Resultats de la cerca
Es mostren 2945 resultats
offshore
Altres esports nàutics
Modalitat de motonàutica desenvolupada amb embarcacions equipades amb un motor forabord de gran potència de propulsió que consisteix en la disputa de curses a mar oberta en les quals preval la velocitat.
Archivo de Prehistoria Levantina
Historiografia catalana
Revista fundada el 1928 per Isidre Ballester i Tormo, primer director i impulsor del Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València.
Concebuda com a Anuario del Servicio de Investigación Prehistórica de la Excma Diputación de Valencia , en mantingué el lema o subtítol fins el volum V 1954 Té publicats 24 volums, el primer aparegué l’any 1929 com a anuari del 1928, i el darrer, l’any 2001 La revista, editada a València, no ha mantingut una periodicitat constant, i només actualment ha adquirit caràcter de publicació bianual L’ APL , en qualitat de revista institucional, només té com a límits d’edició els que imposa l’originalitat dels treballs i el rigor científic La temàtica és l’arqueologia en general, no constrenyida pel…
Sant Pere de Senz (Foradada)
Art romànic
Situació Vista del sector sud-est de l’església, amb l’absis decorat amb motius llombards d’arcuacions entre lesenes ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Pere és a l’extrem de ponent del petit poble de Senz, al nord-oest de Campo Mapa 31-10 212 Situació 31TBH835016 Per a accedir-hi, cal prendre la carretera C-139 que va de Graus a Benasc Un cop passat el poble de Campo i superat el quilòmetre 65, s’haurà d’agafar una carretera que porta a Senz JAA Història Hom trobà fa pocs anys, durant la restauració de l’església, sota l’ara d’altar original, un petit pergamí que reporta la notícia…
Sant Joan d’Oló (Santa Maria d’Oló)
Art romànic
Situació Vista exterior de la capçalera de l’església amb el mur esbalandrat de l’absis, la part superior del qual mostra encara un seguit d’arcuacions cegues separades en grups de cinc per unes bandes llombardes que arriben fins al sòl F Junyent-A Mazcuñan L’església de Sant Joan, tot i que no conserva la volta, encara es manté dempeus al cim d’un petit turó que es dreça en una vall regada per la riera d’Oló, prop del mas Armenteres, a la banda sud-occidental del terme Long 1°59’39” - Lat 41°50’50” Hom hi pot anar emprenent la carretera que condueix a Avinyó Poc després del quilòmetre 48 cal…
Sant Pere de Santa Fe de Segarra (les Olugues)
Art romànic
Situació L’església des del costat sud-est, amb la petita i singular absidiola que s’obre en aquest costat, prop la capçalera ECSA-X Solé L’església parroquial de Sant Pere és situada al nucli de població de Santa Fe de Segarra, un xic apartada vers migdia i envoltada a l’est i sud per l’antic cementiri Mapa 34-14 361 Situació 31TCG639178 Per a anar a Santa Fe de Segarra des de Cervera, s’ha de seguir la carretera N-141 que porta a Sant Ramon, i un cop fets uns 6 km es pren la carretera LV-1004, a mà dreta, que en 1,5 km mena directament al poble XSB Història El lloc de Santa Fe, esmentat des…
Sant Fruitós de l’Espluga (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
Situació Petit edifici construït en un estil arcaïtzant, com palesa el seu absis carrat ECSA - JA Adell L’església i el poble abandonat de l’Espluga es troben en l’inici del congost que forma el riu Lavansa abans d’unir-se al Segre a l’indret del monestir dels Tresponts, dalt d’un penyal que domina totalment el curs del riu Mapa 34–11253 Situació 31TCG698777 Per a anar-hi, cal seguir la pista que des de Sorribes porta a Montan pel coll d’Arnat Abans d’arribar dalt del coll ja es veu el poble, i unes cases a peu de camí, on cal deixar el vehicle, si és de quatre rodes, i continuar a peu per un…
Santa Margarida de Vilaltella (Sant Boi de Lluçanès)
Art romànic
Situació Exterior de l’església des del cantó nord-oriental, amb la capçalera a primer terme G Orriols Les ruïnes de la capella romànica es troben situades dins el terme municipal de Sant Boi de Lluçanès, i molt a prop de la masia de Vilaltella i a llevant de Perafita Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 27,7 —y 54,0 31 tdg 277540 Per anar-hi cal prendre la carretera que va de Prats de Lluçanès a Sant Boi, i al punt quilomètric 12,6, un cop passat Perafita es pren una carretera nova que mena a Sant…
escriptura visigòtica
escriptura visigòtica carolina en un còdex gironí de la Collectio Canonum Hispana (~980)
© Fototeca.cat
Escriptura i paleografia
Escriptura llatina usada en els territoris que formaren l’antic regne visigòtic.
El seu desenvolupament en les distintes regions presenta característiques i duració variables Cal distingir-ne dues formes la cursiva i la minúscula, ambdues derivades de l’escriptura comuna nova del Baix Imperi Romà No fou fins a la segona meitat del segle VII que començà a caracteritzar-se, a la fi del domini visigòtic, i a distingir-se de les escriptures usades en altres regnes germànics La cursiva visigòtica derivà els seus principals elements distintius dels nexes produïts per la velocitat, els quals, en perdre rapidesa, restaren fixats com a parts essencials de certes lletres i formes…
fòlada
Malacologia
Mol·lusc de l’ordre dels eulamel·libranquis, de la família dels folàdids, que presenta conquilla de valves iguals, allargades i lleugerament còniques i oberta per ambdós caps, de 9 a 14 cm de llargada.
No duu xarnera, i les valves resten unides solament per músculs La superfície externa de la conquilla presenta unes estriacions denticulades La fòlada té un peu curt i truncat, i els dos sifons són llargs i soldats quasi fins al final Habita a les roques calcàries de poca profunditat, on excava galeries d’uns 10 cm És abundant a l’Atlàntic i a la Mediterrània És luminescent en la foscor, comestible i força apreciada
sa Riera

Platja de Sa Riera, a Begur
© Fototeca.cat
Barri
Barri marítim del municipi de Begur (Baix Empordà), situat davant la cala de sa Riera, oberta al sector nord del massís de Begur, entre la punta Espinuda i la punta de la Creu.
És un important nucli turístic i residencial L’antiga església de Santa Reparada esdevingué la del convent de mínims del 1699 al 1835
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina