ja apareix el terme de Navarcles Tot i essent petit deuria tenir el seu castell, del qual no ha quedat més que el topònim Castellet, i tenia una estructura feudal completa Els senyors alodials eren els…
Sant Pau de Montmany (el Figueró-Montmany)
Art romànic
Antiga església parroquial situada en la reclosa vall de Montmany, propera al mas Ullar, entre els contraforts de Puiggraciós i l’espadat dels seus famosos cingles És el lloc fet famós amb el nom literari de Sots Feréstecs L’església fou una filial de la Garriga i com a tal se cita implícitament el 966 i explícitament, com Sancti Pauli de Montman el 1139, que fou cedida a l’Estany Va estar sota el domini i provisió dels abats de l’Estany almenys fins al segle XV A l’igual dels altres filials de la Garriga Vallcàrcera, Monteugues consta com a parròquia independent des del segle…
Sant Martí de Maçana (Rubió)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Maçana Inicialment tingué funcions parroquials, que conserva en l’actualitat Les primeres notícies del lloc de Maçana es remunten a l’any 990, quan arran d’un judici presidit pel comte Ramon Borrell, Aeci hagué de cedir el seu germà Guitard, fill d’Ermemir, un alou situat a l’apèndix de Grevalosa, a la vall de Cantallops Aquest alou afrontava amb el lloc de Maçana Les poques notícies que es tenen d’aquesta església corresponen a la seva aparició en les llistes de parròquies del bisbat de Vic, en la més antiga de les quals, que…
Sant Pere de Sota-ribes (Sant Pere de Ribes)
Art romànic
Aquesta església fou originàriament la capella castellera de la fortalesa de Ribes Amb tota seguretat s’edificà al segle XI en època de Geribert, vescomte de Barcelona i senyor del lloc, o d’algun dels seus successors El temple va estar sempre molt relacionat amb els senyors del terme El 1233 Ramon de Ribes i la seva esposa crearen un benefici a l’altar de Santa Maria de l’església de Sant Pere de Ribes L’església primitiva va perdurar fins a la segona meitat del segle XVII, que es construí l’actual, al costat del castell, possiblement al mateix lloc de la romànica Aquest edifici conservà la…
Sant Salvador de Vilanova de Prades
Art romànic
El terme de Vilanova de Prades no fou repoblat de manera efectiva fins després del 1163, en què el rei Alfons I concedí Vilanova a Pere de Savallà perquè repoblés aquest lloc i hi bastís una fortalesa L’església parroquial es degué construir poc després, i ja devia estar acabada l’any 1175, quan el mateix Alfons I va atorgar una carta de franqueses als habitants de Vilanova, presents i futurs Amb tot, la primera referència directa de l’església parroquial de Sant Salvador de Vilanova es troba en la butlla que el papa Celestí III va enviar el 1194 a l’església de Tarragona en què confirmava…
Sant Vicenç d’Espés de Sus (les Paüls)
Art romànic
El llogaret d’Espés de Sus o de Dalt és situat a 1 431 m d’altitud, damunt del pic d’Espés, al sud del poble de les Paüls Malgrat que pel seu titular l’església d’Espés de Sus sembla que hauria d’estar relacionada amb la seu ribagorçana, de fet es tractava més aviat d’una església dels senyors del lloc la seva gènesi estaria vinculada als senyors d’Espés, els quals també foren propietaris d’altres esglésies com Santa Maria de Calbera Aquest indret, amb Espés de Jus i Abella, formà part de la baronia d’Espés fins a la fi de l’antic règim JBP L’església parroquial de Sant Vicenç d’Espés de Sus…
repetició
Música
Represa d’un fragment musical, sigui d’una figura, d’un compàs, d’una frase, d’una secció o de la peça sencera.
La repetició és un dels recursos musicals més bàsics i és consubstancial a molts dels seus elements i models formals forma De fet, alguns fenòmens, com la seqüència o la imitació, comporten un grau de repetició mínim, i d’altres, com la reexposició o la recapitulació, són repeticions d’elements anteriors Així mateix, gràcies a la repetició, una figura musical s’eleva a la categoria de motiu La repetició, que pot estar indicada a la partitura amb diferents expressions prima volta , da capo , rèplica, etc o amb signes de repetició com la barra de repetició o el signe d' abreviació , és…
Orquestra de Cambra de Praga
Música
Conjunt de cambra format per dotze violins, quatre violes, dos violoncels i dos contrabaixos, més un doble sextet de vent.
La peculiaritat d’aquesta formació és que interpreta sense director Aquest fet requereix un gran esforç dels músics, que han d’estar perfectament compenetrats Algun d’ells, però, actua com a coordinador o mestre de concerts de l’orquestra Actualment aquest càrrec és ocupat per Ondrej Kukal i Milan Lajcík Aquesta formació de cambra sorgí quan els solistes de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Txecoslovaca crearen un petit conjunt per a interpretar música antiga de Bohèmia No obstant això, amb el temps han abordat també música del Barroc GF Händel, A Vivaldi, JS Bach, el Classicisme WA Mozart, J…
João Havelange

João Havelange
© José Cruz / ABr - Agência Brasil
Esport general
Nom pel qual és conegut el dirigent esportiu brasiler Jean-Marie Faustin Goedefroid de Havelange.
Fill d'un industrial belga establert al Brasil, es graduà en dret i fins poc abans dels quaranta anys fou un esportista d'elit futbolista del Fluminense primer, i nedador i waterpolista després En aquestes dues disciplines formà part dels equips del Brasil en els Jocs Olímpics de Berlín 1936 i Hèlsinki 1952, respectivament Al mateix temps, després d'abandonar el negoci familiar, fundà una pròspera empresa de transport A partir del 1958, que esdevingué president de la Confederació d'Esports del Brasil fins el 1973, es dedicà exclusivament al món de l'esport Esdevingut enormement influent,…
Fredi Parera Avellaneda

Fredi Parera Avellaneda
ARXIU ARMAND BALLART
Escalada
Alpinisme
Escalador i alpinista.
Destacat escalador, soci del Centre Excursionista de Terrassa i membre del GAME, fou un referent de l’escalada a Catalunya durant la dècada de 1980 tant per l’obertura com per la repetició de vies en roca d’alta dificultat Realitzà escalades a Sant Llorenç del Munt, Montserrat i el Montsec, entre altres massissos de Catalunya, Terol i Osca, on obrí unes cinquanta vies d’escalada, entre les quals destaquen l’ Armand-Fredi , a la Paret dels Diables Montserrat, 1978 Zarathustra , al Gallinero Ordesa, 1979, de la qual feu la primera ascensió en solitari el 1980, i la repetició en solitari, entre…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina