Resultats de la cerca
Es mostren 22528 resultats
Sant Sadurní d’Aulet
Església
Església i despoblat del municipi de Sopeira (Ribagorça), dins l’antic terme de Sant Orenç, a l’esquerra del barranc d’Aulet, aigua amunt d’Aulet; és esmentat ja al segle IX.
bosc del Bèrcol
Antic bosc (del qual són restes les rouredes de Vilaclara, a Palau del Vidre) que s’estenia al voltant de Cornellà del Bèrcol (Rosselló), d’Elna a Castellrosselló, esmentat ja el 844.
Al s XVIII fou en gran part artigat, inicialment per al conreu de cereals, però a partir de la fi del segle l’antiga superfície forestal fou coberta de vinya
salt de cavall
Escacs
Cadascun dels moviments que fa la peça del joc d’escacs denominada cavall, ja que és l’única que pot canviar de casella passant per sobre de peces que ocupen caselles intermèdies.
palatí
Dret romà
A l’època imperial, nom que rebien els qui exercien alguna missió al palau, ja fos en l’administració de béns, redacció de constitucions i altres manaments, seguici de l’emperador, etc.
Hi eren compresos el qüestor de palau, el cambrer major, el canceller, el comte de les liberalitats, el dels interessos privats, el dels domèstics, tant dels cavallers com dels de peu, els comtes i ducs dels militars, mestres de les escrivanies d’epístoles, de libels, de manaments i de curs de memorials, el primicer dels notaris consistorials, etc, així com els subalterns de tots ells Els palatins de major categoria rebien els tractaments de spectabilis honorable i clarissimus els menys enlairats els de prefectissimus i egregius
tall
Disseny i arts gràfiques
Dibuix que representa l’interior d’un edifici, d’una peça o d’un cos qualsevol, per construir o ja construït, com si hagués estat tallat segons un pla determinat, generalment vertical.
El tall recull, ultra la representació del cos en el pla segons el qual ha estat tallat, la projecció sobre aquest pla d’elements, detalls, etc, que no hi són visibles El tall longitudinal i el transversal completen la informació donada per les seccions de l’edifici, la peça, etc
visat
En les oficines, senyal que hom posa en un document per tal de saber que ja ha estat objecte de l’operació (anotació, registre, revisió, etc) a què ha d’ésser sotmès.
fora de temps
Esport
En les curses ciclistes per etapes, situació dels corredors que arriben a la fita quan ja ha estat tancat el control d’arribada, fet que en produeix l’eliminació de la cursa.
Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Aspecte del Palau Requesens, seu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
© Fototeca.cat-G.Serra
Societat creada a Barcelona el 1729 —quan ja feia quinze anys que l’Acadèmia Desconfiada havia deixat d’existir—, inicialment sense denominació, per iniciativa de Bernat Antoni de Boixadors, comte de Peralada.
Els membres d’aquesta acadèmia s’imposaren com a finalitat l’estudi de la història i, en especial, la de Catalunya i la instrucció de la joventut, aspecte, aquest darrer, que revela una preocupació pel problema plantejat a la ciutat pel trasllat de la seva universitat a Cervera, després del 1714 Celebrà sessions fins el 1751, en les quals eren debatudes qüestions molt diverses i hom llegia poesies El 1752 Ferran VI donà el nom de Reial Acadèmia de Bones Lletres a la corporació creada el 1729, gràcies a gestions fetes per Josep de Móra, marquès de Llió, que en fou el vicepresident la…
llengües bàltiques
Lingüística i sociolingüística
Branca de la família de les llengües indoeuropees que es compon de tres llengües principals, el lituà i el letó, molt estretament parents, i el prussià antic, ja extingit i mal conegut.
L’existència de les llengües bàltiques —molt particularment la del lituà— ha tingut una importància decisiva en la constitució de l’indoeuropeisme, car es tracta de llengües molt arcaïtzants en certs punts, més que el llatí o el grec clàssics i, doncs, llur testimoniatge té un gran valor Així, l’accent lituà és gairebé l’únic fenomen encara observable en una llengua viva que informa sobre la collocació i el caràcter del to indoeuropeu
dia eclesiàstic
Cristianisme
Dia que, per al culte eclesiàstic, hom compta de mitjanit a mitjanit, si bé la celebració del diumenge i de les solemnitats comença ja a l’hora de vespres del dia precedent.